---
Carlo
Restelli (1880-1933)
L'11 d'abril –algunes
fonts citen el 7 d'abril– de 1880 neix a Rockland (Knox, Maine, EUA)
l'anarquista Carlo Restelli, també conegut com Charlie Restelli i Fabbro.
Era fill de Giovanni Restelli i de Cristina Arioli. En 1884 retornà amb sa
família a Itàlia. En 1897 marxà de nou als EUA i l'any següent tornà a Itàlia.
En 1901, de bell nou als EUA, on es guanyà la vida treballant de picapedrer a
Barre (Washington County, Vermont, EUA), on s'integrà en la important colònia
anarquista de la localitat, participant en diverses iniciatives, com ara el
Circolo di Studi Sociali (CSS, Cercle d'Estudis Socials) i estava subscrit a Cronaca
Sovversiva. En 1906 va ser expulsat dels EUA i s'establí a Besano (Llombardia,
Itàlia). En 1912, considerat com a «anarquista perillós», patí una condemna de
dos anys i mig de presó per robatori. En 1915, en plena Gran Guerra, va ser
cridat a files, però el febrer de 1916 es declarà insubmís i es va refugiar a
Suïssa. Entre 1917 i 1918 va viure a Grenchen (Solothurn, Suïssa) i després a Seebach
(Zúric, Suïssa). A Zúric va freqüentar el grup anarquista editor del periòdic La
Verità. A partir del 16 d'octubre de 1918 va restar en presó preventiva a
Zúric, juntament amb altres companys (Arrigoni, Castagna, Fieramonte, Ghezzi,
Macchi, Magni i Pozzi), arran del descobriment d'explosius al llarg de la línia
fèrria a prop de Zúric (Zúric, Suïssa), va ser detingut; juntament amb Castagna,
Ghezzi, Macchi, Magni i Pozzi, va ser posat en llibertat provisional un dies
abans del judici del 13 de juny de 1919, tot i que va haver de romandre a
disposició del tribunal i participar en les sessions del judici, en el qual va
ser absolt per manca de proves i indemnitzat amb 600 francs suïssos per
«empresonament injust», però va ser expulsat de la Confederació Helvètica per
anarquista. Arran d'una amnistia concedida als desertors, el setembre de 1919
retornà a Milà (Llombardia, Itàlia), on treballà de picapedrer. Va patentar una
mena de dalla i amb els anarquistes Eugenio Macchi i Antonio Pietropaolo va
obrir un taller mecànic per a la seva producció. En 1921, durant la investigació
policíaca de l'atemptat al teatre Diana de Milà, va ser denunciat per
complicitat, ja que les reunions del grup subversiu es van realitzar al seu
taller, però el seu cas va ser sobresegut durant la instrucció preliminar. Des
de setembre de 1921 va ser membre de la junta directiva de l'Escola Moderna de
Clivio (Llombardia, Itàlia) i de la redacció del periòdic homònim fins al
tancament de l'escola l'any següent. En 1923 es traslladà a Eboli (Campània,
Itàlia) i posteriorment a Amantea (Calàbria, Itàlia), Nàpols (Campània, Itàlia)
i França per motius laborals. Malalt de malària, retornà a Besano. En 1928 va
ser detingut arran de l'atemptat a la Piazzale Giuliano Cesare i restà dos mesos
empresonat. En 1929 va ser novament detingut sota l'acusació de mantenir
relacions amb subversius de l'altra banda de la frontera. En aquesta època se
li va detectar tuberculosi. El setembre de 1930 l'anarquista Eugenio Macchi el
va acusar des de les columnes del periòdic L'Adunata dei Refrattari
d'haver traït el moviment anarquista col·laborant amb la policia i haver
esdevingut un espia feixista; aquesta acusació ha ser reiterada posteriorment
per Giuseppe Mariani, però mai s'aportaren proves d'aquestes acusacions i Luigi
Bertoni, des d'Il Risveglio Anarchico de Ginebra (Ginebra, Suïssa), li
va fer costat. Carlo Restelli va ser assassinat el 5 de setembre de 1933 a
Porto Ceresio (Llombardia, Itàlia), juntament amb el contrabandista Mario
Avellini, per guàrdies fronterers italians quan intentava passar
clandestinament cap a Suïssa amb destinació a França. Va ser enterrat a Besano.
En 2018 Alessandro Pellegatta publicà la biografia Infinita tristezza. Vita
e morte di uno scalpellino anarchico.
---
Carlo
Restelli
---
Notícia
de la detenció de Carlo Restelli apareguda en el diari de Neuchâtel La
Suisse Libérale del 2 d'abril de 1921
---
Necrològica
de Carlo Restelli publicada en el periòdic ginebrí Il Risveglio Anarchico del
21 d'octubre de 1933
---
---