---
Blas
Lara Cáceres (1878-1966)
El 3 de febrer de
1878 neix a Ayo el Chico (Ayotlán, Jalisco, Mèxic) l'anarquista i sindicalista
Blas Lara Cáceres, que va fer servir el pseudònim Mariano Gómez Gutiérrez.
Sos pares, pagesos sense terra, es deien Basilio Lara i Teresina (Tirza)
Cáceres. Obrer pedraire en la construcció, va ser un dels fundadors de la Unió
de Pedrers i Paletes de Guadalajara (Jalisco Mèxic) i va distribuir en aquesta ciutat
el setmanari socialista Aurora Social, de Roque Estrada Reynoso. En 1902
decidí marxar cap als Estats Units; creuà la frontera per El Paso (El Paso,
Texas, EUA) i viatjà amb tren fins San Francisco (San Francisco, Califòrnia,
EUA). Finalment trobà feina estable de serrador a la indústria forestal, en la
Union Lumber Company, de Fort Bragg (Mendocino, Califòrnia, EUA). A partir de
1905 fou membre de la Lliga Socialista de Fort Bragg. En 1905 hagué de retornà
per tenir cura de sa germana greument malalta i va ser en aquest moment que va
entrar en contacte amb les idees magonistes. Gràcies a les relacions amb Lázaro
Gutiérrez Lara, s'integrà en el Partit Liberal Mexicà (PLM), fundat el juliol
de 1906 per Ricardo Flores Magón. De bell nou a Fort Bragg, intentà crear un
sindicat a la feina, però va ser acomiadat. En 1908, a San Francisco, encapçalà
el Comitè de Defensa de Presos Polítics de Chicago. En aquests anys col·laborà
en Libertad y Trabajo i The Socialist. Conegué Virginia Vincent,
que esdevingué sa companya, però que sobtadament morí en 1910 per insuficiència
cardíaca. El juliol de 1911 es traslladà a Los Ángeles (Los Ángeles,
Califòrnia, EUA) on s'integrà en la
redacció de la quarta època de Regeneración. Aquest mateix any, realitzà
gires propagandístiques de promoció de grups «Regeneración» per Texas.
L'octubre de 1911 publicà en Regeneración l'article «Una carta para un
leader», on manifestà la seva indignació per l'adhesió al maderisme de Ramón
Morales, l'home qui li va introduir en la «lluita de classes». El juny de 1912
participà activament en les mobilitzacions de protesta contra les sentències de
presó a Enrique i Ricardo Flores Magón, Anselmo L. Figueroa i Librado Ribera.
El juliol de 1912, amb William Owen i Trinidad Villarreal, realitzà diversos
esforços per obtenir la revocació de la sentència dels presos de la Junta
Organitzadora del Partit Liberal Mexicà (JOPLM), apel·lat la resolució quan la
sol·licitud va ser denegada, intentant pressionar les autoritats nord-americanes
a través del senador per Califòrnia John Nola, etc. Mentre purgaven la condemna
a la penitenciaria de l'illa de McNeil (Pierce, Washington, EUA), els membres
de la JOPLM delegaren la representació de Regeneración a Blas Lara
Cáceres, Francisca J. Mendoza i Rafael Romero Palacios. Arran de desavinences
sorgides entre Lara i Romero Palacios, on el primer acusava el segon que voler controlar
Regeneración, i del suport dels presos de la JOPLM a Lara, Palacios va
ser expulsat del PLM, quedant Lara i Teodoro Gaitán al front del periòdic.
Després del trencament entre els magonistes, primer amb Romero Palacios, i després
amb el grup de Rómulo S. Carmona i Juan Francisco Moncaleano, treballà
durament, amb altres companys (Antonio P. Araujo, Teodoro Gaitán, William C. Owen,
etc.), en l'edició i la impressió de Regeneración. En sortir de la presó
els membres de la JOPLM, tornà a les seves tasques d'organitzador i
propagandista, fomentant la creació de grups «Regeneración» a la zona de Los
Ángeles (Irwindale, El Puente, etc.) i participant com a orador en diversos
mítings. A mitjans de 1914, realitzà una «gira d'agitació» per Arizona i
desenvolupà una intensa campanya per l'alliberament de José Guerra, Jesús M. Rangel
i els anomenats «Màrtirs de Texas». En 1915 fou un dels 36 membres de l'anomenada
«Comuna d'Edendale» de Los Ángeles, formada amb destacats membres del
magonisme. A finals de 1916, per desavinences amb Enrique Flores Magón, s'allunyà
del grup editor de Regeneración. El 30 de desembre de 1916, actuà en el
paper de Ramón en l'estrena d'una adaptació de Juan Olmos del drama de Ricardo
Flores Magón Tierra y Libertad, al TMA Hall de Los Ángeles. Quan la
separació dels germans Flores Magón, prengué partit per Ricardo. El març de
1918 participà en la campanya de defensa de Raúl Palma. En 1920, quan ja no es
publicava Regeneración, retornà a Califòrnia i s'establí a Berkeley, on
es va casar amb Consuelo Medina i on va surar quatre infants (Floreal,
Harmonia, Voltairine i Tolstoi). Després del fracàs de la revolució llibertària
magonista i de l'assassinat de Ricardo Flores Magón, continuà militant a
Califòrnia, participant en reunions, assemblees i excursions campestres
organitzades pel moviment anarquista i participà en les activitats de la
Federació Anarquista Mexicana (FAM) i en el seu òrgan oficial Regeneración.
En 1924, amb Gabriel A. Rubio, encapçalà el Comitè Pro Alliberament dels Presos
de Texas, que lluità per la llibertat dels sentenciats pels fets de Carrizo
Spirng (Dimmit, Texas, EUA) de setembre de 1913. En 1954, sota el pseudònim de Mariano
Gómez Gutiérrez, publicà les seves memòries amb el títol La vida que yo
viví. Novela histórico-liberal de la Revolución Mexicana. Després d'haver
patit una intervenció quirúrgica important, Blas Lara Cáceres va morir el 12 de
desembre de 1966 a Berkeley (Alameda, Califòrnia, EUA) i va ser enterrat al cementiri
de Richmond (Contra Costa, Califòrnia, EUA). En 2017 les seves memòries van ser
reeditades en 2017 per l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) de
Mèxic.
---
Blas
Lara Cáceres amb sa companya Consuelo Medina i son fill Floreal (Berkeley,
1920)
---
Portada
de la primera edició de les memòries de Blas Lara Cáceres (1954)
---
Blas
Lara Cáceres
---
Necrològica
de Blas Lara Cáceres apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 19 de
març de 1967
---
Portada
de la nova edició de les memòries de Blas Lara Cáceres (2017)
---
---