briollet

---

Adrien Briollet (1880-1943)

El 9 de gener de 1880 neix a Virty-le-François (Xampanya-Ardenes, França) el periodista i militant anarquista, antimilitarista i sindicalista Adrien Jules Briollet, conegut com Dino. Sos pares es deien Jules César Briollet, escultor, i Jeanne Gabrielle Félicité Pestre. D'antuvi treballà, com son pare, d'escultor en marbre, però després fou agent d'assegurances, esdevenint director regional d'assegurances a Le Havre (Alta Normandia, França). Com a anarquista va ser partidari de l'acció directa en cas de mobilització i va ser inscrit per les autoritats en el «Carnet B» dels antimilitaristes del departament del Sena-Inferior. Llegia tots els periòdics anarquistes (L'Anarchie, Le Libertaire, etc.) i, encara que partidari del sindicalisme llibertari, es relacionà amb els cercles anarcoindividualistes. Quan va fer el servei militar en un regiment d'enginyers, va ser degradat del seu grau de suboficial. A principis de segle organitzà, amb Charles Reinert, les «Causeries Populaires» (Xerrades Populars) d'Albert Libertad i col·laborà en el seu periòdic L'Anarchie (1905-1914). El 14 d'abril de 1903 es casà a Le Havre amb Alice Berthe Laplanche, amb qui tingué un infant i de qui acabà divorciant-se. Durant la tardor de 1906 ou un dels fundadors del grup organitzador de les «Causeries Populaires», que arreplegaven militants de les Joventuts Sindicalistes a la Borsa del Treball de Le Havre; aleshores vivia al número 37 del carrer Voltaire de la ciutat. L'agost de 1908 era corresponsal de Les Causeries Populaires de la Federació Anarquista del Sena i del Sena-Inferior i pertanyia al Grup Llibertari de Le Havre. Responsable de la Borsa del Treball, en el III Congrés Regional, celebrat 21 de novembre de 1909, on destacà per les seves propostes al voltant de l'educació obrera i per la seva oposició a l'escissió entre «reformistes» i «revolucionaris», va ser nomenat secretari general permanent de la Unió de Sindicats de Le Havre i de la Regió (USH) –aquesta organització arreplegava 20 sindicats, 16 seccions i més de 12.000 afiliats. Participà en la creació de la impremta de l'USH a Le Havre i l'abril de 1910 va ser nomenat secretari del consell d'administració d'aquesta tipogràfica cooperativa que publicava el seu òrgan d'expressió sindical Vérités (1906-1914), en el qual col·laborà amb nombrosos articles i que dirigí. En aquesta època vivia al número 3 del carrer Jean Bart de Le Havre. Amb Cornille Geeroms (G. Rome) i Paul Meunier, entre 1910 i 1911 fou el principal organitzador de la campanya de defensa de l'anarquista Jules Durand, condemnat a mort a resultes de la vaga de carboners. Amb el socialista revolucionari Ernest Genet, va escriure la peça teatral L'Affaire Durand, que va ser representada el juny de 1911 al «Théâtre du Peuple» de la Casa del Poble de Le Havre amb molta polèmica. En 1911 va fer les permanències del Grup Comunista Anarquista de Le Havre a la Casa del Poble. Assistí al XII Congrés Confederal de la Confederació General del Treball (CGT), celebrat entre el 16 i el 21 de setembre de 1912 a Le Havre. En maig de 1913 participà activament en la campanya de propaganda anarquista antimilitarista contra la «Llei dels tres anys», que instaurava un servei militar de tres anys amb la finalitat de preparar l'Exèrcit francès per una guerra amb Alemanya, distribuint el fullet Contre les armaments, contre la loi de 3 ans, contre tout militarisme, de la Federació Comunista Anarquista (FCA). El juliol de 1914, amb l'esclat de la Gran Guerra, fugint d'una possible detenció com a antimilitarista destacat, s'instal·là a París (França), on la policia tenia més dificultats per trobar-lo. A la capital francesa abandonà la militància anarquista activa i engegà una carrera de periodista, col·laborant amb articles socials, sindicals i corporatius, en nombrosos periòdics parisencs, com ara L'Atelier, Le Bonnet Rouge, Le Combat Social, L'Ère nouvelle, Le Matin, L'Oeuvre, Le Peuple, etc. En 1919 era membre de la Comissió de Propaganda de la Federació Internacional d'Arts, Lletres i Ciències. El 30 de juliol de 1935 va ser condecorat amb el grau d'Oficial de l'Ordre Nacional de la Legió d'Honor francesa i era membre de la 17 Secció de la Federació del Sena de la Federació Nacional de Combatents Republicans (FNCR). El 19 de novembre de 1935 es casà al XVII Districte de París amb Eugénie Célina Louise Mutel, vídua d'Adolphe Arthur Lecozic, mort al front durant la Gran Guerra. En aquesta època vivia al número 1 del carrer Davy de París. Sempre pacifista, en 1938 va fer costat l'Acord de Munic, fet que va portar les crítiques de molts companys. Com un dels fundadors del Syndicat National des Journalistes (SNJ, Sindicat Nacional de Periodistes), fou membre del seu consell d'administració i s'encarregà dels seus arxius i de la seva biblioteca. També fou secretari general del Sindicat de de Periodistes del Moviment Social i president de la seva mutualitat, a més de vicepresident de la comissió del carnet professional de periodistes. Després d'una curta malaltia, Adrien Briollet va morir l'11 d'octubre de 1943 al seu domicili, al número 2 del carrer Faubourg Boissonnière, del X Districte de París (França) i va ser incinerat dos dies després, amb una important representació de la premsa parisenca, al cementiri de Père Lachaise, on reposen les seves cendres al columbari.

---

Notícia del Groupe de Causeries Populaires, encapçalat per Adrien Briollet, apareguda en el periòdic parisenc Le Libertaire del 4 de novembre de 1906

---

Notícia del Grup Revolucionari de Le Havre, encapçalat per Adrien Briollet, publicada en el periòdic parisenc Les Temps Nouveaux del 5 de març de 1910

---