---

Rosendo Labara Andrés (1900-1962)

L'1 de març de 1900 neix a Campdàsens (Osca, Aragó, Espanya) l'anarcosindicalista Rosendo Labara Andrés. Sos pares es deien José Labara i Dominga Andrés. Es guanyava la vida treballant de jornaler. En 1923 s'instal·là amb sa família a Manresa (Bages, Catalunya). Treballà de paleta i també de serrador en una empresa que es dedicava a la instal·lació de pals telegràfics i travesses de via a les carreteres catalanes. En aquesta època s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT). Arran de l'aixecament feixista de 1936, s'integrà com a milicià en la «Columna Durruti». En 1939, amb el triomf franquista, creuà els Pirineus per Puigcerdà amb sa companya Carmen Peña Usón i sos infants i, separat de sa família, va ser internat al camp de concentració de Vernet. En la primavera de 1940, amb son fill Félix Labara Peña, s'allistà voluntari en l'exèrcit francès i ambdós van ser destinats a la 80 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), integrada en el 52 Regiment d'Artilleria i enviada a realitzar treballs de fortificació en el Sector 103, a la Ròcha de Rama (Provença, Occitània), i posteriorment a Grostenquin (Lorena, França), a la «Línia Maginot». El 26 de juny de 1940 ambdós van caure presoners dels alemanys a Gérardmer (Lorena, França) i internats al Frontstalag 140 de Belfort (Franc Comtat, França). El 13 de gener de 1941 van ser traslladats a l'Stalag XI-B de Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), des d'on el 25 de gener van ser deportats al camp de concentració de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria), el pare sota la matrícula 6.625 i el fill sota la 6.626 –Félix va ser enviat l'octubre de 1943 al «Kommando Poschacher» per a treballar a les pedreres de l'empresari de la construcció Anton Poschacher a prop de Mauthausen. Després de l'alliberament del camp per les tropes aliades el 5 de maig de 1945, van ser repatriats a França el 17 de juny d'aquell any. En l'exili Rosendo Labara Andrés es dedicà a treballar de paleta a Chalon-sur-Saône (Borgonya, França). Amb sa companya, fou membre de l'Spanish Refugee Aid (SRA, Ajuda al Refugiat Espanyol), fundada en 1953 per Nancy MacDonald a Nova York (Nova York, EUA), i de l'Amical de Mauthausen. La seva última residència va ser a Boyer (Borgonya, França). Malat de leucèmia, Rosendo Labara Andrés va morir el 27 de gener de 1962 a l'Hospital de Chalon-sur-Saône (Borgonya, França). El 26 de gener de 2018 l'Ajuntament de Manresa col·locà dues stolpersteine davant del domicili –carrer del Bruc, 41– d'aquests dos deportats.

---

Rosendo Labara Andrés quan feia el servei militar (ca. 1919)

---

Rosendo Labara Andrés (sense camisa) amb altres companys de la 80 CTE (Gap, primavera de 1940)

---

Rosendo Labara Andrés (1945)

---

Rosendo Labara Andrés (1952)

---

Stolpersteine dels Labara al carrer del Bruc de Manresa

---

Stolperstein de Rosendo Labara Andrés

---

Escriu-nos

---