---
Serafino
Mazzotti (1843-1925)
El 20 de juny de
1843 neix a Faenza (Emília-Romanya, Itàlia) l'anarquista Serafino Mazzotti,
conegut com Bombicci i que va fer servir el pseudònim de Filippo Boschiero.
Era fill d'Antonio Mazzotti i de Giovanna Ossani. Es guanyava la vida
treballant de barber. Va ser sergent del VII Regiment de Granaders de la
Toscana després de la Unificació italiana. D'antuvi republicà, després dels
fets de la Comuna de París de 1871 es passà a l'anarquisme bakuninista i
s'afilià a l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) de la Romanya. Proper
a Andrea Costa, aleshores anarquista, participà activament en les revoltes internacionalistes
de 1874 a Faenza. El mateix Mikhail Bakunin s'havia traslladat a Bolonya (Emília-Romanya,
Itàlia) per a encapçalar la insurrecció, però el fracàs d'aquest aixecament
implicà la necessitat de fugir del país. Amb Bakunin i altres companys, es va
refugiar a cantó de Ticino (Suïssa). S'instal·la, sota el nom de Filippo Boschiero,
a «La Baronata», la finca on vivia Bakunin a Verbanella-Minusio (Ticino,
Suïssa), on treballà les terres i on sa companya, Maria Focaccio (Marietta),
feia de domèstica. També residia a «La Baronata» l'anarquista Carlo Cafiero.
Marietta seguí Bakunin en un altre trasllat i després se'ls va unir ell,
juntament amb el sabater anarquista Andrea Santandrea, que feia d'ajuda de
cambra de Bakunin. L'estiu de 1876 va morir Bakunin a Berna (Berna, Suïssa), assistit
per Mazzotti i sa companya. Posteriorment tornà a Lugano (Ticino, Suïssa) i uns
anys més tard s'instal·là a Ginebra (Ginebra, Suïssa), on reprengué la seva
feina de barber i sa companya Marietta tingué dues filles (Verusca i Smeralda).
El seu domicili serví de refugi a destacats anarquistes, com ara Andrea Costa i
Anna Kulixova (Anna Kuliscioff). També passaren per la seva casa Eduard
Bernstein, Karl Höchberg i Benoît Malon. En 1883 retornà a Faenza, on, conegut
com Bombicci, continuà treballant en el seu ofici i on la seva barberia
va ser lloc de trobada. Mantingué una estreta amistat amb Andrea Costa, malgrat
la deriva d'aquest cap el socialisme. Entre 1883 i 1887 col·laborà en el diari
de Faenza La Montagna, moltes vegades amb articles en la línia política
de Carlo Pisacane, de la qual Carlo Cafiero també era partidari. En aquells
anys acollí en diverses ocasions Olimpiada Evgrafovna Kutusova, companya de
Carlo Cafiero, quan aquest va estar hospitalitzat a l'hospital psiquiàtric
d'Imola (Emília-Romanya, Itàlia). En 1890 va ser un dels signants de la
convocatòria del Congrés Anarquista de Capolago (Ticino, Suïssa), del qual va néixer
el gener de 1891 el Partit Socialista Anarquista Revolucionari (PSAR). En els
anys noranta va ser durament reprimit i confinat a les illes de Ponça (1894-1895)
i de Pantelleria (1897-1899), des d'on mantingué una estreta i interessant
correspondència amb sa família i sos amics. A principis del segle XX era
secretari de la Lliga dels Barbers, adherida a la Cambra del Treball de Faenza.
En 1908 es publicà el seu Catechismo di giobbe operaio, reeditat
diverses vegades. Al seu final va haver de veure la pujada del feixisme al
poder. Serafino Mazzotti va morir el 3 d'abril de 1925 a Faenza (Emília-Romanya,
Itàlia). Errico Malatesta li dedicà una emotiva necrològica («Mi è morto un
fratello») publicada en Pensiero e Volontà del 16 d'abril de 1925.
---
Serafino
Mazzotti amb sa companya Maria Focaccio i ses filles
---
Serafino
Mazzotti
---
---