---
Jules
Rivet (1884-1946)
L'11 de gener de
1884 neix a Colombrette (Vercoiran, Alvèrnia, Occitània) el mestre, periodista
i anarquista individualista i francmaçó Victorin Jules Jean Rivet, que va fer
servir el pseudònim Jean Michel. Era fill de Jean Ferdinand Hippolyte
Rivet, benestant propietari de terres en conreu, i de Marie Suzanne Brulat. Orfe
de mare ben aviat, va ser criat per una àvia i una tia. Va fer de mestre a Ròchabruna
(Provença, Occitània), on, després de la Llei de Separació de les Esglésies i
de l'Estat de 1905, segons algunes fonts, provocà un escàndol en entrar amb un
company dins l'església d'aquesta població, parlant i fumant com si d'un lloc
públic es tractés. El 9 d'octubre de 1905 va ser incorporat el 52 Regiment
d'Infanteria per a fer el servei militar, però va ser enviat a tasques
d'oficina fins al 28 de setembre de 1907 que va ser llicenciat i l'octubre de
1908 passat a la reserva. El 30 de setembre de 1911 es casà a Servas (Alvèrnia,
Occitània) amb la mestra Henriette Bécheras. Quan esclatà la Gran Guerra, el 2
d'agost de 1914 va ser cridat a files i integrat l'endemà al seu regiment. El 9
d'agost de 1916 va ser donat de baixà per «neuropatia, anèmia i mal estat
general» i el 27 de novembre de 1916 va ser destinat al Servei Auxiliar i
enviat el 24 de desembre de 1916 al XIV Esquadró del Tren de l'Exèrcit. El 7
d'abril de 1917 va ser donat de baixa temporal per «astènia nerviosa força
marcada, trastorns psicastènics, neuràlgies, tuberculosi fibrosa de l'àpex dret
i estat general mediocre no imputable al servei». Finalment va ser llicenciat
definitivament amb una proposta de pensió per invalidesa per tuberculosi
pulmonar, anèmia i altres alteracions. En 1916 havia estat cofundador del setmanari
satíric Le Canard Enchaîné, del qual va ser secretari de redacció en el
període d'entreguerres i del qual portà la rúbrica «Lettres ou pas lettres». En
1919 dirigí alguns comunicats al periòdic La Vague. El 27 de juny de
1920 participà en el Congrés Federal de la Secció Francesa de la Internacional
Obrera (SFIO) i col·laborà en el setmanari regional socialista i sindicalista Le
Sud-Est,
on, entre el 23 d'octubre i el 25 de desembre de 1920, publicà
el
fulletó «Le fiancé du bolchevick ou Le couteau
sanglant», paròdia dels clixés anticomunistes
de la dreta. En aquesta època col·laborà en
diferents publicacions anarquistes,
anarcoindividualistes i pacifistes, com ara La Caserne, L'Insurgé,
Le Libertaire, La Muse Rouge, L'Ordre Naturel, La
Patrie Humaine, Les Pieds dans le plat, Les Primaires, Le
Raffut, Rectitude, La Revue Anarchiste, La Vache Enragée,
etc., però també en la premsa generalista (La Bonne Guerre, L'Éclaireur de l'Ain,
Floréal, La France de Bordeaux et du Sud-Ouest, Le Journal Amusant,
Le Quotidien, etc.). El 17 de desembre de 1929 s'inicià en la maçoneria
en la «Loge France et Colonies» del Gran Orient de França. A principis de la
dècada dels trenta, va ser gerent de Bataclan i de Le Loup Blanc,
i portà la rúbrica «Pointes rouges» en L'Humanité. L'1 de novembre de
1935 publicà en Le Libertaire les seves respostes a l'enquesta «Contre
la guerre! Contre l'Union Sacrée!», on es mostrà solidari amb el poble d'Abissínia
i contra l'ocupació italiana. Durant la Revolució espanyola col·laborà en el
periòdic SIA. A finals dels anys trenta col·laborà en diferents
publicacions, com ara Ce Soir, Excelsior, La Flèche de Paris,
La Lumière, Messidor, Der Republikaner, Spectateur,
etc. Durant l'Ocupació alemanya, va escriure per al periòdic col·laboracionista
Le Petit Parisien. Després de la II Guerra Mundial, col·laborà, sota el
pseudònim Jean Michel, en el periòdic anarquista CQFD, de Louis
Louvet. També col·laborà en L'Oeuvre. Entre les seves obres podem destacar
Chronique de la cour du roi Pétaud (1921, amb Fernand Pignatel), La
jeune fille et son piano (1922), La recrue du 606e (1924), Le bel
eunuque (1926), À l'ombre des crocodiles en fleurs (1928), La vierge
déshabillée (1929), La dame aux bas bleus (1929), La chienne
(1932), Édouard Herriot, ou le Discrédit lyonnais (1933), La course aux
plaisirs (1934), Paule Calou (1936) i Tu seras écrivan... Manuel
pour adolescents prodiges (1939). El seu últim domicili va ser al número
136 del carrer Ordener de París. Jules Rivet va morir el 25 de gener de 1946 a
l'Hospital Necker del XV Districte de París (França) i va ser enterrat quatre
dies després al cementiri de Bagneaux (Illa de França, França).
---
Retrat
de Jules Rivet, obra pictòrica de Girard-Mond exposat al Saló dels «Indépendants»
de París en 1931
---
Jules
Rivet (ca. 1934)
---
Jules
Rivet caricaturitzat per Pedro (1934)
---
Jules
Rivet (ca. 1939)
---
Caricatura
de Jules Rivet per Henri Guilac publicada en el setmanari parisenc Les
Nouvelles Littéraires, artístiques et scientifiques de l'11 de febrer de
1939
---
Caricatura
de Jules Rivet (1943)
---
---