---
Ignacio
Zubizarreta Aspas (1898-1957)
El 30 de juny de
1898, sembla, neix a Azuara (Saragossa, Aragó, Espanya) l'anarquista,
anarcosindicalista i resistent antifranquista Ignacio Zubizarreta Aspas –algunes
fonts citen erròniament el segon llinatge Arpas–,
conegut com Zubi. Es guanyà la vida
treballant de serraller i d'ajustador. Milità en la Confederació Nacional del
Treball (CNT) de Saragossa. Entre 1915 i 1916 fou membre del grup anarquista «Juventud
Cultural» de Saragossa. El 27 de febrer de 1934 va ser detingut amb altres
companys (José Bueno Pérez, Mariano Madurga Romero i Manuel Mateo Domínguez),
després d'haver atracat a Saragossa els industrials Isidro Pérez del Prin i
Mariano del Prin Bolea; jutjat, el març d'aquell any va se condemnat a dos anys
de presó per «tinença il·legal d'arma curta». Quan el cop militar feixista de
juliol de 1936, aconseguí passar a zona lleial i s'integrà en la «Columna
Ascaso». Després de la militarització de les milícies, seguí un curs de
formació militar i tornà al front com a capità del Grup de Metralladores del «Batalló Remiro», comandat per l'anarquista
Agustín Remiro Manero, encarregat d'operacions d'intel·ligència i de sabotatges
a la zona feixista. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França, on patí
els camps de concentració i les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE). En
1943 va ser un dels organitzadors dels grups guerrillers antifranquistes de la zona
de Bordeus (Aquitània, Occitània). En aquesta època, sa companya Anita Pozo i
sa filla resultaren mortes en un bombardeig. Després del triomf contra el
nazisme fou un dels que constituïren la CNT a la regió i mantingué estrets
contactes amb el grup guerriller confederal «Libertad». L'abril de 1945, amb
dos membres de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), Josep Dot
Arderiu i José Galdó, passà a Espanya (Catalunya, Madrid, Saragossa i València)
amb la finalitat d'establir contacte amb el Comitè Nacional de la CNT clandestí
instal·lat a Madrid, d'organitzar la lluita armada contra el franquisme i de contrarestar
les tesis col·laboracionistes de la CNT de l'Interior. Instal·lat a Saragossa,
va ser nomenat delegat del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) d'Aragó. Amb el
guerriller Wenceslao Jiménez Orive planejà accions conjuntes, com ara l'assalt
a l'Acadèmia General Militar de Saragossa o la revitalització de l'Agrupació de
Forces Armades de la República Espanyola (AFARE) a Aragó. L'agost de 1946,
però, va ser detingut casualment en una agafada a Saragossa. Jutjat amb altres
companys de l'AFARE, el 30 de setembre de 1947 va ser condemnat a 30 anys de
presó. Poc dies abans de recobrar la llibertat, Ignacio Zubizarreta Aspas va
morir, assassinat d'acord amb algunes teories, el 23 de novembre de 1957 –algunes
fonts citen erròniament 1958– a la Presó Central de Homes de Guadalajara (Castella,
Espanya), segons l'informe mèdic oficial d'«insuficiència cardíaca causada per
una bronquitis crònica» i va ser enterrat al cementiri d'aquesta localitat. Son
germà, Segundo Zubizarreta Aspas, també va ser militant confederal i va ser
afusellat en 1936 pels feixistes.
---
Notícia
de la detenció d'Ignacio Zubizarreta Aspas apareguda en el diari madrileny La Libertad del 28 de febrer de 1934
---
Ignacio
Zubizarreta Aspas (1952)
---
Ignacio
Zubizarreta Aspas i Andoni Oyarzabal a la presó de Guadalajara (1952)
---
Necrològica
d'Ignacio Zubizarreta Aspas publicada en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste del 2 d'octubre
de 1958
---
Necrològica
d'Ignacio Zubizarreta Aspas apareguda en el periòdic parisenc Solidaridad Obrera del 2 d'octubre de
1958
---
---