monrosjulia

---

Alfred Monrós Julià (1910-1995)

El 12 d'abril de 1910 –algunes fonts citen 1900– neix a Barcelona (Catalunya) el dibuixant i pintor llibertari Alfred Monrós Julià –el seu nom sovint citat Alfredo i el seu llinatge erròniament Monroes. Durant la guerra civil va fer cartells per a diverses organitzacions republicanes. En 1938 va prendre part en l'Exposició de Dibuix i Gravat de Barcelona. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i visqué a Tolosa (Llenguadoc, Occitània). A l'exili va fer amistat amb Picasso i Dalí. Cap el 1952 s'establí a Mont-real (Quebec), on va fer de professor en escoles artístiques, especialment a l'Escola de Belles Arts i a la Universitat de Mont-real. Joëlle Leroux i Roland Pichet, entre altres, van ser alumnes seus. En els anys cinquanta formà part de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), amb Francesc Rebordosa Pitarch i altres. En 1961 il·lustrà poemaris infantils d'Arienne Messier. En 1963 publicà una carpeta de 12 làmines de les seves obres sota el títol Reflejos de España, editat per la Federació Local de la CNT de Mont-real, amb un pròleg de Ramón J. Sender. Un dibuix seu va ser utilitzat per protestar contra les condemnes a mort de 1963 de Joaquín Delgado Martínez i Francisco Granado Gata pel règim franquista, que en 1974 va ser reutilitzada per denunciar l'execució de Salvador Puig Antich. En 1966, amb Bruno Valsesia, decorà l'interior de l'església Notre-Dame-de-Pompéi de Mont-real i en 1967 il·lustrà el llibre Patìu nella giungla del Satarì. Racconti, a cura de Bruno Valsesia. Íntim amic del destacat anarquista Federico Arcos Martínez (Fede), en 1976 li va fer els dibuixos del poemari Momentos. Compendio poético, reeditat en 2004. Presidí el Centre Cultural Català del Canadà, el qual decorà. Col·laborà en diferents publicacions llibertàries, com ara Espoir, Leftward, Tierra y Libertad i Umbral. Alfred Monrós Julià va morir el 28 de setembre de 1995 a Mont-real (Quebec).