---
François Louis Durey (1851-1896)
El 25 de febrer de 1851 neix al barri d'Ainay del II
Districte de Lió (Arpitània) l'anarquista François Louis Durey, conegut com Paul
François Durey o Léonce Durey. Era fill de Jean Louis Durey, mecànic,
i de Julie Gérard. Lluità en la guerra francoprussiana enquadrat en un batalló
de franctiradors i va ser ferit quan va anar a recollir el seu capità greument malferit
que s'havia amagat en un bosc. En 1871 va ser un dels bombers voluntaris que
sufocaren els primers incendis de la Comuna de París. El 25 de novembre de 1874
va ser condemnat per l'Audiència del Sena a quatre anys de presó per «malversació
d'una suma de diners en perjudici del seu patró» –algunes fonts citen que
aquesta condemna respon en realitat a fets derivats de la Comuna de París. El
15 de gener de 1882 va ser una de les dues-centes persones que entrà a formar
part de la Federació Socialista Obrera de la Costa d'Or, atiant les Cambres Sindicals
a federar-s'hi. El 10 de novembre de 1882 publicà en el periòdic La Tenaille,
en nom del Grup d'Estudis Socials de Dijon (Borgonya, França), un comunicat de
solidaritat amb els militants detinguts a resultes dels aldarulls de
Montceau-les-Mines (Borgonya, França), tot reclamant la seva llibertat
immediata. El 26 de novembre de 1882 assessorà, juntament amb sa mare, una
conferència privada de la Fraternitat Societat d'Obrers Reunits, on
l'anarquista François Monod també hi era present. El 6 d'abril de 1883 va ser
condemnat a Dijon a 15 dies de presó i a 50 francs de multa per haver-se inscrit
en les llistes electorals, quan es trobava privat dels drets polítics a
resultes de sa condemna de París. El febrer de 1887 vivia amb sa mare al número
10 del carrer Quentin de Dijon i es trobava sense feina; segons la policia, s'hi
absentava durant sis o vuit dies sense saber-se el motiu. Posteriorment residí
al domicili de sa mare, al número 3 del bulevard Sévigné de Dijon i formava
part del grup anarquista «Les Résolus». El 14 de juliol de 1889 es trobava a
París. Quan el procés dels còmplices de l'anarquista François Claudius
Koënigstein (Ravachol)
davant l'Audiència del Loira, participà en una
conferència de Sébastien Faure sobre «el dret al
robatori i a l'assassinat», mantenint
una posició intermèdia. El 24 de novembre de 1891
reemplaça Sébastien Faure, aleshores
malalt, en una conferència al Prado de Saint-Étienne
(Forez, Arpitània). El 30
de novembre de 1891 participà en el boicot llibertari d'un
discurs del diputat
Paul Lafargue fet en una reunió pública a la Borsa del
Treball de Roanne (Forez,
Arpitània), organitzada per la Cambra Sindical de Teixidors, que
acabà en disturbis
i amb l'expulsió dels anarquistes. El 24 de desembre de 1891
assistí a una
reunió publica de Sébastien Faure a la Sala Rivoire de
Lió. El 3 de gener de
1892 era present en una sessió de la Joventut Anarquista al
cafè Marcellin de
Lió i l'11 de gener d'aquell any participà en una
reunió amb Sébastien Faure i
altres militants lionesos amb la finalitat d'organitzar un grup
especial
destinat a la formació d'oradors, especialitzats sobretot en
portar la
contradicció als oradors socialistes. Va ser un dels signants
del cartell de
convocatòria del Congrés Regional Anarquista celebrat el
17 de gener de 1892 a
la Sala Folies-Gauloises de Lió, on assistiren un centenar de
militants de la
zona, i hi prengué la paraula en el debat referent a la
manifestació del Primer
de Maig, on defensà la no participació dels anarquistes
en aquesta perquè aquesta
estava organitzada pels socialistes; en la vetllada familiar d'aquella
jornada,
celebrada a la sala de la cerveseria Corompt, s'encarregà de
recaptar-hi l'entrada.
