---
Joseph Chandre (1875-1954)
El 5 de juny de 1875 neix a Entratgues (Provença,
Occitània) l'anarquista, sindicalista i antimilitarista Joseph Véran Chandre.
Sos pares es deien Véran Chandre, propietari conreador, i Anaïs Émilie
Cheillan. Rebutjat per a fer el servei militar a causa de la seva petita talla,
el juliol de 1899 entrà a treballar de ferrer al taller de caldereria de les
construccions navals de l'arsenal marítim de Toló (Provença, Occitània). En aquesta
època vivia a La Sanha (Provença, Occitània). El maig de 1905, amb Augustin
Bayle, organitzà una conferència de l'anarquista E. Armand a La Sanha. En 1905,
en plena campanya per la jornada de vuit hores, destacà en el camp
sindicalista. També fou secretari i tresorer de la secció departamental del Var
l'Associació Internacional Antimilitarista (AIA), amb l'anarquista Victor Busquère.
En 1906 va ser un dels 31 signataris del manifest «Conscrits!» de l'AIA, que demanava
als soldats abandonar les armes. Va ser despatxat vuit hores de la feina de
l'arsenal per haver distribuït fullets antimilitaristes. El 26 de febrer de
1906 el seu domicili va ser escorcollat i se li va trobar documentació antimilitaristes.
En 1906 col·labora en Le Libertaire i en La Révolte. A principis
de l'estiu de 1907 organitzà una gira de conferències a Occitània (Var, les
Boques del Roine, Vauclusa i Baixos Alps). El desembre de 1907 va fer una
conferència a Marsella (Provença, Occitània) per al grup anarquista «Les
Précurseurs». El 18 de novembre de 1908 va ser un dels organitzadors del
concert del cantautor anarquista Charles D'Avray celebrat a la Borsa del
Treball on acudiren unes vuitanta persones. El desembre de 1908 va fer una gira
de conferències amb Victorine Despinocy, ell parlant de la vaga general i ella
de l'educació social. En aquesta època vivia al número 9 del carrer Petit-Filadon
de La Sanha. Posteriorment animà la secció local de La Sanha del grup
anarquista «La Jeunesse Libre» (La Joventut Lliure) de Toló. En aquesta època
va ser inscrit per les autoritats en el «Carnet B» dels antimilitaristes. El 8
de gener de 1909 va ser nomenat secretari adjunt del Sindicat d'Aglomeració Obrera
de Metal·lúrgics de La Sanha. Amb Antoine Bertrand, a partir de l'elecció del 7
de maig de 1911 representà la minoria revolucionària dels obrers de l'arsenal
marítim de Toló (Antoine Bertrand, Victor Busquère, Louis Farsac, Toussaint
Flandrin, René Groult, Paul Nicolini, Paul Viort, etc.) al Consell
d'Administració (CA) del Sindicat de Treballadors de la Marina de la Confederació
General del Treball (CGT) de majoria reformista, reelegits ambdós el 26 de
gener de 1912. El gener de 1913 Antoine Bertrand va se exclòs del sindicat i el
febrer d'aquell any ell deixà la candidatura al CA. També formà part del
Consell d'Administració de la Borsa del Treball. Durant la Gran Guerra va ser
destinat com a obrer especialitzat a l'arsenal marítim de Toló. En aquesta
època va ser corresponsal de La Guerre Social i en 1916 del periòdic Ce
qu'il faut diré, de Sébastien Faure. En 1916 participà activament en
accions pacifistes, fet pel qual va ser detingut amb altres companys (Antoine
Bertrand, Toussaint Flandrin, Paul Nicolini, etc.) i tancat el 8 de desembre a
la presó marítima. Després de 72 dies de detenció preventiva, la investigació
del I Tribunal Marítim va sobreseure el seu cas. El 13 de febrer de 1917 va ser
revocat de l'arsenal per ordre del prefecte marítim de l'1 de febrer d'aquell
any per «actes i propaganda antimilitarista» i la seva pròrroga d'incorporació
militar anul·lada. Després d'haver-se plantejat amb Antoine Bertrand desertar,
s'integrà en el seu regiment d'Infanteria a Dinha (Provença, Occitània), on
restà fins la seva desmobilització de febrer de 1919 i d'on sortí amb un certificat
de bona conducta. Aleshores s'integrà als tallers de màquines de l'arsenal i
engegà una campanya per aconseguir els endarreriments salarials des de 1917 com
a obrer mobilitzat; davant el rebuig de les seves demandes, en 1921 demanà la
intervenció d'Henri Aiguier, diputat de la Gauche Républicaine Démocratique
(GRD, Esquerra Republicana Democràtica). Entre l'1 de maig de 1919 i 1920
defensà les seves posicions llibertàries en mítings celebrats a la Borsa del
Treball de La Sanha. El 21 de febrer de 1920 es casà a La Sanha amb la italiana
Caterina Bertellotti (Catherine). En aquesta època vivia al carrer
Evenos de La Sanha. El 12 de març de 1920 va ser reelegit membre del CA de la
CGT. Arran de la vaga esdevinguda entre el 6 i el 8 de maig de 1920, li van
retenir 24 dies el salari. El 20 de maig de 1920, per noves ocupacions, anuncià
la dimissió del CA de la CGT. El 19 de juliol de 1925 es va jubilar. Joseph
Chandre va morir el 7 de juliol de 1954 a La Sanha (Provença, Occitània). Son
germà Félix Chandre va ser un destacat polític socialista.
---
Joseph Chandre pintat per César Gallon
(1906)
---
Manifest «Conscrits!» (1906)
---
Notícia de l'escorcoll del domicili de
Joseph Chandre apareguda en el diari parisenc L'Écho de Paris del 28 de
febrer de 1906
---
Article de Joseph Chandre publicat en el
periòdic parisenc Le Libertaire del 26 d'agost de 1906
---
Article de Joseph Chandre publicat en el
periòdic parisenc Le Libertaire del 14 d'octubre de 1906
---
Notícia orgànica de Joseph Chandre apareguda
en el periòdic parisenc Le Libertaire de 19 de novembre de 1906
---
Notícia sobre un cicle de conferències
de Joseph Chandre publicada en el periòdic parisenc Le Libertaire del 12
de desembre de 1908
---
Notícia del nomenament de Joseph Chandre
apareguda en el diari marsellès Le Petit Provençal del 10 de gener de
1909
---
Signatura de Joseph Chandre (1920)
---
---