---
Ramón
Perelló Ródenas (1903-1978)
L'11 d'octubre –el
certificat de defunció cita el 7 d'octubre– de 1903 neix a La Unión (Múrcia,
Espanya) el poeta, lletrista de cançó folklòrica, músic i militant
anarcosindicalista Ramón Perelló y Ródenas. Era fill de Ramón Perelló García,
miner, i de Virtudes Ródenas Berenguer. Quan tenia dos anys quedà orfe de pare.
Després d'estudiar, becat per l'Ajuntament de La Unión, humanitats i llatí entre
1916 i 1919 al Seminari Major de San Fulgencio de Múrcia, tornà a La Unión, on
treballà a «La Maquinista de Levante», taller de fona, construcció i reparació
de tot el que tingués a veure amb la mineria de la zona. Posteriorment s'integrà
com a meritori en la companyia «Circo Royal Villani», que el portà a Madrid (Espanya),
on treballà d'actor i visqué la bohèmia. Començà la seva carrera poètica i a
escriure lletres de temes folklòrics andalusos, associant-se a principis dels
anys trenta amb compositor musical Juan Mostazo Morales, amb qui creà el seu
primer gran èxit, el pasdoble Mi jaca, cobla estrenada en 1933 al
Coliseum de Madrid per la popular cantant Estrella Castro Navarrete (Estrellita
Castro). Amb Mostazo seguiren altres temes populars, com ara La bien pagá,
Échale guindas als pavo, Falsa monea o Los piconeros. A
partir de 1936 va compondre lletres per a pel·lícules, com ara Morena Clara
amb Magdalena Nile del Río (Imperio Argentina). En 1937, en plena guerra
civil, retornà a Múrcia. Militant de la Confederació Nacional del Treball
(CNT), a Cartagena (Múrcia, Espanya) dirigí el periòdic Cartagena Nueva,
òrgan de la Federació Comarcal de Sindicats Únics de la CNT, on col·laborà des
de les seccions literàries, satiritzant militars i intel·lectuals feixistes. El
febrer de 1937 va fer mítings en nom de la Federació Comarcal de la CNT a
diverses poblacions murcianes (El Algar, San Javier i Torre-Pacheco), defensant
la participació llibertària en els governs republicans, i l'abril presidí una
conferència a Cartagena. El maig de 1938 assistí a Alacant (Alacantí, País
Valencià) a la representació d'El refugiado, obra de Miguel Hernández
Gilabert, i a la celebració dels «Tretze punts del Govern de Negrín» al Teatre
Principal d'aquella ciutat. El 20 de novembre de 1938 va fer la conferència
«Tipos y caracteres de la tragedia española» a l'Hogar Asturiano de Madrid.
També col·laborà en Argos de València, en el confederal Liberación
d'Alacant, que dirigí, i en el comunista Cuenca Roja, sota el pseudònim Romancillo.
En 1938 lletres seves van ser usades pel cinema oficial franquista per a les
seves pel·lícules, com ara les dirigides per Antonio Martínez del Castillo (Florián
Rey) i enregistrades en estudis cinematogràfics alemanys. En 1939, amb el
triomf franquista, va ser detingut. Jutjat, va ser condemnat a mort, pena que
va ser commutada per la de reclusió. Purgà cinc anys de presó als penals madrilenys
de Yeserías i Carabanchel, entre d'altres. Aprofità els anys de presidi per
escriure lletres i poemaris, molt influenciats per Federico García Lorca, inèdits
fins avui. En 1944, un cop lliure, s'integrà en la seva feina de lletrista,
associant-se amb al compositor Genaro Monreal Lacosta. En aquests anys també
treballà per al cinema, amb pel·lícules de molt èxit, i també va escriure per
anuncis publicitaris, com ara el famós de «La tableta Okal». Després d'una
intensa carrera en els anys cinquanta i seixanta, va ser un dels artistes que més
recaptà per drets d'autor. Seus són els èxits musicals d'Antonio Molina d'Hoces
Castillo Hidalgo (Antonio Molina) Adiós a España i Soy minero.
En 1966 va escriure la lletra del himne del Festival del Cante de las Minas. En
els anys setanta va ser membre, per la secció musical, del consell
d'administració de la Societat General d'Autors d'Espanya (SGAE). A més dels
citats, les seves més de 700 cançons van ser interpretades per grans cantants
del moment, com ara María Abad Fernández (Sara Montiel), José Blanco
Ruiz (Pepe Blanco), José Luis Cantero Rada (El Fary), María Díaz
Ruiz (Marujita Díaz), Rosa María Ferrando Galiana (Carmen Morell),
María Dolores Flores Ruíz (Lola Flores), Miguel Frías de Molina (Miguel
de Molina), Manuel García Escobar (Manolo Escobar), etc. Sa companya
fou Carmen Herranz Catalán, amb qui tingué un fill, Ramón Perelló Herranz. Ramón
Perelló Ródenas va morir de cirrosi hepàtica el 29 de juliol de 1978 al seu
domicili de Madrid (Espanya) i va ser enterrat l'endemà al cementiri de La
Almudena de la ciutat. Temes seus han estat interpretats en pel·lícules dels
anys noranta de Pedro Almodóvar Caballero o de Fernando Rodríguez Trueba (Fernando
Trueba). Un carrer de La Unión porta el seu nom i en 2008 va ser nomenat
fill predilecte d'aquesta població.
---
Ramón
Perelló Ródenas
---
Poema
de Ramón Perelló Ródenas dedicat a Durruti aparegut en la revista valenciana Umbral
del 20 de novembre de 1937
---
Notícia
den nomenament de Ramón Perelló Ródenas com a director de Liberación
publicada en el periòdic alacantí Nuestra Bandera del 20 de febrer de
1938
---
Ramón
Perelló Ródenas
---
Necrològica
de Ramón Perelló Ródenas apareguda en el diari alacantí Mediterráneo del
30 de juliol de 1978
---
---