---
Lucien Feuillade (1913-2007)
El 10 d'abril de 1913 neix a Courbevoie (Illa de França,
França) el poeta i militant anarquista i anarcosindicalista Lucien Henri
Feuillade, que va fer servir el pseudònim Luc
Daurat. Sos pares es deien Marius Henri Feuillade, ajustador mecànic, i
Anne Krier, cuinera. En 1936 va ser declarat exempt per fer el servei militar i
el 15 de maig de 1939 va ser llicenciat. En 1936 formava part, amb altres
companys (Charles Carpentier, Félix Guyard, Robert Léger, Louis Mercier Vega,
etc.), del grup «Les moules à gauffre» de la Unió Anarquista (UA). Fins
l'octubre de 1937 visqué amb sos pares la número 35 del carrer Metz de
Courbevoie i després s'instal·là a París (França), al número 70 del carrer
Nollet. Va ser acomiadat de la feina a l'entitat bancària on treballava
d'empleat (Crédit Lyonnais) per haver fet vaga el 30 de novembre de 1938 i
restà desocupat fins l'octubre de 1939, quan trobà feina d'ajuda comptable a
l'Impremta Nacional. El novembre de 1937 era membre, amb altres destacats
llibertaris (Charles Carpentier, Félix Guyard, Nicolas Lazarevitch, Jean
Rabaut, Charles Ridel, etc.), del grup minoritari de l'UA que es va crear després
del Congrés de l'UA celebrat entre el 30 d'octubre i l'1 de novembre de 1937 a
París; aquest grup de l'UA i de les Joventuts Anarquistes, estava format per crítics
amb la línia adoptada per les seves respectives organitzacions, especialment
sobre el tema de la Revolució espanyola. Defensà la posició anarcosindicalista
com a alternativa al col·laboracionisme governamental i decidí publicar un
periòdic que competís amb Le Libertaire,
el qual es concretà en Révision. Revue
d'études révolutionnaires, revista que defensà les posicions del grup
català «Los Amigos de Durruti» i de la qual esdevingué gerent i on col·laborà
amb articles sota el pseudònim Luc Daurat
–hi van col·laborar destacats anarquistes, com ara Marie-Louise Berneri, Suzanne
Broido, Charles Carpentier, Julien Coffinet, René Dumont, Greta Jumin, Nicolas
Lazarévitch, Jean Meier, Louis Mercier Vega i Jean Rabaut, entre d'altres–;
aquesta publicació, de la qual només sortiren 5 números entre febrer i juny de
1938, tirà un milenar d'exemplars i tingué un centenar de subscriptors. L'1
d'agost de 1939 sortí el número sis, monogràfic en forma de fullet sobre els
camps de concentració francesos («Le courrier des camps»), especialment
dissenyat per a ser llegit per els refugiats espanyols detinguts en aquests
camps. En els anys quaranta i cinquanta col·laborà en diverses publicacions,
com ara L'Age Nouveau, Arts et Lettres, Fédération, Les Temps Modernes,
etc. Poeta de mena, entre 1948 i 1996 publicà nombrosos poemaris, qualificats
per alguns com «antisurrealistes», en diverses editorials i va rebre nombrosos
guardons. Va traduir poemes i textos hongaresos i polonesos al francès. Entre
les seves obres podem destacar Pour la
cendre d'Hélène (1948), Tu peux tuer
cet homme. Scènes de la vie révolutionnaire russe (1950, editor amb Nicolas
Lazarévitch), Le roman de Saint Savin
(1957), Fragments d'un poème en vers
appelé Chant de la rose (1961), L'Auvergnat
de Paris (1979), Ce n'est rient (1981),
Pour si peut-être (1983), Une vie comme ça (1988), Si peu de mots pour le diré (1990), Saint-Pol sur Ternoise en Artois (1994),
Au bleu soleil d'Artois (1996) i Rengaines de la vie de la mort (1996).
El 20 de març de 1978 es casà al V Districte de París amb Madeleine Branson. Lucien
Feuillade va morir el 8 de juliol –algunes fonts citen erròniament el 12 de
juliol– de 2007 al seu domicili de Fontenay-sous-Bois (Illa de França, França).
---
Lucien Feuillade
---
Lucien Feuillade
---
Portada del primer número de Révision (1938)
---
Gravat de Lucien Feuillade realitzat
per Phil Casoar (1945)
---
---