---
Hermini
Pascual Bonfill (1911-1976)
El 19 de febrer de
1911 neix a Herbeset (Morella, Els Ports, País Valencià) l'anarquista, anarcosindicalista
i resistent antifeixista Hermini Pascual Bonfill –a vegades el seu nom citat
erròniament com Higinio. Sos pares es deien Germà Pascual Redón, llaurador, i
Miquela Bonfill Ferrer. Quan tenia 19 anys va ser introduït en el pensament
anarquista per son germà Antoni Pascual Bonfill. El 9 d'octubre de 1932 va ser
sortejat i va ser destinat per a fer el servei militar al Cos d'Àfrica del Marroc.
Després de la fallida del negoci familiar, treballà de peó en la construcció a
Saragossa (Aragó, Espanya) i milità en les Joventuts Llibertàries, en la
Confederació Nacional del Treball (CNT) i en la Federació Anarquista Ibèrica
(FAI). A finals de 1935, arran de la descoberta per part de la policia d'un
important arsenal a la seva antiga fàbrica, va ser detingut amb son germà Josep
Pascual Bonfill; després d'assumir tota la responsabilitat d'aquest dipòsit
d'armes i explosius, va ser jutjat i el procurador demanà contra ell la pena de
40 anys de presó. Quan l'aixecament feixista de juliol de 1936, es pensava que
havia mort durant la presa de Saragossa per part dels franquistes, però l'agost
d'aquell any el trobem a Ulldecona (Montsià, Catalunya) provinent d'Herrera de
los Navarros (Saragossa, Aragó, Espanya). Es va infiltrar a Saragossa amb la
finalitat d'evacuar sos pares i posteriorment lluità al front d'Aragó dins la
unitat de l'anarquista Victorio Castán Guillén («Batalló Castán»). Amb la
militarització de les milícies, retornà a Ulldecona i marxà cap a Tortosa (Baix
Ebre, Catalunya), on va ser delegat de la Comarcal del Baix Ebre i participà en
nombrosos mítings, com ara el d'abril de 1938 a Camarles (Baix Ebre,
Catalunya). Mobilitzat, va ser tinent d'un batalló de la 133 Brigada Mixta de
l'Exèrcit Popular de la II República espanyola fins la Retirada. El febrer de
1939 passà a França i, després de passar pel camp de concentració d'Argelers
(Grup de Treball Núm. 6), va ser internat al camp de concentració de Sant
Ciprià. En 1940 treballà en la construcció d'una presa als Pirineus i a Lorda
(Bigorra, Gascunya, Occitània); posteriorment, va ser enviat a fer feina durant
tres anys a les mines de Lunèl (Llenguadoc, Occitània) fins el final de la II
Guerra Mundial. Durant l'ocupació participà en la resistència enquadrat en
l'Agrupació Cenetista de la Unió Nacional Espanyola (UNE), controlada pel
Partit Comunista d'Espanya (PCE). El juny de 1945 formà part, amb altres
companys (D. García, F. García i Benigno Leal), de la comissió que dissolgué l'Agrupació
Cenetista de la Unió Nacional (ACUN) i reintegrà, en un ple celebrat entre el
19 i el 20 de maig de 1945 a Tolosa (Llenguadoc, Occitània), els seus membres en
el Moviment Llibertari Espanyol (MLE). Després de l'escissió de l'MLE en 1945,
s'encarregà, amb Joan Andreu Fontcuberta i J. Cuervo, de la reorganització de
la militància tortosina en l'exili. En 1946 va ser nomenat secretari de la Comarcal
d'Origen del Baix Ebre i s'instal·là definitivament a Sant Esteve del Monestir
(Rosselló, Catalunya Nord), on residia son germà Antoni i on treballà de boter
i d'obrer agrícola. En 1965 creà «Les Emballages Stéphanois», petita empresa de
fabricació de cistelletes de fusta. Sa companya fou Mercedes Eugenia Huertas
Mustienes, amb qui tingué dos infants. Malalt durant anys, Hermini Pascual Bonfill
va morir el 24 d'agost de 1976 al seu domicili de Sant Esteve del Monestir
(Rosselló, Catalunya Nord). Documentació seva es troba dipositada en el Museu
Memorial de l'Exili (MUME) de la Jonquera (Alt Empordà, Catalunya).
---
Hermini
Pascual Bonfill (ca. 1943)
---
Necrològica
d'Hermini Pascual Bonfill apareguda en el periòdic parisenc Le Combat
Synidaliste del 23 de setembre de 1976
---
---