---
Jules
Leballeur (1864-1901)
L'11 d'abril de
1864 neix a Rouessé-Vassé (Maine, País del Loira, França) –el certificat de
defunció cita erròniament Sillé-le-Guillaume (Maine, País del Loira, França)–
l'anarquista Jules Léon Laballeur. Sos pares es deien Louis Leballeur,
taverner, i Clotilde Henriette Orry, domèstica. Es guanyà a vida treballant de
sabater a París (França). L'agost de 1889 va ser nomenat membre de la Comissió
de Socors a les Famílies de Detinguts Polítics, el secretari de la qual era
Benoît Morel i el tresorer Gabriel Cabot (L'Argument),
comissió que es reunia tots els divendres a la tarda a la Sala Gutenberg, al
número 127 del carrer Montmartre de París, i de la qual formaven part destacats
anarquistes (Baudoin, Brunet, Cuisse, Gourtois, Gille, Larbaud, Leballeur, Louvel,
Sicart, Vigneau, etc.). El 7 de juny de 1890 el periòdic La Révolte anunciava que, en ocasió de la unió lliure entre ell i
Louise Duprat, una de les filles de l'anarquista Louise Pioger, celebrada a la
Sala Horel, s'havia realitzat una col·lecta en suport de la subscripció per a
les famílies dels detinguts polítiques que havia reportat 13,25 francs. El 14
de març de 1891 va ser un dels organitzadors de la Festa de Propaganda
Revolucionària organitzada al carrer Ramey de París per a commemorar la Comuna.
El 12 de gener de 1892 assistí, amb altres companys (Louis Charveron, Louis
Duprat, Constant Martin, etc.), a una reunió del Grup de Propaganda Anarquista
que se celebrà al número 127 del carrer Montmartre, i lliurà articles, de
caràcter antimilitarista, per a la composició del número únic del periòdic Le Conscrit. E seu nom figurava en un
llistat d'anarquistes redactat el 26 d'abril de 1892 i aleshores vivia i tenia
el taller de sabateria al número 96 del bulevard Magenta de París. El 7 de
juliol de 1893, arran de diverses manifestacions organitzades després del
tancament de la Borsa del Treball, van ser detingudes unes tres-centes persones,
de les quals van ser posades a disposició judicial a més d'ell 114. Jutjat pel
X Tribunal Correccional, va ser condemnat a un mes de presó per la seva
participació en una manifestació. Figurava en l'estat de recapitulació
d'anarquistes del 26 de desembre de 1893. L'1 de març de 1894 va ser detingut
al bulevard Magenta pel comissari de policia Vérillon, que el considerava
gendre de Louis Duprat, anarquista que regentava una taverna al carrer Ramey i
que havia fugit. Després de ser fitxat aquell mateix dia en el registre
antropomètric del laboratori policíac parisenc d'Alphonse Bertillon, el seu
domicili, al número 22 del passatge Saulnier, va ser escorcollat i la policia
trobà correspondència i un gran nombre de periòdics anarquistes. El 16 de març
de 1894 la Prefectura de Policia lliurà el seu expedient al jutge d'instrucció.
El seu nom va ser inscrit el 31 de desembre de 1894 en un llistat de
recapitulació d'anarquistes. En 1895 va ser administrador de Le Libertaire
i amb Émile Guyard s'encarregà
de les expedicions d'aquest periòdic fins a l'estiu de 1896,
moment en el qual
per reduir despeses va se acomiadat. A principis de 1896, amb altres
companys (Bard,
Fallière, Guyard, Constant Martin, Robinet, Rousset, Vivier,
etc.) participà en
un intent de manifestació a l'església de
Saint-Vincent-de-Paul. En l'estat de
recapitulació d'anarquistes del 31 de desembre de 1896 va ser
qualificat de
«perillós» i en aquesta època vivia al
número 176 del carrer Marcadet. En 1897 s'encarregà
de la distribució de les col·lectes a favor, entre
altres, de la companya
d'Auguste Vaillant i dels empresonats de l'església de Saint
Ambroise. Segons
un informe d'un confident policíac del 2 de juliol de 1900
estava empleat en
l'expedició de Le Libertaire i vivia
com podia gràcies al suport econòmic de Sébastien Faure. Malalt, el periòdic Le Libertaire va anunciar en la seva
edició del 23 de febrer de 1900 una crida perquè els companys portessin les
seves sabates a adobar o per a fer-se-les de bell nou a la seva petita
sabateria, al número 8 de La Tour-d'Auvergne. Segons l'estat de recapitulació
d'anarquistes de 1901 vivia al número 86 del carrer Rochechouart. El seu últim
domicili va ser al número 15 del carrer d'Orsel. Tuberculós, Jules Leballeur va
morir el 27 de setembre de 1901 a l'Hospital Dubois del X Districte de París
(França) i va ser enterrat dos dies després, amb forta presència policíaca i en
companyia de nombrosos companys, entre quals Auguste Courtois (Liard-Courtois) prengué la paraula, al
cementiri de Pantin (Illa de França, França).
---
Notícia
del nomenament de Jules Leballeur apareguda en el diari parisenc La Révolte del 24 d'agost de 1889
---
Propaganda
de la sabateria de Jules Leballeur publicada en el periòdic parisenc Le Prolétaire del 15 de juliol de 1893
---
Foto
policíaca de Jules Leballeur (1 de març de 1894)
---
Notícia
de la detenció de Jules Leballeur apareguda en el diari parisenc La Matin del 2 de març de 1894
---
Notícia
de la detenció de Jules Leballeur publicada en el diari parisenc La Croix del 3 de març de 1894
---
---