---

Lucienne Domergue (1933-2007)

L'1 de juny de 1933 neix a Tirent e Pontejac (Gascunya, Aquitània, Occitània) la professora i hispanista llibertària Lucienne Henriette Victorine Fortin, més coneguda com Lucienne Domergue. Sos pares es deien Louis Joseph Jean Baptiste Fortin, fuster, i Françoise Suzanne Agnès Monferran, domèstica. Estudià espanyol a la Facultat de Lletres de la Universitat de Tolosa. El 15 de març de 1961 es casà amb el prestigiós arqueòleg miner Claude Philippe Émile Domergue a Rabat (Marroc), on ambdós eren professors d'institut, i amb qui tingué quatre infants. Professora de castellà i catedràtica d'institut, s'especialitzà en estudis hispanistes, esdevenint una de les màximes autoritats en els estudis del segle XVIII espanyol, sobretot pel que fa l'estudi de la censura, l'evolució ideològica en la Il·lustració espanyola i la Guerra de Successió. Entre 1963 i 1967 fou investigadora vinculada a l'àrea d'Història Moderna de la Casa de Velázquez de Madrid (Espanya). En 1969 es doctorà amb la tesi Jovellanos à la Société Economique des Amis du Pays de Madrid (1778-1795). Dirigí l'Institut d'Estudis Hispànics i Hispanoamericans de la Universitat de Tolosa-Le Mirail i fou professora emèrita de diverses universitats. Altra de les seves facetes d'estudi, pel que fa el camp llibertari, va ser l'exili republicà espanyol a Tolosa, publicant llibres específics i assessorant en diverses exposicions. En els anys setanta recollí testimonis i documentació dels anarquistes exiliats i esdevingué la millor especialista sobre les manifestacions culturals dels anarcosindicalistes a Occitània. En 1978, amb Micel Camprubí, Jean Cobos i Marie Laffranque, organitzà l'exposició «La labor cultural de los libertarios españoles exiliados en Toulouse (1939-1975)», que se celebrà entre el 25 d'abril i el 12 de maig de 1978 al vestíbul de la Universitat de Tolosa-Le Mirail. En 1992 participà en el documental Exilios. Refugiados españoles en el Mediodía de Francia. També fou una gran coneixedora de l'obra de Juan Goytisolo Gay, publicant sobre el tema De Sur a Sur (1994) i Aujord'hui l'Espagne. Regards croisés sur l'altérété (1995). En 2007 edità el llibre de Joan Montseny Carret (Federico Urales) El castillo maldito. Tragedia. Trobem textos seus en nombroses publicacions científiques especialitzades (Arbor, Bulletin Hispanique, Bulletin d'Histoire Contemporaine de l'Espagne, Cahiers du Monde Hispanique et Luso-brésilien, Dieciocho, Estudios de Historia Social, Historia 16, Mélanges de la Casa de Velázquez, Moneda y Crédito, Revista de Literatura, etc.). Entre les seves obres podem destacar Jovellanos à la Société Economique des Amis du Pays de Madrid (1971, la seva tesi doctoral), Les démêlés de Jovellanos avec l'Inquisition et la Bibliothèque de l'Instituto (1971), Els anarquistes, educadors del poble. «La Revista Blanca» (1898-1905) (1977, amb altres), Tres calas en la censura dieciochesca (Cadalso, Rousseau, prensa periòdica) (1981), Censure et Lumières dans l'Espagne de Charles III (1982), Le livre en Espagne au temps de la Révolution française (1984), Histoire des Espagnols (1985 i 1991, amb altres), Un tratado de educación ilustrado rechazado por la censura hacia 1780 (1986), España y la Revolución francesa (1989, amb altres), Historia de los españoles (1989, amb altres), L'Espagne, de l'immobilisme à l'essor (1989, amb altres), Après 89. La Révolution, modèle ou repoussoir (1990), El anarquismo español y sus tradiciones (1995, amb altres), La censure des livres en Espagne sous l'Ancien Régime (1996), Pueblo, nación y elites. España contemporánea (1996, amb altres), Crónica festiva de dos reinados en la Gaceta de Madrid (1700-1759) (1998, amb altres), L'exil républicain à Toulouse (1939-1975) (1999), Goya: Des délits et des peines (2000), La España de la Ilustración (1700- 1833) (2001, amb Jean-Pierre Amalric (2001), L'Alcade et le malandrin. Justice et société en Espagne au XVIIIe siècle  (2001, amb Antonio Risco), Cuentos de amor y otros cuentos anarquistas en La Revista Blanca (1898-1905) (2003, amb Marie Laffranque), La cultura del exilio republicano español de 1939 (2003, amb altres), El exilio republicano español en Toulouse (1939-1999) (2003, amb Alicia Alted Vigil), Républicains espagnols en Midi-Pyreénées. Exil histoire et mémorie (2004, amb altres), Una de las dos Españas. Representaciones de un conflicto identitario en la historia y en las literaturas hispánicas (2007, amb altres), etc. Lucienne Domergue va morir sobtadament el 17 d'abril de 2007 a l'Hospital Rangueil de Tolosa (Llenguadoc, Occitània). Pòstumament, en 2012, es publicà el llibre La cultura del exilio anarcosindicalista espanyol en el sur de Francia, amb Alicia Alted Vigil. Existeix una beca del Madrid Institute for Advanced Study (MIAS) que porta el seu nom.

---

Lucienne Domergue, amb son company Claude Domergue i el missioner dels Sagrats Cors Cristòbal Veny Melià, al monestir de Lluc (Mallorca) observant un lingot de plom (octubre de 1969)

---

Lucienne Domergue

---

D'esquerra a dreta: Alicia Alted, María Batet, Lucienne Domerge, Gladis Carballeira i Placer Marey-Thibon (4 rue Belfort de Tolosa, febrer 2006)

---

Detall de Lucienne Domerge de l'anterior fotografia

---

Asseguts d'esquerra a dreta: José Sierra, Placer Marey-Thibon, Gladis Carballeira, Alicia Alted, Lucienne Domerge i Floreal Samitier (4 rue Belfort de Tolosa, febrer 2006)

---

Escriu-nos

---