---
Floreal
Barberà Blanch (1921-2019)
El 10 d'abril de
1921 neix a Barcelona (Catalunya) l'anarquista i resistent antifeixista Floreal
Barberà Blanch. Sos pares es deien Josep Barberà, destacat militant
anarcosindicalista i un dels fundadors de la Confederació Nacional del Treball,
i Teresa Blanch. En 1924, per mor de les activitats d'agitació de son pare,
hagué d'exiliar-se amb sa família a Tolosa (Llenguadoc, Occitània), on, amb son
germà Calmisto Barberà Blanch, va fer els estudis mitjans en francès. Arran de
l'esclat de la guerra civil, en 1937 tornà amb son pare i son germà a Catalunya
i lluità als fronts contra el feixisme enquadrat en la 117 Brigada Mixta de la
25 Divisió de l'Exèrcit Popular de la II República espanyola. Els últims mesos
de la guerra serví en l'aviació al front de Llevant. En 1939, amb el triomf
franquista, passà a França i va ser internat al camp de concentració
d'Argelers, d'on aconseguí fugir i integrar-se en la resistència durant
l'Ocupació. Esdevingué un agent d'enllaç entre el moviment llibertari i els
serveis secrets britànics i francesos. S'encarregà de missions d'informació i
col·laborà en el salvament de jueus amb el xarxa muntada per l'anarquista i
resistent antifeixista Francisco Ponzán Vidal, a més de la Creu Roja, de l'Organització
Jueva de Combat (OJC), depenent de les Forces Franceses de l'Interior (FFI), i
el Comitè Jueu Americà de Distribució Conjunta. El maig de 1943 va ser detingut
per la policia del règim de Vichy i després d'interrogat i torturat, va ser
empresonat. A la presó de Saint-Michel de Tolosa coincidí amb Francisco Ponzán
Vidal i va ser una de les últimes persones que el va veure viu. Després va ser
internat al camp de concentració de Noé, on també estaven sos pares. Mesos més
tard, gràcies a les gestions de la Creu Roja, va ser posat en llibertat.
Perseguit per la Gestapo, es va amagar en un convent de trapencs gràcies a la
Creu Roja. En una de les seves missions, formà part d'un comboi clandestí cap a
la Península organitzat per l'OJC, que després de diferents penalitats i
perills pogué creuar els Pirineus i d'aquesta manera salvar la vida de 62 jueus
que fugien dels nazis. Més tard, quan tornava cap a França en una missió
informativa, el 15 de juliol de 1944 va ser detingut a la Cerdanya per la
policia franquista i va ser empresonat a Girona i Barcelona. A la presó
organitzà amb altres companys les Forces de Resistència Interior (FRI) i en
sortir de la presó, el 23 de desembre de 1945, muntà una xarxa, on hi havia anarcosindicalistes,
republicans, socialistes i militants del Front Nacional de Catalunya (FNC), i
aquest projecte va rebre el suport del govern de la II República espanyola en
l'exili, que l'anomenà agent a l'interior. Finalment, per lluites internes
entre els sectors del govern republicà, l'ajuda econòmica promesa a les FRI no
arribà i la xarxa es va desmuntar. Després d'aquest fracàs, el 2 de maig de
1948 s'exilià amb son germà, a Veneçuela, on treballà en la reunificació
confederal i col·laborà amb organitzacions locals contra la dictadura de Marcos
Pérez Jiménez. També es va reunir amb Octavio Alberola Suriñach i Joan García
Oliver, aleshores exiliats a Mèxic, a fi i efecte de reactivar la lluita
antifranquista. Alberola i García Oliver es traslladaren a París (França), on,
amb Cipriano Mera Sanz i altres, fundaren Defensa Interior (DI), organisme clandestí
de lluita contra el règim franquista, que a partir de 1962 reactivà la lluita
armada a l'interior de la Península. El 12 de novembre de 2001 va ser guardonat
per Christian Rouyer, cònsol general de França, amb la Creu del Combatent
Voluntari de la Resistència (Creu de Lorena) i la Creu de Combatent en un acte
d'homenatge celebrat davant el monument francès als caiguts de totes les
guerres al cementiri de Montjuïc de Barcelona. En 2016 es va publicar el seu
llibre de memòries Caminos hacia la
libertad. Segunda Guerra Mundial (1939-1945). Floreal Barberà Blanch va
morir el 20 de juliol de 2019 al seu domicili de Barcelona (Catalunya) i va ser
enterrat al cementiri de Montjuïc.
---
Certificat
sobre Floreal Barberà Blanch de les Forces Franceses de l'Interior (1946)
---
D'esquerra
a dreta: Floreal Barberà Blanch, Joan Català Balañà, Luis Andrés Edo i Xavier
Montanyà Atoche, en un debat sobre el «Grup Ponzán» a l'Espai Obert (Barcelona,
2000)
---
El
cònsol general de França Christian Rouyer guardona Floreal Barberà Blanch
(Barcelona, 12 de novembre de 2001). Foto de Jordi Play
---
Floreal
Barberà Blanch fotografiat per Jordi Play (Barcelona, 12 de novembre de 2001)
---
Portada
del llibre Caminos hacia la libertad
(2016)
---
---