---
Martha
Nevelstein (1888-1963)
El 8 de febrer de
1888 neix a Anvers (Anvers, Flandes) l'anarcofeminista Martha Marianna
Nevelsteen, més coneguda com Martha Nevelstein –així signava ella– o Marta
Nevelstein. Era filla de Josephus Aloysius Nevelsteen (Aloïs Nevelsteen),
obrer forner socialista i director de la cooperativa «De Vrije Bakkers» (Els
Forners Lliures) d'Anvers, i d'Anna Catharina van Soom. Gràcies a una campanya
d'immigració engegada pel govern argentí a Bèlgica, la família s'establí a
Buenos Aires (Argentina), on son pare treballà d'obrer pintor i s'integrà en el
moviment anarquista. En 1906 Martha Nevelstein estava subscrita a La
Protesta i en 1907, per mediació dels redactors d'aquest periòdic
anarquista, conegué el poeta, escriptor i periodista llibertari Alejandro José
Maudet (Alejandro Sux), que esdevingué son company. En aquest mateix any
de 1907 va ser una de les fundadores del Centro Anarquista Femení (CAF) de
Buenos Aires, juntament amb altres 19 anarcofeministes, entre elles Virginia
Bolten, Teresa G. Caporaletti, Maria Collazo, Violeta García, Elisa Leotar,
María Reyes i Juana Rouco Buela. El CAF es reunia al local del Sindicat de
Constructors de Carros, al número 972 del carrer Montes de Oca. El 22 de
setembre de 1907 va ser nomenada membre de la comissió (secretària) del CAF en
una reunió celebrada al local del periòdic anarquista La Protesta, al
número 837 del carrer Libertad de Buenos Aires. L'1 de desembre de 1907
participà en una reunió del CAF, al local del Sindicat de Constructors de
Carros, on es parlà del paper que havia de tenir el CAF en la vaga general
prevista per al 27 de desembre d'aquell any. El 3 de desembre de 1907 signà des
de La Plata (Buenos Aires, Argentina) el manifest «La misión del Centro
Anarquista-Femenino». El 12 de gener de 1908 participà en una conferència
pública en suport de la vaga general convocada per l'anarcosindicalista
Federació Obrera Regional Argentina (FORA) i el 23 de febrer de 1908 va fer una
conferència amb Federico A. Gutiérrez en una vetllada teatral a benefici de La
Protesta celebrada en la Casa Suiza, al número 354 del carrer Rodríguez
Peña. També participà en els actes organitzats per al Primer de Maig. En 1908
intentà publicar el seu llibre Cartas a una amiga de Martha Nevelstein,
però sembla que finalment no es portà a la impremta. Amb Alejandro Sux s'establí
a Mendoza (Mendoza, Argentina), on en 1908 tindrà sa primera filla, Poema
Cecilia Maudet, que morí amb cinc anys. Acompanyà Alejandro Sux en el seu exili
a Montevideo (Uruguai), on la parella es casà, amb el dramaturg espanyol Luis
Bayón Herrera i l'escriptor anarquista Ernesto Herrera com a testimonis. A
Montevideo col·laborà, amb María Collazo, en la redacció de La Nueva Senda
(1909-1910) i participà en les activitats del Centre Internacional d'Estudis
Socials (CIES). En 1909 Alejandro Sux li va dedicar el seu llibre Bohemia
revolucionaria, en el qual el personatge de Lelia Marchenky està
inspirat en ella. En 1910, quan el primer Centenari de la República Argentina, Alejandro
Sux va ser deportat en aplicació de la Llei de Defensa Social i la família
acabà establint-se a París (França), on van néixer dos fills, Ariel Alejandro
Maudet (1911) i Aurelio Alois Maudet (1920), i on va fer amistat amb el poeta
Rubén Darío. A París mantingué correspondència amb Juana Rouco Buela i en 1914,
quan aquesta es trobava deportada i malalta a Montevideo, la parella va oferir el
seu domicili parisenc. Cap el 1925 Alejandro Sux fugí amb la seva amant
Adrianne Gabrielle André cap a Mèxic i ella retornà amb sos dos fills a
l'Argentina. Sembla que en aquesta nova etapa argentina no formà part del
moviment anarquista. Martha Nevelstein va morir en 1963 en una residència
geriàtrica de Morón (Buenos Aires, Argentina).
---
Martha
Nevelstein
---
Martha
Nevelstein
---
Martha
Nevelstein i Alejandro Sux
---
Martha
Nevelstein
---
---