bogrov

---

Dmitri Bogrov (1887-1911)

El 10 de febrer –el 29 de gener segons el calendari julià rus de l'època– de 1887 neix a Kiev (Govern de Kiev, Imperi Rus; actualment Ucraïna) l'advocat i militant anarquista, i confident policíac i agent provocador, Мордехай Гершкович Богров (Mordekhay Gershkovitx Bogrov), russificat com Дмитрий Григорьевич Богров (Dmitri Grigorievitx Bogrov). Era fill d'una família de comerciants jueus assimilats benestant de Kiev i son pare era un prestigiós advocat i gran propietari. Estudià dret a la Universitat de Munic (Baviera, Imperi Alemany; actualment Alemanya), on gràcies a les lectures de Piotr Kropotkin i Max Stirner s'acostà al pensament anarquista. En 1906 retornà a Kiev, on reprengué els estudis de dret a la Universitat de Kiev i a finals d'any s'integrà en el grup anarcocomunista de la ciutat. Malgastador compulsiu i sense diners, mesos després proposà els seus serveis de confident policíac a l'Okhrannoye Otdeleniye (Departament de Seguretat), més coneguda com Okharana, la policia política secreta tsarista. Sota diversos noms d'ús intern (Alenskij, Kapustyansky i Nadezhdin), rebé una remuneració de 150 rubles mensuals pel seus serveis de delació. Integrat en el Partit Socialrevolucionari (SRs, esseristes), informa a l'Okhrana sobre les activitats dels anarquistes, dels socialdemòcrates i dels socialistes revolucionaris fins a 1910, quan acabà els seus estudis de dret i esdevingué advocat, treballant entre febrer i novembre de 1910 amb un advocat de Sant Petersburg, ciutat on mantingué contacte amb el socialista revolucionari Egor Lazarev (Brovinsky). Per ordre de la policia, va fer un viatge a l'estranger (Uman, Varsòvia, Dresden, Munic, Berlin i París) per establir contactes amb els moviments revolucionaris locals. El 16 d'agost de 1911, companys de clandestinitat assabentats del seu doble joc, enviaren un emissari per advertir-lo de la possibilitat que fos executat per ells mateixos, deixant-li com a única possibilitat realitzar un acte terrorista per netejar el seu nom. Després de plantejar-se assassinar el cap de l'Okhrana de Kiev, el tinent coronel N. N. Kulyabko, projecte al qual renuncià en considerar-lo una bona persona, i el mateix tsar Nicolau II, objectiu que rebutjar davant la possibilitat que es desencadenés una ona de pogroms, es decidí finalment per Piotr Stolipin, primer ministre del tsar. El 14 de setembre –l' 1 de setembre segons el calendari julià rus de l'època– disparà dos trets sobre Stolipin quan assistia a una representació a l'Òpera de Kiev en presència de l'emperador, de l'emperadriu i de dues de les seves filles, les grans duquesses Olga i Tatiana, morint quatre dies després. L'assassinat d'Stolipin provocà un pogrom a Kiev. Bogrov va fer servir contactes policials per entrar a l'Òpera i acostar-se a Stolipin, fet pel qual es va pensar en una conxorxa de l'Okhrana, però el tsar prohibí sospitosament totes les investigacions posteriors. Jutjat pel Tribunal Militar del districte de Kiev, va ser condemnat a mort –la vídua d'Stolipin va demanar la commutació de la pena. Dmitri Bogrov va ser penjat el 25 de setembre –el 12 de setembre segons el calendari julià rus de l'època– de 1911 a Lisa Gora, la Fortalesa de Kiev (Govern de Kiev, Imperi Rus; actualment Ucraïna). El seu germà, Vladimir Bogrov, va publicar en 1931 a Berlín una mena de memòries (Dm. Bogrov i l'assssinat d'Stolipin. Exposant «secrets reals i imaginaris») El personatge de Dmitri Bogrov ha estat tractat per diversos escriptors i artistes (Leo Birinski, Marion Festraëts, Yulian Semonov, Aleksandr Soljenitsin, etc.).

---