---

Germán Arrué Calvo (1917-2007)

El 30 d'agost de 1917 neix a Benaguasil (Camp de Túria, País Valencià) l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifeixista Germán Arrué Calvo, conegut com Tiroi, José Ortega i El Mejicano. Fill d'una família pagesa, sos pares es deien Germán Arrue, militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), i de Rosalía Calvo. En 1936 formava part de les Joventuts Llibertàries i quan el cop militar feixista de juliol d'aquell any es trobava a la zona de Terol (Aragó, Espanya) fent feina amb altres companys de Benaguasil a la collita del blat. Mobilitzat en el V Regiment d'Artilleria Lleugera, s'encarregà del transport de municions amb camions a diversos fronts (Terol, Lleida i Ebre). El 2 de febrer de 1939, quan el triomf franquista era un fet, passà a França i va ser internat a diversos camps de concentració (Sant Cebrià, Barcarès i Argelers). Posteriorment va ser enrolat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per a treballar en un polvorí. Quan l'ocupació de França per les tropes alemanyes, encara que es trobava a la Zona Lliure, s'integrà en la Legió Estrangera; traslladat al Nord d'Àfrica, va ser enviat a combatre a Tunísia. Després de l'armistici, ben igual que nombrosos altres exiliats espanyols, desertà de la Legió Estrangera i s'integrà en l'exèrcit de la França Lliure. En 1943, quan es creà la II Divisió Blindada (II DB) organitzada pel general Philippe Leclerc de Hauteclocque, sota el nom de José Ortega, entrà a formar part de la IX Companyia del III Regiment (La Nueve), formada gairebé pràcticament per republicans espanyols, molts d'ells llibertaris. Rebutjà qualsevol grau militar i restà com a simple soldat en el semieruga Teruel. El 24 d'agost, amb els companys de La Nueve formà part dels primers vehicles (Ebro, Guadalajara, Teruel, etc.) de la II BD que penetraren al París insurgent i arribaren els primers a l'Ajuntament parisenc. Després d'haver participat en l'anihilació dels nuclis de resistència alemanys i en la desfilada pels Camps Elisis el 26 d'agost amb el general Charles de Gaulle, continuà amb La Nueva en diverses accions bèl·liques, com ara la presa d'Estrasburg (Alsàcia) el setembre de 1944, l'alliberament del camp de concentració de Dachau (Baviera, Alemanya) o la presa del «Niu de les Àguiles» d'Adolf Hitler a Berchtesgaden (Baviera, Alemanya), amb diversos companys llibertaris (Martín Bernal, Daniel Hernández, Manuel Lozano, Federico Moreno i Fermín Pujol). Després de rebutjar continuar amb accions de guerra amb el general Leclerc a la Indoxina, va ser desmobilitzat, refusant prendre la nacionalitat francesa. Després de treballar de perruquer a París, es casà amb Claire Marie Jeanne Dupont, que havia conegut després de la II Guerra Mundial, i s'instal·là a Lió (Arpitània), on, després de treballar uns mesos en una fàbrica de maons, esdevingué conductor de camions. Més tard, per qüestions burocràtiques, es nacionalitzà francès. Un cop jubilat s'instal·là a casa d'un dels fills a Mehaine (Iparralde, Navarra Baixa, País Basc). Germán Arrué Calvo va morir el 3 de juliol de 2007 al Centre Hospitalari de Donapaleu (Iparralde, Navarra Baixa, País Basc); una part de les seves cendres van ser dipositades al cementiri de Benaguasil i una altra van ser escapades en una terra que va conrear. El seu testimoni va ser recollit per Evelyn Mesquida en el llibre La Nueve, 24 août 1944. Ces Républicains espagnols qui ont libéré Paris (2011).

---

Germán Arrué Calvo (José Ortega)

---

Retrat de Germán Arrué Calvo

---

Germán Arrué Calvo als anys 2000

---

Germán Arrué Calvo als anys 2000

---

Escriu-nos

---