---
Felipe
Díez Sada (1913-2001)
El 6 de juny
de 1913 neix a Terrer (Saragossa, Aragó, Espanya) el mestre i pintor anarquista
i anarcosindicalista Felipe Díez Sada –els llinatges sovint citats de diferents
maneres (Díaz, Pada, etc.). Sos pares es deien Gregorio Díez
Rebollar, jornaler, i Nicolasa Sada Fuentes. Emigrat a Manresa (Bages,
Catalunya), milità en la Junta del Sindicat de Professions Liberals de la
Confederació Nacional del Treball (CNT) d'aquesta població. Participà
activament en les activitats de l'Ateneu Cultural Popular de Manresa i en 1933
substituí el pedagog anarquista José Alberola Navarro com a mestre i director
de la seva Escola Racionalista. El 6 d'octubre de 1934 va ser detingut i l'escola
tancada uns mesos. El juliol de 1935 va rebre el títol de mestre a l'Escola
Normal del Magisteri Primari de Barcelona. Quan el cop militar feixista de
juliol de 1936 s'enrolà milicià en la «Columna Durruti» i passà per les
Milícies de la Cultura. Presidí el Consell de la Nova Escola Unificada (CENU)
de la delegació comarcal del Bages i entre el 19 d'octubre de 1936 i el 8 de
gener de 1937, data en la qual presentà la dimissió, fou regidor del Consell
Municipal de Manresa, integrant-se en els departaments de Cultura i de Sanitat.
El 7 de novembre de 1936 va ser nomenat president del Departament de
Proveïments al Front del Consell Municipal de Manresa. Fou membre del grup
anarquista «Silencio», format per militants de la Secció de Mestres del Sindicat
de Professions Liberals de la CNT i que a començament de 1937 va demanar
l'ingrés en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) de Barcelona (Catalunya). En
1939, amb el triomf franquista, passà a França. Amb l'ocupació nazi va ser
detingut i, després d'un temps en un camp de concentració francès i a l'Stalag
IX A de Ziegenhain (Renània-Palatinat, Alemanya), va ser deportat el 26 d'abril
de 1941 a Mauthausen (Alta Àustria, Àustria) sota la matrícula 3.506.
Posteriorment va ser enviat a Steyr (Alta Àustria, Àustria) i el 23 de gener de
1945 al camp de concentració de Gusen (Alta Àustria, Àustria), on va romandre
fins a l'alliberament del camp per les tropes aliades el 5 de maig de 1945.
Després de la II Guerra Mundial s'establí a París (França) i es dedicà a la pintura.
A l'exili col·laborà en Hispania, òrgan de la Federació Espanyola de
Deportats i Interns Polítics (FEDIP), i en Umbral. Entre l'1 i el 15 de
febrer de 1951 participà en la I Exposició de Pintors, Escultors i Ceramistes
de l'Associació d'Artistes i Intel·lectuals Espanyols a França que se celebrà a
la Galeria La Boétie de París. El 12 d'agost de 1954 adquirí la nacionalitat
francesa. Posteriorment muntà un taller a Montalbà del Castell (La Fenolleda,
Llenguadoc, Occitània), que encara existeix i on es conserva la seva obra,
caracteritzada per representar l'«Espanya Negra» (els actes de fe, la massa,
les processons, els presos, les prostitutes, les supersticions, les natures
mortes, etc.). Algunes de les seves obres van ser censurades a França. En els anys
seixanta ja no militava en el moviment llibertari. Fou amic de Pau Casals
Defilló i de Pablo Ruiz Picasso. Felipe Díez Sada va morir el 6 d'abril de 2001
a l'Hospital de Juvisy-sur-Orge (Illa de França, França).
---
Felipe
Díez Sada
---
Felipe
Díez Sada al seu taller
Felipe
Díez Sada
---
Le déporté, obra de Felipe Díez Sada
---
Stolpersteine dedicada a Felipe
Díez Sada al seu poble natal
---