---
Josep
Asens Giol (1900-1985)
L'11
de juliol de 1900 neix a Barcelona (Catalunya) –algunes fonts citen Porrera
(Priorat, Catalunya)– l'anarquista i anarcosindicalista Josep
Blai Jaume Asens Giol. Sos pares es deien Josep Asens Lladó i Pilar Giol Aragonès.
En 1920 es casà amb Amelia Valera Lozano, amb qui tingué quatre infants (José,
Conchita, Rosita i James). Militant de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), quan
el cop militar feixista de juliol de 1936 era secretari de la Federació Local
de Sindicats de Barcelona i membre del Comitè Regional de Catalunya de la
Confederació Nacional del Treball (CNT). El 20 de juliol de 1936, en nom de les
dues organitzacions citades, formà part, amb Diego Abad de Santillan
Buenaventura Durruti i Joan García Olivar, de la delegació que exigí al
president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys Jover la distribució d'armes.
El 21 de juliol, en el ple regional que es realitzà un cop sufocat el cop
feixista, va ser nomenat, amb Buenaventura Durruti i Joan García Olivar,
delegat de la CNT en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes. També va ser
membre del Comitè de Defensa Confederal. Posteriorment va ser secretari coordinador
del Comitè Central de Patrulles de Control de Barcelona, dels quals va ser un
dels organitzadors amb Aurelio Fernández Sánchez. El setembre de 1936 va ser
enviat a França i a Suïssa, portant 500.000 pessetes, per a comprar armes a
través d'una xarxa muntada pels anarquistes Edmond Déturche i Lucien Tronchet.
El 30 de setembre de 1936, el cotxe amb el qual dos dies abans havien entrat a
Suïssa pel post fronterer de Saint-Genis-Pouilly amb els també militants Francisco
Barcena Martín, Eugenio González Andrei, Ramón Mateo Chavanel i José Marín
Gómez, patí un accident en el qual tots els ocupants, a excepció d'Asens,
resultaren greument ferits. L'endemà, va ser detingut a Neuchâtel (Neuchâtel,
Suïssa), amb altres companys (el suís Léon Aubry, el francès Fernand Robert
Bigaill i l'espanyol Esper); segons la premsa, va ser arrestat després de
visitar els companys a l'hospital a bord d'un taxi carregat d'armes i conduït
per Armand Groux. Després de 19 dies, va ser posat en llibertat amb sos
companys. Després d'una estada a Ambilly (Savoia, Arpitània), el setembre de
1937, des de Brussel·les (Bèlgica), tornà a Barcelona. El febrer de 1937 va ser
jutjat a Neuchâtel i Lucien Tronchet s'encarregà del procés i de pagar les
multes pertinents. Una part de l'estoc d'armes va ser passat a la Península
entre octubre de 1936 i gener de 1937 per Edmond Déturche i la resta va ser
amagada en una granja d'aquesta a prop d'Annemasse (Savoia, Arpitània). El 2
d'abril de 1938, amb la creació del Comitè Executiu del Moviment Llibertari Espanyol
(MLE) a Barcelona, hi va ser nomenat representant de la CNT. En aquesta època
viatjà novament a Amilly amb Mario Gallud i Conrad Guardiola Auladell. Diversos
membres de la xarxa, entre ells Guardiola el juny i Déturche el juliol de 1938,
van ser detinguts per aquest cas de tràfic d'armes. En 1939, amb el triomf
franquista, passà a França i sembla que va ser detingut a París on buscava sa
família dispersa. Traslladat a Vilanuèva d'Agen (Aquitània, Occitània), el 13
de desembre de 1939 va ser enviat al camp de concentració de Vernet, on va
romandre fins l'11 d'octubre de 1941, moment en el qual va ser enviat a una
Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per a fer feia en la construcció de
la pressa de l'Aigle (Alvèrnia, Occitània), on amb altres companys (José
Berruezo Silvente, José Germán González, etc.), participà en la reorganització clandestina
de la CNT durant l'Ocupació. El novembre de 1941 era membre del Comitè de Relacions
de la CNT de la pressa. En el Ple clandestí de la CNT celebrat a Mauriac
(Alvèrnia, Occitània), va ser nomenat secretari del Comitè de Relacions de
l'MLE en l'exili. Son fill, José Asens Valera, va ser un dels 75 espanyols
integrats en una companyia espanyola comandada per Juan Montoliu del Campo del
«Batalló Didier» de la pressa de l'Aigle, enquadrat en les Forces Franceses de
l'Interior (FFI). Després de la II Guerra Mundial, milità en la Federació Local
d'Aynes, a Chalvinhac (Alvèrnia, Occitània). Arran de l'escissió de l'MLE,
s'integrà en la tendència «col·laboracionista». A principis dels anys setanta,
a Seynod (Savoia, Occitània), població on s'establí definitivament, fou membre
de les «Agrupacions Confederals», que publicaven el periòdic mensual Frente
Libertario. Josep Asens Guiol va morir el 4 de juny de 1985 a Annecy
(Savoia, Arpitània) i va ser enterrat a Seynod. Deixà inèdites unes memòries (Mis
memorias en el exilio. ¡Del Sindicato al Comité de Milicias!).
---
Josep
Asens Giol
---
Josep
Asens Giol
---
Notícia
de la detenció de Josep Asens Giol apareguda en el diari d'Amiens Le Progrès
de la Somme del 2 d'octubre de 1936
---
Josep
Asens Giol (esquerra) amb un amic
---
Josep
Asens Giol
---
---