---

Raymond Gardebled (1909-2007)

El 24 de març de 1909 neix a Rosario (Santa Fe, Argentina) el resistent antifeixista llibertari, i després comunista, Raymond Georges Gardebled, conegut com Trompe-la-Mort i Georges. Era fill del sindicalista i anarquista Émile Louis Gardebled, que havia estat militar en l'exèrcit colonial francès a Xina, i de Marie Eugénie Barras, colorista de l'empresa cinematogràfica «Pathé», i tingué dues germanes (Germaine i Marcelle). Nascut a l'Argentina, on sos pares havien emigrat en 1907 i explotaren una petita propietat, retornà a França amb sa família en 1911 i s'instal·là a París. Després de fer els estudis primaris a l'escola pública del carrer Haies del XX Districte, a partir de l'1 de març de 1922 dedicà a la quincalleria i durant el seu oci practicà la marxa esportiva de manera seriosa, ja que era l'esport més barat. Antimilitarista i pacifista, en 1930 va ser cridat a files i destinat a Metz (Lorena, França), però, després de nombroses sancions, va aconseguir amb estratagemes ser llicenciat un mes després. Quan les manifestacions en suport als militants anarquistes italoamericans Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti i les activitats dels moviments feixistes del moment, el decantaren per la lluita política. El gener de 1937, en plena guerra civil espanyola, arribà a Barcelona (Catalunya) amb la intenció d'integrar-se en una unitat miliciana per lluitar contra el feixisme. Després de diverses desavinences amb l'anarquista Fernand Fortin, aleshores cosecretari de la Secció Francesa del Comitè Anarquista Internacional, encarregada de la gestió dels combatents voluntaris francesos, va fer que no s'integrés en una centúria francesa i s'enrolà en l'anarcosindicalista «Columna Ascaso», formada sobretot per italians, i el 10 de gener de 1937 marxà cap al front d'Osca. Fou voluntari en «missions suïcides» –d'aquí li ve el malnom de Trompe-la-Mort– en el grup anomenat «Metralladora Suïssa», participant en diverses batalles (Santa Quiteria, El Carrascal, etc.). Quan la militarització de les milícies decidí abandonar el front. El 14 de febrer de 1937 assistí a Toló (Provença, Occitània) a l'assemblea de la Federació Anarquista Provençal, on va presentar la ponència sobre la formació d'una Federació Anarquista Internacional. Posteriorment va ser destinat a una caserna militar a Barcelona, on participà en les «Fets de Maig de 1937». Després d'això restà a Barcelona treballant d'obrer en la construcció. El 3 de juliol de 1937 va ser repatriat, amb altres milicians, amb el vaixell Iméréthie II des del port de Barcelona cap a Marsella (Provença, Occitània). Durant la seva estada al front redactà un diari que posteriorment va se publicat en part; també va fer un gran nombre de fotografies, moltes de les quals conservà. Després d'una breu estada a Toló, on la policia buscava milicians antifeixistes i desertors, s'instal·là a París. El 14 de novembre de 1938 es casà a Neuilly-sur-Seine (Illa de França, França) amb la jueva polonesa refugiada sense papers i en perill d'expulsió Gitla Leszcz (Gisèle Gardebled) i el juliol de 1940 nasqué son primer fill Gilbert Gardebled. Durant l'Ocupació, participà en actes de sabotatge a la fàbrica on treballava. El 29 de gener de 1943 va ser requerit per al Servei de Treball Obligatori (STO) i va ser destinat com a electricista a una fàbrica de submarins alemanys a Bremen (Baixa Saxònia, Alemanya), on participà en actes de sabotatge i de resistència. Després d'un permís que obtingué el 2 de juliol d'aquell any, decidí no tornar a Alemanya. A partir d'aquella època va fer costat el Partit Comunista. S'amagà amb sa família refugiada al departament d'Eure i Loir i treballà com a obrer agrícola. S'integrà, sota el nom de Georges, en la Resistència enquadrat en els Francs-tireurs Partisans (FTP, Franctiradors Partisans). Amb l'experiència obtinguda a Espanya, obtingué el grau de sotstinent de les Forces Franceses de l'Interior (FFI) i l'agost de 1944 participà en l'alliberament de Chartres (Centre, França) i després va ser destinat al front de l'Atlàntic. El 18 d'abril de 1945 va ser greument ferit als combats de La Pointe de Grave, al Medoc. Després d'una llarga convalescència i nombroses condecoracions, el 30 de juny de 1946 va ser desmobilitzat i es va instal·lar amb sa família a París, participant activament en les associacions d'antics combatents del seu districte i en l'Associació Republicana d'Antics Combatents (ARAC), de la qual va ser tresorer de la seva mutualitat. En aquesta anys treballà de xofer per a empreses i particulars fins a la seva jubilació en 1969. En 1946 nasqué son segon fill, Serge Gardebled. En 1946 es va divorciar de Gitla Leszcz i en 1995 es casà amb Claudine Marie Kerrec. Redactà les seves memòries a son net Rémi Gardebled, que van ser publicades en 2005 sota el títol Trompe-la-Mort. Raymond Gardebled va morir el 4 de maig de 2007 a l'Hospital Tenon del XX Districte de París (França). En 2012 Ivan Jablonka va publicar Histoire des grands-parents que je n'ai pas eus. Une enquête, on s'expliquen detalls de la seva vida.

---

Raymond Gardebled

---

Raymond Gardebled amb altres companys al front d'Osca (Casa Blanca, febrer de 1937)

---

Raymond Gardebled

---

Escriu-nos

---