---
Antoni
Roda Vallès (1908-1966)
El 9 de juliol –el certificat
de defunció cita erròniament el 13 de juliol– de 1908 neix a Vinaròs (Baix
Maestrat, País Valencià) l'anarquista i anarcosindicalista Antoni Roda Vallès. Sos
pares es deien Antoni Roda Aragonès i Elionor Vallès Fastiques. Aprenent de
tipògraf, milità des de molt jovent en la Confederació Nacional del Treball
(CNT). Instal·lat a Barcelona (Catalunya), en els anys republicans fou membre
destacat del Sindicat de Locomoció (Automòbils) de la CNT, president de les
Joventuts Llibertàries i de l'Ateneu Cervantes de Barcelona i membre actiu de
la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) de Badalona (Barcelonès, Catalunya),
població on residia. Destacà en les activitats culturals i estigué al costat d'Ángel
Pestaña Núñez. Participà en els moviments revolucionaris de gener i de desembre
de 1933. Posteriorment va ser un dels fundadors de l'Ateneu Llibertari del
barri barceloní de La Salut. L'1 d'abril de 1934 va ser detingut a Santa Coloma
de Gramenet (Barcelonès, Catalunya) en una reunió clandestina i de bell nou l'1
d'agost d'aquell any a Barcelona quan venia el periòdic clandestí La Voz
Confederal. Quan l'aixecament feixista de juliol de 1936, lluità en el setge
a la caserna de la Mestrança d'Artilleria de Sant Andreu de Barcelona i després
s'integrà en la «Columna Durruti», lluitant als fronts d'Aragó i de Madrid. Fou
membre del Comitè de Guerra de la «Columna Durruti», la qual representà en el
Ple de Columnes Confederals i Anarquistes celebrat el febrer de 1937 a València
(València, País Valencià). En aquesta època col·laborà en Solidaridad Obrera
i en Vía Libre des del front. Amb la militarització de les milícies, fou
comissari de Sanitat de la 26 Divisió i del XI Cos de l'Exèrcit Popular de la
II República espanyola. A finals de la guerra, els estalinistes el volgueren
assassinar, juntament amb Emilio Andrés Díez, a Manresa (Bages, Catalunya). En
1939, amb el triomf franquista, passà a França i va ser reclòs, amb sa companya
Elionor Gil García, al camp de concentració de Sètfonts. En 1940 s'establí a Realvila
(Guiena, Occitània) i l'agost de 1941 nasqué a Montalban (Guiena, Occitània) son
fill Esteve Roda Gil (Étienne Roda-Gil), que posteriorment també va ser
un destacat cançonetista anarquista. En el exili Antoni Roda Vallès milità
activament en la CNT «ortodoxa» i en Solidaritat Internacional Antifeixista
(SIA). Després de la II Guerra Mundial, fou membre, amb Pablo Bravo, Florentino
Estallo Villacampa, Mariano Jover i Antonio Zamorano, de la Comissió de
Relacions de la II Regional (Alta Garona) de la CNT en l'exili. En 1947 fou
delegat en el Congrés de la CNT de Tolosa (Llenguadoc, Occitània) de Montalban.
Després de viure uns anys a Montalban, en 1952 s'instal·là definitivament amb
sa família a Antony (Illa de França, França), on vivia la família llibertària
formada per Tomás Marcellán Martínez i Francisca Francitorra Ollé, a la qual
estaven lligats abans de l'exili. En aquests anys treballà de pintor d'automòbils
a «L'Imperial Garage», al XVII Districte de París, i continuà militant en la
CNT de la regió parisenca. Antoni Roda Vallès el 12 de desembre de 1966 a l'Hospital
Paul-Brouse de Villejuif (Illa de França, França) a causa d'un càncer provocat
pels vapors de la pintura. Son germà petit Josep Roda Vallès sobrevisqué al
camp de concentració de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria).
---
Antoni
Roda Vallès
---
Notícia
de la detenció d'Antoni Roda Vallès publicada en el diari tarragoní La Cruz
del 2 d'agost de 1934
---
---