---
Pietro
Montaresi (1905-?)
El 24 de maig de
1905 neix a Sarzana (Ligúria, Itàlia) l'anarquista i sindicalista Pietro
Montaresi. Sos pares es deien Giovanni Montaresi, sastre, i Adele Lazzarini. Fill
d'una família llibertària, era el major de quatre germans. Visqué l'ambient
subversiu de sa família i conegué famosos revolucionaris de la seva zona. Quan
tenia 15 anys deixà l'escola i es posà a fer feina d'aprenent de mecànic
d'automòbils en un taller d'un amic de son pare, simpatitzant anarquista. Es
dedicava a llegir diaris i pamflets de propaganda anarquista entre els seus
companys de feina. Encara molt jove, participà activament en les lluites contra
els sequaços de Benito Mussolini a la seva zona natal i l'abril de 1925 va
haver de fugir encalçat pels escamots feixistes. A França es reuní amb son pare,
refugiat des de 1923 a Marsella (Provença, Occitània), establint-se ell a La
Sanha (Provença, Occitània), on continuà amb la seva activitat antifeixista i
propagandística. En aquesta època treballà de paleta i de pintor en la
construcció en obres a Provença (Niça, Toló, La Ciotat, Marsella, etc.). En
1928, per pressions del consolat italià, després d'haver participat activament
en les manifestacions a favor dels militants italoamericans Nicola Sacco i
Bartolomeo Vanzetti, se li va decretar l'expulsat del país juntament amb altres
companys; després de fugir de la detenció, passà un temps clandestinament a
Toló (Provença, Occitània), fins el 1929, que es traslladà a Bèlgica. A
Brussel·les, a més de conèixer Mariette Carlier, sa futura companya, freqüentà
els sindicats i participa en les reunions del grup anarquista italià local.
Realitzà una important tasca d'investigació sobre les activitats dels feixistes
residents a Brussel·les i dels confidents que actuaven a sou del consolat
italià, redactant informes que es publicaren en el diari Il Riscatto. Formà part del grup editor del periòdic Bandiera Nera, dirigit per Giuseppe Bifolchi,
que es reunia al cafè «Squazzi», a la plaça de Brouckère. En aquesta època va
ser sospitós de participar en un complot per a atemptar contra Mussolini de
viatge a Milà (Llombardia, Itàlia). El febrer de 1931, com a membre del Comitè
Internacional de Defensa Anarquista (CIDA), assistí a una reunió del Comitè
Anarquista Pro Víctimes Polítiques de Brussel·les, en el qual s'integrà. En
aquesta època participà en nombrosos mítings i en diversos enfrontaments amb
militants comunistes. El juliol de 1933 retornà breument a França per reunir-se
amb sa família. De bell nou a Bèlgica, continuà la seva activitat antifeixista
i en 1935 va ser fitxat com a «anarquista actiu i fanàtic». En aquesta època
formà part del Grup Anarquista Italià (Marcello Bianconi, Vittorio Cantarelli,
Eugenio Girolo, Adelino Paini, Pasquale Rusconi, Camillo Sartoris, etc.), que
es reunia al Café des Huit Heures de Brussel·les, i tingué una gran amistat amb
Vittorio Cantarelli i Adelino Paini. El 4 d'agost de 1936 marxà cap a Barcelona
(Catalunya) per a participa en la revolució que s'estava gestant i s'enrolà en
la «Columna Durruti», combatent al front d'Osca (Aragó, Espanya). Segons
algunes fonts hauria sortit de la Península el 2 de maig de 1937, però el cert
es que va ser desmobilitzat, contra la seva voluntat, el desembre de 1938 per
«reumatisme», havent de retornar a Bèlgica. En 1939 s'integrà en el Grup
Anarquista Italià de Brussel·les (Ernesto Bruna, Azelio Bucchoni, Arrigo Catani,
Cafiero Meucci, Mario Montavani, Antonio Moscardini, Gudo Schiaffonati, etc.). En
1940, en plena II Guerra Mundial, es reuní amb sa mare que vivia al barri de La
Capelette de Marsella. El juliol de 1940 va ser detingut i internat, després de
passar pel centre de detenció de Vilamanha (Llenguadoc, Occitània), al camp de
concentració de Vernet, on trobà destacats anarquistes (Lorenzo Boddi, Léo
Campion, Ernestan, Marcello Gregori, Nicolas Lazarevitch, Domenico Ludovici,
Celso Persici, Angelo Rambaldi, etc.), i on va romandre fins el novembre de
1941, quan va ser lliurat a les autoritats italianes, que l'empresonaren a La
Spezia (Ligúria, Itàlia). El 26 de febrer de 1942 se li va assignar confinament
durant quatre anys i enviat a la colònia penitenciària de les illes Tremiti.
L'agost de 1943 va ser alliberat per les tropes aliades i treballà de mecànic
per a un regiment de blindats anglès (372 Tank Transporter Coy). Després de
negar-se a anar a Montecassino (Casino, Laci, Itàlia), s'enrolà en el «Batalló
Jueu» del VIII Exèrcit Britànic, on hi va romandre fins el final de la guerra,
a Breda (Brabant Septentrional, Països Baixos), i després retornà
clandestinament a Bèlgica, on vivia sa companya. A Brussel·les s'afilià a la Federació
Local de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de l'exili, de la qual va
ser tresorer fins a 1947. En 1967 se separà de sa companya i en 1970 es jubilà
com a cap de regulació mecànica. En 1977 participà en les Jornades Llibertàries
organitzades per la CNT a Barcelona. En els anys vuitanta formà part de
l'Aliança Llibertària de Brussel·les. Desconeixem la data i el lloc de la seva
defunció.
---
Pietro
Montaresi
---
Pietro
Montaresi (1977)
---
---