---
Peppino
Tota (1918-2010)
El 16 d'abril de
1918 neix a Canosa di Puglia (Pulla, Itàlia) l'anarquista Giuseppe Gennaro
Tota, més conegut com Peppino Tota. Sos pares es deien Antonio Tota i Carmela
Carbone. Fill d'una família molt humil, son pare treballava en l'eliminació de
bombes de la Gran Guerra i morí d'un accident de treball, deixant sa mare amb tres
fills a càrrec, la qual es tornà a casar amb Giovanni Jacobone. Sa mare va
morir quan ell encara era adolescent i son padrastre s'encarregà dels germans.
No aconseguí poder anar a l'escola i aprendre a llegir i a escriure esdevingué
el seu somni i, poc a poc, de manera autodidacta va començar a aconseguir
cultura. De ben jovenet treballà en diverses feines (peó, paleta, etc.), fins
que va fer el servei militar. Durant la II Guerra Mundial serví en un departament
d'artilleria del I Regiment de la Divisió Garibaldi, primer a França, després a
Albània i finalment a Iugoslàvia, on el setembre de 1943 va ser capturat amb el
seu grup pels nazis i deportat a un camp de treball a Alemanya. El 5 de maig de
1945 va ser alliberat per les tropes aliades. Durant la guerra i
l'empresonament accentuà la seva aversió al militarisme i en tornar a la seva
població natal s'acostà al moviment llibertari, on aquest estava fortament
arrelat. En aquests anys conegué destacats anarquistes, com ara Michele Damiano,
Michele Di Maggio, Giacinto Di Nunno, Paolo Jacobone, Domenico Mirenghi, Agostino
Raimo, etc. Destacà en la seva militància en el grup juvenil anarquista de la
localitat. Entre el 16 i el 20 de març de 1947 va ser delegat al II Congrés
Nacional de la Federació Anarquista Italiana (FAI), que se celebrà a Bolonya (Emília-Romanya,
Itàlia) i va ser un dels organitzadors del Congrés Nacional Anarquista que se
celebrà entre el 20 i el 24 de febrer de 1948 a Canosa di Puglia. En el debat
intern que va tenir lloc en el III Congrés Nacional de la FAI celebrat entre el
23 i el 25 d'abril de 1949 a Liorna (Toscana, Itàlia) va fer costat el moviment
federalista i de «síntesi». Com a delegat del grup juvenil anarquista de Canosa
di Puglia, participà en el IV Congrés Nacional de la FAI celebrat entre el 8 i
el 10 de desembre de 1950 a Ancona (Marques, Itàlia), on va tenir lloc
l'escissió de la FAI i que donà lloc el febrer de 1951 als Grups Anarquistes
d'Acció Proletària (GAAP). També va participar en el VI Congrés Nacional de la
FAI, celebrat entre l'1 i el 4 de novembre de 1957 a Senigallia (Ancona, Itàlia).
A principis dels anys seixanta, amb altres companys, fundà el Grup Anarquista
«Camillo Berneri» i, després de la mort en 1962 de Giovanna Caleffi, vídua de
Berneri, s'afegí també el seu nom al grup. Assistí, com a delegat del Grup Anarquista
«Camillo Berneri», al Conferència Nacional Anarquista de la FAI celebrat entre
el 7 i el 9 de desembre de 1962 a Senigallia. En 1963 va ser condemnat a Canaso
di Puglia, juntament amb Michele Damiani, Giacinto Di Nunno i Giovanni Russo, a
nou mesos de presó per «instigació» a la població a l'abstenció en les
eleccions. Després de la nova escissió interna dins de la FAI, entre «organitzadors»
i «antiorganitzadors», que es concretà en l'VIII Congrés Nacional de la FAI celebrat
entre el 31 d'octubre i el 4 de novembre de 1965 a Carrara (Toscana, Itàlia), ell
i els grups anarquistes de Canosa di Publia van fer costat els seguidors de la
línia «antiorganitzativa» que donà lloc als Grups d'Iniciativa Anarquista (GIA),
contraris al «Pacte Associatiu» de la FAI. Durant els durs anys de crisi
política i social dels anys 1968 i 1969 a Itàlia (atemptats, assassinats de
militants, etc.), continuà amb la seva militància, atiant concentracions i
conferències, i mantenint una posició equidistant entre la FAI i els GIA. El 20
de desembre de 1969 assistí al funeral de l'anarquista Giuseppi Pinelli,
assassinat per l'Estat italià. Amb el seu Grup Anarquista «Camillo i Giovanna
Berneri» va promoure la difusió de fulletons llibertaris. Malgrat la seva avançada
edat, milità activament durant els anys vuitanta i noranta. El 21 de gener de
1995 va donar el seu arxiu a la Biblioteca «Franco Serantini» de San Giuliano
Terme (Toscana, Itàlia). Peppino Tota va morir el 5 de gener de 2010 a Canosa
di Puglia (Pulla, Itàlia). Poc després, la seu dels grups anarquistes de Canosa
di Puglia va ser clausurada.
---
Peppino Tota (a l'esquerra de Giovanna Caleffi)
amb altres companys (Pier Carlo Masini, Cesare Zaccaria, Pio Turroni, etc.) en
el Congrés Nacional de la Federació Anarquista Italiana (FAI)
(Canosa
di Puglia, 22-23 de febrer de 1948)
---
De
dreta a esquerra: Pier Carlo Masini, Peppino Tota, Giovanna Caleffi i Carlo
Doglio en el Congrés Nacional de la Federació Anarquista Italiana (FAI)
(Canosa
di Puglia, 22-23 de febrer de 1948)
---
Peppino
Tota
---
---