---

Suzanne Gouillardon (1930-2021)

El 14 de març de 1930 neix a Chasteladon (Alvèrnia, Occitània) la mestra anarquista i sindicalista Suzanne Gouillardon, també coneguda com Suzanne Morain, pel llinatge de son company. Era filla de Lucien Claude Gouillardon, agent d'assegurances, i de Jean Antoinette Viallard, mestra. En 1951 es graduà de mestra a l'Escola Normal i exercí per primera vegada a Imphy (Borgonya, França), on es va afiliar al Syndicat National des Instituteurs (SNI, Sindicat Nacional d'Ensenyants), dins de la tendència partidària de l'«École Émancipée» (EE, Escola Emancipada) de caire sindicalista revolucionària. En 1955, quan esclatà la guerra d'Algèria, s'integrà en la Federació Comunista Llibertària (FCL) de París (França), dedicant-s a vendre el periòdic Le Libertaire pels cafès algerians parisencs. L'estiu de 1955 marxà amb un grup de l'FCL cap a Nantes (Bro Naoded, Bretanya) en una gira de propaganda durant les vagues insurreccionals. De tornada a la Borgonya l'octubre de 1955, participà en activitats clandestines de l'FCL (transport d'armes i de fons, llançament de fullets antimilitaristes dins de la caserna de Nevers, trasllat d'insubmisos i de refractaris a l'exèrcit francès, etc.) en suport dels independentistes algerians. En aquesta època mantingué correspondència amb Pierre Morain, militant de l'FCL tancat a la presó parisenca de La Santé, i a finals de març de 1956 el conegué personalment en sortir de la presó, esdevenint parella amb el temps. El febrer de 1957 va ser present en la segona detenció del seu company; aleshores embarassada, va ser també detinguda, però va ser finalment posada en llibertat després de l'escorcoll del seu domicili de Saint-Pierre-le-Moûtier (Borgonya, França). El 13 de juny de 1957, durant aquesta segona detenció, es casà amb son company Pierre Louis Robert Morain, amb qui tingué un nin i una nina. Després de la dissolució de l'FCL no participà en cap organització, però el Partit Comunista Francès (PCF) li va proposar la secretaria d'una cèl·lula, càrrec que rebutjà. A finals dels anys seixanta participà en els Comitès Vietnam de Base (CVB). L'estiu de 1976, després de jubilar-se anticipadament de la seva feina de mestra de l'Educació Nacional, s'instal·là amb son company al Larzac (Roergue, Occitània). A partir de 1983 va ser tresorera de la «Fundació Larzac», més tard rebatejada «Larzac-Solidarité». En els anys vuitanta participa activament en el suport del Front de Libération Nationale Kanak et Socialiste (FLNKS, Front d'Alliberament Nacional Canac i Socialista) i de la lluita del poble nadiu de Nova Caledònia. En 2000, després de l'esclat de la II Intifada, fou responsable de missions civils de solidaritat amb el poble palestí. També es va comprometre des del principi en les lluites del moviment altermondialista, participant en diverses trobades. En la seva última època participà en el moviment ecologista «Faucheurs Volontaires d'OGM» (Segadors Voluntaris d'Organismes Genèticament Modificats) i en les lluites del sindicat agrícola Confédération Paysanne (CP, Confederació Pagesa). El seu testimoni va ser recollit en el documental Une résistance oubliée. Des libertaires dans la guerre d'Algérie (1954-1957) (2001), de Daniel Goude i Guillaume Lenormant. Suzanne Gouillardon va morir el 7 de juliol de 2021 al Centre Hospitalari de Millau (Roergue, Occitània).

---

Suzanne Gouillardon

---

Suzanne Gouillardon i Pierre Morain

---

Suzanne Gouillardon i Pierre Morain en la seva segona excarceració (1957)

---

Suzanne Gouillardon i Pierre Morain en la seva segona excarceració (1957)

---

Suzanne Gouillardon (2000)

---

Escriu-nos

---