---
Josep
Rosell Pivingut (1918-1999)
L'1 d'octubre de
1918 neix a Hostalric (Selva, Catalunya) l'anarquista, anarcosindicalista i
resistent antifeixista Josep Joan Àngel Rosell Pivingut, conegut com Pepito
Rosell. Era fill de Francesc Rosell Carreras, llaurador socialista, i d'Emília
Pivingut Pous, i tingué tres germans (Francesc, Narcís i Salvador). Després de
tenir problemes amb el bisbat, que havia posat família Rosell en la llista
negra per haver-se negat de deixar passar una processó, aquesta es va
traslladar a Barcelona (Catalunya), al barri d'Hostafrancs. Ben aviat, els
quatre germans entraren a formar part del moviment llibertari. En 1934, quan
estudiava a l'institut, s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT). Becat
a la Universitat de Barcelona, amb altres tres estudiants llibertaris,
participà en 1936 en les activitats del Sindicat de la Metal·lúrgica de la CNT;
quan les accions de suport a les vagues, es va adherir a la Federació Anarquista
Ibèrica (FAI). Arran del cop militar feixista de juliol de 1936, es presentà
voluntari en la «Columna Durruti» i lluità al front d'Aragó. El novembre de
1936 va ser nomenat membre de l'Estat Major dels tres grups del seu destacament
de la columna que es trobaven a Madrid (Espanya), on va fer amistat amb
Cipriano Mera Sanz, que va ser ampliada posteriorment en l'exili. El febrer de
1939, quan el triomf franquista era un fet, passà a França per la Guingueta
d'Ix (Cerdanya, Catalunya Nord) i va ser tancat primer a Montlluís i després al
camp de concentració de Vernet, com la majoria dels membres de la 26 Divisió
(antiga «Columna Durruti») de l'Exèrcit Popular de la II República espanyola.
Aconseguí fugir-ne i es reuní amb els companys confederals a Marsella (Provença,
Occitània). En aquesta època va ser ferit en un enfrontament amb la policia
francesa. Obligat a fugir de Marsella, va fer servir la xarxa d'evasió
clandestina organitzada per Suzanne Juliette Berthe Goubard (Suzy Chevet),
passant per Angers (País del Loira, França) i Sant-Maloù (Bro Sant-Maloù,
Bretanya), població on vivia, a més de son germà gran Francesc Rosell Pivingut,
una gran colònia de catalans antifeixistes exiliats. En aquesta població conegué
Claudette Marthe Juliette Rousseau, la filla de Suzy Chevet, que esdevingué sa
companya i amb qui tingué tres infants (Ninon, Thyde i Wally). A Bretanya,
durant la II Guerra Mundial, organitzà la «Xarxa Robur», formada per militants
llibertaris espanyols, que es dedicà a perpetrar atemptats i sabotatges, a
recollir informació sobre la construcció del «Mur de l'Atlàntic» i a engegar
una xarxa d'evasió per als presoners dels camps de treball forçat de les illes
de Jersey i Guernsey. L'agost de 1944 el seu grup de resistents anarquistes
participà en la batalla per l'alliberament de Sant-Maloù i del nord de Bretanya.
En 1945, acompanyà sa companya Claudette Rousseau a Rennes (Bro Roazhon,
Bretanya) pels seus estudis i després a París (França), on participà en la
reconstrucció de la CNT. Després de fer un curs de formació, treballà de calderer
i de tècnic en calefacció en la construcció. En aquests anys milità tant en el
moviment llibertari francès com en l'espanyol. Molt proper a la CNT espanyola
en l'exili, es relacionà força amb destacats companys, com ara Josep Ester
Borràs, Fernando Gómez Peláez, Cipriano Mera Sanz, José Pascual Palacios, Josep
Peirats Valls, entre d'altres. En 1949 va ser condemnat a vuit dies de presó
per «violència contra la força pública», fet que li va impedir obtenir la nacionalitat
francesa. El desembre de 1949 es casà amb Claudette Rousseau i visqueren al
XVIII Districte de París. Per la seva situació familiar com a gendre de Suzy
Chevet i de Maurice Joyeux, freqüentà assíduament la llibreria «Château des
Brouillards» animada per Joyeux, fent amistat amb destacats personalitats (Georges
Brassens, Léo Ferré, Roger Grenier, Daniel Mayer, Michel Ragon, etc.). En 1954,
com a membre del grup «Louise Michel», s'adherí a l'acabada de crear Federació
Anarquista (FA), on va rebutjar tenir responsabilitats orgàniques, però en la
qual milità la resta de sa vida. En 1958 es traslladà al número 87 del carrer
Pouchet del XVII Districte de París, que va ser el seu domicili definitiu. Com
a obrer de la construcció, s'afilià a la Confederació General del Treball -
Força Obrera (CGT-FO), integrat en la minoria anarcosindicalista, on ocupà
càrrecs de responsabilitat orgànica, com a membre de la comissió executiva de
la Unió Departamental de París i membre de la Federació de la Construcció,
participant en diferents congressos. En els anys cinquanta i seixanta, la seva
doble militància sindical entre la CNT i FO va ser útil als companys espanyols
exiliats enfront de la repressió franquista, intervenint amb Maurice Joyeux,
davant les autoritats franceses en favor de perseguits, com ara Octavio
Alberola Suriñach o Josep Peirats Valls. En 1960, després de la reunificació
confederal, s'integrà en Defensa Interior (DI), grup encarregat de les accions,
els atemptats i els sabotatges a l'Espanya franquista. Es va oposar a
l'operació que dugué a la detenció i l'execució dels anarcosindicalistes
Francisco Granado Gata i Joaquín Delgado Martínez, però va participar
activament l'abril de 1966 en el segrest del nunci apostòlic espanyol davant el
Vaticà Marcos Ussía Urruticoechea. Poc després va trencar amb el «Grup Primer
de Maig» (Octavio Alberola Suriñach, Luis Andrés Edo, Lucio Urtubia Jiménez).
Amb la nova escissió de la CNT, entrà a formar part del grup editor del
periòdic Frente Libertario. A partir de la mort del dictador Francisco
Franco en 1975, assistí als congressos de la CNT espanyola que es reorganitzava
i posteriorment en els de la Confederació General del Treball (CGT). Participà
activament en les campanyes contra la repressió del moviment llibertari a
Espanya («Cas Scala», fàbrica Michelin, etc.). Va donar suport a l'escola
llibertària «Bonaventure» a l'illa d'Oléron. En 1978, arran d'un acomiadament, representà
la Federació de la Construcció de FO en la comissió administrativa de la Borsa
del Treball de París. En 1997 el seu testimoni va ser recollit en el llibre
col·lectiu Le hasard et la nécessité ou comment je suis devenu libertaire.
Josep Rosell Pivingut va morir el 3 d'octubre de 1999 a Chaucre (Saint-Georges-d'Oléron,
Poitou-Charentes, França) i va ser incinerat el 16 d'octubre a l'illa d'Oléron.
Son fill Wally Rosell i sa filla Thyde Rosell són destacats militants
anarquistes.
---
Pepito
Rosell (dreta) amb Maurice Joyeux en un congrés (Madrid, 1983)
---
Pepito
Rosell (enmig) amb sa companya Claudette Rousseau i Maurice Joyeux (El
Escorial, Madrid, 1983)
---
D'esquerra
a dreta: Wally Rosell, Claudette Rousseau, Thyde Rosell, Maurice Joyeux, Pepito
Rosell, Suzy Chevet i, acotada, Ninon Rosell
---
---