---
Marie
Ganz (1891-1968)
Pel 1891 neix a
Galítsia (Imperi Austrohongarès; actualment Europa Central, entre Polònia i
Ucraïna) l'activista anarquista i sindicalista Marie Ganz, coneguda com Sweet
Marie. Nascuda en un shtetl –petita població jueva a l'Europa de
l'Est– rural, sa família, formada pels pares, ella i son germà petit, emigrà a
Nova York (Nova York, EUA). En 1899, quan tenia vuit anys, son pare, que es
guanyava la vida com a venedor de carros a Lower East Side de Nova York, morí i
començà a compaginar l'escola ajudant sa mare en el treball tèxtil. Amb 13 anys
deixà l'escola per treballar a temps complet com a repartidora d'una modista de
la cinquena avinguda novaiorquesa; l'any següent, es posà a fer feina en un
taller de misèria. Després de la feina, s'integrà amb estudiants i obrers
radicals russos, que la introduïren en el moviment anarquista i en textos de
filosofia (Nietzsche, Schopenhauer, etc.) i de literatura social (Ibsen,
Tolstoi, etc.). Activista sindical, encapçalà una vaga a la seva fàbrica, que
guanyaren els treballadors i treballadores, però que implicà el seu
acomiadament. Dins del seu sindicat, reivindicà els drets de les dones i la
importància que el treball tenia per a l'alliberament d'aquestes. Era assídua
de les reunions anarquistes i de les de l'anarcosindicalista Industrial Workers
of the World (IWW, Treballadors Industrials del Món). Es va veure molt
influenciada pels escrits d'Alexander Berkman, Johann Most i Lysander Spooner,
entre d'altres, i per l'exemple militant d'Emma Goldman i Margaret Sanger. Gran
oradora, era coneguda com Sweet Marie, perquè tenia «el vocabulari d'un
mariner d'un vapor del riu Mississipí». El 30 d'abril de 1914, en una
manifestació de protesta contra la «Massacre de Ludlow» –atac de la Guàrdia Nacional
de Colorado i els guàrdies armats de la «Colorado Fuel and Iron Company»,
empresa controlada per la família Rockefeller, a un campament de miners de
carbó en vaga i les seves famílies, a Ludlow (Colorado, EUA), 10 dies abans, el
20 d'abril de 1914, amb el resultat de 25 persones assassinades–, davant
l'edifici de l'«Standard Oil» a Manhattan, amenaçà, pistola a la mà, amb
disparar contra el magnat capitalista John D. Rockefeller Jr., a qui acusava de
ser un dels responsables de la citada matança. Es presentà a l'oficina de Rockefeller,
al catorzè pis, però davant la seva absència va deixar un missatge a la seva
secretària dient que si no aturava la repressió a Colorado «l'abatria com un
gos». Dies després, el 2 de maig, quan encapçalava una nova manifestació davant
l'edifici de l'«Standard Oil», va ser detinguda en possessió d'una pistola
carregada; acusada de «desordres», va ser condemnada a 60 dies de treball a la
penitenciaria de l'illa de Blackwell (actualment Roosevelt Island, Nova York,
Nova York, EUA), pena que finalment va ser reduïda a 30 dies. Durant els motins
de subsistències de 1917 a Nova York, el 20 de febrer encapçalà una
manifestació improvisada d'un milenar de dones cap a l'Ajuntament, que trencà
les línies de la policia i ocupà les escales de l'edifici, i va ser detinguda
mentre feia un míting en ídix a la multitud; jutjada, va ser condemnada, però
la pena va ser suspesa. Quan els Estats Units entraren en la Gran Guerra, amb
son germà aleshores allistat en l'exèrcit nord-americà, donà suport públic a la
intervenció dels EUA a Europa, fet que disgustà els companys anarquistes i wobblies.
Poc a poc es va allunyar del moviment anarquista i acabà llançà dures crítiques
a Emma Goldman. En 1919 es casà amb el periodista Nat J. Ferber, que havia
conegut en una entrevista que aquest li va fer a l'illa de Blackwell quan
purgava la pena. En 1920 publicà a Nova York, en col·laboració amb son marit
Nat J. Ferber, la seva autobiografia Rebels. Into anarchy and out again.
El 30 de setembre de 1921 nasqué a Nova York sa filla Lenore Ferber Kahn. Lliurada
a la maternitat, de mica en mica, abandonà la militància i caigué en l'oblit. Marie
Ganz va morir el 28 de gener de 1968 a l'Hospital Saint Vincent de Manhattan (Nova
York, Nova York, EUA).
---
Marie
Ganz després de l'intent d'atemptat
---
Marie
Ganz, al centre, amb Alexander Berkman a la seva dreta durant el Primer de Maig
de 1914 al Mulberry Bend Park de Nova York
---
Detenció
de Marie Ganz (Nova York, 2 de maig de 1914)
---
Marie
Ganz a la presó segons un dibuix de M. Leone Bracker en el llibre Rebels
---
Marie
Ganz parlant durant els motins de subsistències de 1917 a Nova York
---
Marie
Ganz fent un discurs a les portes de l'Ajuntament de Nova York (20 de febrer de
1917)
---
Notícia
sobre Marie Ganz publicada en el diari de South Bend (Indiana, EUA) South
Bend News-Times del 2 de març de 1917
---
Porta
de Rebels (1920)
---
---