El 23 de gener de 1892 manifestà als companys que tenia la
intenció de fer un
dejuni més o menys perllongat, amb la intenció que es
fessin apostes, i així
els diners recaptats dedicar-los a la propaganda, però sembla
que aquesta
peregrina idea no reeixí. El 26 de gener de 1892 assistí,
juntament amb Fortuné
Henry i altres companys, a una reunió de la Joventut
Antipatriota celebrada al
cafè Marcellin per concretar temes sobre una futura
manifestació a Saint-Genis-Laval
(Forez, Arpitània) en ocasió del sorteig del recluta
anarquista Claude Odin. El
29 de gener de 1892 sembla que parlà, amb Hippolyte Ramé,
en una reunió del
grup de «La Libre Pensée». El 6 de febrer de 1892 va
fer, amb Fortuné Henry, la
conferència «La crisi économique et ses
péconséquences» a la Sala Théâtre de
Givors (Roine-Alps, Arpitània) i ambdós s'allotjaren al
domicili d'obrer vidrier
en vaga Serindas. El 17 de febrer de 1892 substituí
Sébastien Faure, que havia
partit la nit anterior a París per mor que havia estat condemnat
a 18 mesos de
presó i a 1.000 francs de multa, en la conferència
«Le socialisme Chrétien» i
en aquesta xerrada manifestà la seva opinió, i la de
Faure, en contra de la
participació d'anarquistes en la manifestació del Primer
de Maig. Quan els
atemptats de Ravachol a París, manifestà que aquests
haurien d'haver estat
destinats a «persones de relleu i alts funcionaris». En
aquesta època envià 30
francs a l'anarquista Dumas de Saint-Étienne per a la
impressió d'un manifest
abstencionista. El 3 d'abril de 1892 abandonà Lió i el 25
d'abril següent el
seu nom figurava en un llistat d'anarquistes lionesos denunciats per
«pertinença a associació criminal». Entre el
13 de març i el 24 d'abril de 1892,
en substitució de Jules Deloux, que havia estat condemnat a dos
anys de presó,
fou gerent del periòdic anarquista Le Père Peinard i com a tal el 28 de
juliol de 1892 va ser condemnat per l'Audiència del Sena a un any de presó i a
1.000 francs de multa per «provocació a l'assassinat» arran de publicar les
articles «Le 1er mai» i «Les crimes des proprios»; acceptà tota la
responsabilitat dels articles i declarà li era indiferent si era condemnat o
absolt i que el seu únic interès era palesar als jurats «les belleses de
l'anarquia»; interposà un recurs, que va ser rebutjat el 25 d'agost. El 8 de
setembre de 1892 va ser detingut a Dijon i tancat a comissaria. El 28 de
setembre de 1892 va demanar per escrit al director de la presó ser traslladat
al sector de presos polítics de la penitenciaria parisenca de Sainte-Pélagie i l'1 d'octubre la Direcció d'Afers Criminals i
de Gràcies del Ministeri de Justícia accedí a la seva demanda. El 9 de març de
1892 envià des de Sainte-Pélagie una carta a Sébastien Faure, empresonat a
Clairvaux (Xampanya-Ardenes, France), demanant notícies seves. L'abril de 1893
emmalaltí de grip per mor d'una epidèmia que es desencadenà a Sainte-Pélagie.
El 13 de maig de 1893, després de purgar la meitat de la pena, va ser posat en
llibertat condicional. Passà a viure al número 30 del carrer Pâquerettes d'Alfortville
(Illa de França, França), domicili de l'expert geòmetra Léon Goupy, que havia
conegut a Sainte-Pélagie, i després al número 32 del carrer Station de la
mateixa població. En aquesta època freqüentà el propagandista anarquista Pierre
Paul Désiré Martinet (Pol Martinet). El 2 de juliol de 1894 va ser
detingut en el marc d'una gran agafada contra el moviment anarquista i aquest
mateix dia va ser fitxat en el registre antropomètric del laboratori policíac
parisenc d'Alphonse Bertillon sota l'acusació de «pertinença a associació
criminal». Delineant i arquitecte de formació, es dedicà a dissenyar edificis i
arribà a tenir una situació econòmica folgada. El seu últim domicili va ser al
número 63 del carrer Déterville d'Alfortville. Després d'una llarga malaltia, François
Louis Durey va morir el 22 d'abril de 1896 a l'Hospital de Saint-Antoine del
XII Districte de París (França).
---
Notícia de la detenció de François Louis
Durey apareguda en el diari de Dijon Le Progrès de la Côte-d'Or del 7
d'abril de 1883
---
Membres del grup anarquista «Les
Résolus» (ca. 1887). François Louis Durey és el número 2
---
Notícia de la condemna de François Louis
Durey publicada en el diari parisenc Le Constitutional del 30 de juliol
de 1892
---
Notícia de la detenció de François Louis
Durey apareguda en el diari parisenc Journal des Débats Politiques et
Littéraires del 13 de setembre de 1892
---
Poema de François Louis Durey enviat des
de la presó de Sainte-Pélagie a Sébastien Faure publicat en la revista
marsellesa Harmonie
---
Nota de l'alliberament de François Louis
Durey aparegut en el diari parisenc Le Journal del 15 de maig de 1893
---
Foto policíaca de François Louis Durey
(2 de juliol de 1894)
---
Necrològica de François Louis Durey
publicada en el periòdic parisenc Le Libertaire del 9 de maig de 1896
---
---