---
François
Hénon (1842-1911)
El 7 de maig de
1842 neix a Lió (Arpitània) l'anarquista François Héno. Sos pares es deien
Corneille Jean Louis Hénon, torner cadiraire, i Françoise Victorine Richelet.
Es guanyava la vida com son pare, treballant de cadiraire a París. El 27 de
setembre de 1873 es casà al XII Districte de París amb la modista Marie Mélanie
Nicolas, amb qui tingué dos infants, i vivia al número 194 del carrer
Charenton. El 14 d'octubre de 1879 assistí a una reunió del Comitè Socialista
del XII Districte, celebrada a la Sala de la Rosière, al número 66 del carrer
de Charenton, on es creà un «Comitè d'Ajuda als Amnistiats i No Amnistiats». En
1881 vivia al Faubourg de Saint-Antoine i era membre del grup anarquista del
XII Districte de París i amb la dona de Louis Galland, gerent de Le Père Peinard, va crear l'anarquista
«Comitè Revolucionari per la Vaga dels Lloguers». A principis de desembre de
1883 albergà l'anarquista Alphonse Jamard, que havia fugit de l'asil d'alienats
indigents de Ville-Évrard a Neuilly-sur-Marne (Illa de França, França), després
d'haver estabornit dos guardes a cops de puny i potades, i s'havia refugiat a
Londres (Anglaterra); l'1 de novembre de 1883, per a veure sa filla, Jamard
retornà a París, on immediatament s'adherí al grup anarquista animat per Émile
Digeon i passà a viure amb François Hénon al domicili d'aquest, al número 46
del carrer de Lió, al passatge Quinze-Vingts. El comissari Cotton
d'Englesqueville del barri de Quinze-Vingts, en saber que Jamard hi havia
retornat a París, ordenà la seva detenció. L'11 de novembre de 1883, de bon
dematí, el comissari i diversos agent de policia entraren al domicili de
François Hénon i trobaren Jamard, maquillat i amb una barba falsa, llegint un
periòdic anarquista; detingut, va ser internat a l'Hospital Bicêtre de Le
Kremlin-Bicêtre (Illa de França, França). El 14 de novembre de 1883 publicà un
comunicat en Le Cri du Peuple on
defensava Jamard. El 13 de desembre de 1883 una bomba esclatà al domicili del
comissari Cotton d'Englesqueville, al carrer Crozatier, però l'explosió no ferí
ningú, encara que si va danys importants a l'immoble. L'endemà, François Hénon
va ser detingut per mor de les amenaces que havia destinat al comissari i
tancat a la presó parisenca de Mazas. En l'escorcoll del seu domicili la
policia trobà un revòlver, que ja havia estat trobat en una perquisició
anterior i que se li havia retronat, ja que era d'un calibre tolerat per a la
defensa personal. Cotton
d'Englesqueville també va detenir l'anarquista Auguste Aumarechal i investigà
Louise Michel. Després de 12 dies de presó preventiva, el seu cas va ser
sobresegut i Hénon va ser posat en llibertat. El 12 de febrer de 1884, en
sortir d'una reunió celebrada al gimnasi Tournayre, al número 66 del bulevard
Ménilmontant, va ser detingut amb l'anarquista Charles Bourdon per haver cantat
La Carmagnole. En 1885 participà en
les reunions del grup anarquista del Faubourg de Saint-Antoine. El 28 d'abril
de 1885 visità a la presó de Mazas l'anarquista Gustave Leboucher, condemnat a
tres mesos de reclusió. En aquesta època vivia al número 38 bis del carrer
Traversière. El 25 de maig de 1885 va ser ferits a cops de sabre al cap i a
l'espatlla en una baralla a Père-Lachaise. A principis de 1887 participà en les
reunions del grup anarquista «Le Drapeau Noir», que es reunia al número 195 del
bulevard de Charonne. El 12 de febrer de 1887 en una reunió del citat grup,
parlà sobre l'escorcoll fet a les oficines de Le Révolté, a resultes de diverses explosions a Lió. A proposta
seva, el 13 de febrer de 1887, després de la reunió, el grup «Le Drapeau Noir»
va anar a la tomba de Jules Vallès i al «Mur dels Federats», al cementiri de
Père-Lachaise, on diversos oradors van fer discursos. El 7 de maig de 1887 proposà
l'edició de butlletes de votació rompudes per a les eleccions amb la finalitat
que fossin declarat nuls i posà el problema del finançament de la impressió
d'aquestes butlletes. Els confidents policíacs també l'identificaren en les reunions
del grup anarquista «L'Avant-garde del XV». El 29 d'abril de 1893, segons un
informe policíac de la II Brigada de Recerques de la Prefectura de Policia,
vivia al número 14 del carrer Keller, al domicili d'un tal Gevaudan. El 26 de
desembre de 1893 figurava en el registre de recapitulació d'anarquistes. L'1 de
juliol de 1894, per ordre del comissari Bernard, el seu domicili va ser
escorcollat sense cap resultat, però va ser detingut, fixat l'endemà en el
registre antropomètric del laboratori policíac parisenc d'Alphonse Bertillon i
inculpat per «associació criminal». Al final de sa vida vivia casat amb Louise
Bonneville al número 8 del passatge Abel Leblanc. François Hénon va morir el 24
d'octubre de 1911 a l'Hospital Saint-Antoine del XII Districte de París
(França).
---
Notícia
de la detenció de François Hénon apareguda en el diari parisenc Le Temps del 15 de desembre de 1883
---
Notícia
de la detenció de François Hénon publicada en el diari parisenc Gil Blas del 14 de febrer de 1884
---
Foto
policíaca de François Hénon (2 de juliol de 1894)
---
---