---
Auguste
Boulan (1887-1964)
El 5 de desembre de
1887 neix al lloc anomenat La Chapelle aux Pies de Bouillé-Ménard (País del
Loira, França) l'anarquista, antimilitarista, antinatalista i sindicalista
revolucionari Auguste Alexandre Léon Boulan, conegut com La Dent.
Sos
pares es deien Auguste Boulan, pedraire, i Eugénie Dioneau. Sa
família es
traslladà a Trélazé (País del Loira,
França). Aprengué l'ofici d'esberlador de
pissarra i treballà a les pissarreries de Trélazé.
En 1904 participà en la seva
primera vaga que durà set setmanes. El juliol de 1910, com a
membre del comitè
de vaga, participà en una de nova, llarga i violenta. Detingut
en un
enfrontament amb els gendarmes, va ser jutjat i condemnat a dos mesos
de presó
i a 25 francs de multa, pena que purgà a la presó
d'Angers. Un cop la vaga
fracassà, va ser acomiadat de la feina. Poc després,
s'instal·là de fotògraf a
Trélazé. En 1908 fundà les Joventuts Sindicalistes
de l'Oest i aconseguí crear
seccions a diverses poblacions (Trélazé,
Noyant-la-Gravoyère, Renazé) que
organitzaren vetllades educatives i excursions campestres; la
secció d'Angers-Trélazé
tingué un grup teatral. En la cooperativa «La
Maraîchère» («L'Avenir du
Prolétariat»)
creà un grup infantil i durant anys s'encarregà
d'organitzar activitats
educatives i esportives. En aquesta època vivia al número
34 del carrer
Pyramide de Trélazé. També fou l'animador del
Comitè de Defensa Social (CDS)
d'Angers-Trélazé, el qual, entre 1909 i 1914,
organitzà manifestacions i campanyes
de suport a diferents llibertaris que patiren represàlies (Jules
Durand, Francesc
Ferrer i Guàrdia, Émile Rousset, etc.). En aquests anys
va estar en contacte
amb el grup «Les Originaires d'Anjou», adherit a la
Federació Comunista
Anarquista (FCA). En 1910 va ser candidat abstencionista. El 18 de
febrer de
1912 assistí com a delegat al Congrés de les Joventuts
Sindicalistes de l'Oest
celebrat a Rennes (Bretanya) i també aquest mes assistí
com a delegat dels
obrers de Trélazé al Congrés Nacional dels
Treballadors del Subsòl que se celebrà
a Angers i on presentà un informe sobre antimilitarisme que va
ser adoptat per
unanimitat. En els anys anteriors a la Gran Guerra, participà
activament en
campanyes antimilitaristes i antinatalistes, i va ser inscrit en el
«Carnet B»
dels antimilitaristes del departament de Maine i Loira i fins als anys
trenta
no va ser esborrat. En 1908 havia estat declarat exempt del servei
militar per «bronquitis
bacil·lar», però l'agost de 1914 va ser cridat a
files durant la mobilització
general i incorporat el 20 de març de 1915 al IX Batalló
d'Infermers del 135
Regiment d'Infanteria. Acabà la guerra amb una pròrroga
d'incorporació a la fàbrica
«Thevenot» a Àrreu (Bigòrra,
Occitània), on participà en les lluites sindicals
per la jornada de vuit hores. Durant la postguerra reprengué
més
tranquil·lament les activitats militants. El 30 de novembre de
1919 va ser
nomenat regidor municipal de Trélazé. El 17 de gener de
1921, en desacord amb
la majoria comunista del consistori, dimití. Antimilitarista de
tendència
llibertària, durant el període d'entreguerres
participà en activitats antifeixistes
i pacifistes. En 1921 abandonà el sector de la pissarra i
s'instal·là de
fotògraf a Trélazé i acabà obrint sucursals
a Noyant i a Baugé (País del Loira,
França). En aquesta època vivia al número 34 del
carrer Jean Jaurés de Trélazé.
El 27 de novembre de 1939 es casà a Trélazé amb
Marie Granfard. Retirat
parcialment com a obrer miner, Auguste Boulan va morir el 20 d'agost de
1964 en
una residència de Les Ponts-de-Cé (País del Loira,
França) –un carrer d'aquesta
població porta el seu nom.
---
Els
germans Boulan. D'esquerra a dreta: Fernand, Auguste i Eugène
---
Auguste
Boulan (quart per l'esquerra de la fila de dalt) amb altres companys (Trélazé,
ca. 1910)
---
Joventuts
Sindicalistes de Trélazé.
Auguste Boulan, portant un periòdic, és el tercer per
l'esquerra de la primera fila (Trélazé, 1910)
---
Notícia
de la detenció d'Auguste Boulan publicada en el diari de Bourges L'Independent
du Cher del 14 de juliol de 1910
---
Auguste
Boulan (a l'esquerra) i Fernand Boulan en 1916 durant un permís de
convalescència
---
Manifestació
per les vuit hores a la zona d'Àrreu a principis de 1918.
Auguste Boulan és al centre
sota la bandera
---
---