---
Roberto
Ambrosoli (1942-2020)
El 17 de juliol de 1942 neix a Milà (Llombardia, Itàlia) el
científic i militant anarquista Roberto Ambrosoli, que va fer servir el
pseudònim P. Brosio. Fill d'una
família benestant, es va introduir en el moviment anarquista quan estudiava el
batxillerat a l'Institut Parini de Milà, juntament amb Amedeo Bertolo. En 1956
prengué part en la primera manifestació contra la intervenció soviètica a
Hongria. Posteriorment es traslladà per qüestió de la feina del pare a Nàpols
(Campània, Itàlia) i, definitivament, a Torí. En 1962 fundà amb Gerardo
Lattarulo el grup «Giovientù Libertaria», que en 1970 es rebatejà com Gruppo Azione
Anarchica (GAA, Grup Acció Anarquista) i s'ajuntà amb el grup milanès
encapçalat per Amedeo Bertolo per a formar els «Gruppi Anarchici Federati»
(GAF, Grups Anarquistes Federats), que arreplegà destacats anarquistes (Paola
Amparore, Ornella Buti, Tobia Imperato, Gerardo Lattarulo, Ada Monteverde, Mauro
Pappagallo, Emilio Penna, Cosimo Valenti, etc.). Amb altres companys (Nico
Berti, Amedeo Bertolo, Paolo Finzi i Luciano Lanza), publicà el llibre Anarchismo '70. Un'analisi nuova per la
strategia di sempre. Aleshores el grup es reunia al «Cercle Eliseo Reclus».
En aquests anys setanta col·laborà amb el grup anarquista «Machno» de Marghera (Venècia,
Vèneto, Itàlia). A finals dels anys setanta s'oposà als partidaris de la lluita
armada clandestina i minoritària, fet que implicà una ruptura amb el «Cercle Eliseo
Reclus». Amb Amedeo Bertolo col·laborà, moltes vegades sota el pseudònim P. Brosio, en diverses publicacions, com
ara A. Rivista Anarchica i Materialismo e Libertà. A partir de 1978
va ser un dels principals responsables de la revista internacional Interrogations, fundada en 1974 per Louis
Mercier Vega, la redacció de la qual passà a Torí en 1976. En 1978 col·laborà,
amb altres, en el llibre I nuovi padroni.
Entre 1979 i 1986 formà part del consell de l'administració i distribució a
Torí de l'editorial «Antistato». En els anys vuitanta fou un dels redactors de
la revista Volontà. Va ser un dels
fundadors del Centro Studi Libertari - Archivio Giuseppe Pinelli i un dels
organitzadors de l'«Incontro Internazionale Anarchico» de Venècia de setembre
de 1984. Es guanyava la vida com a professor de microbiologia agrària a la
Facultat d'Agricultura de la Universitat de Torí i també va ser mestre de karate.
Sobresortí com a dibuixant, popularitzant el personatge Anarchik en la premsa llibertària internacional –sembla que aquest
personatge va ser creat a principis dels anys setanta pel nord-americà G.
Segfrie. També va fer traduccions per a l'editorial «Elèuthera» de destacats
intel·lectuals (Murray Bookchin, Noam Chomsky. Marcus Rediker, James C. Scott, Colin
Ward, etc.). En 1986, després de l'autodissolució del GAA, deixà de militar
activament, però sempre mantenint-se anarquista. En els seus últims anys
participà activament en el desenvolupament del pensament anarcoecologista. En
2019 es publicà un reculls dels seus còmics sota el títol Anarchik. Farò del mio peggio. Cronache anarchiche a fumetti. Sa
companya fou Elvira, amb qui tingué dons infants, Daniele i Alessandro. Malalt
de covid-19, Roberto Ambrosoli va morir el 7 d'abril de 2020 a l'Hospital
Mauriziano de Torí (Piemont, Itàlia).
---
Roberto
Ambrosoli
---
Roberto
Ambrosoli a l'«Incontro Internazionale Anarchico» de Venècia (setembre de 1984)
---
Roberto
Ambrosoli (tercer per l'esquerra), Eduardo Colombo, Amedeo Bertolo, Mimmo
Pucciarelli i Rosanna Ambrogetti a l'«Incontro Internazionale Anarchico» de
Venècia (setembre de 1984)
---
Roberto
Ambrosoli en una entrevista sobre Giuseppe Pinelli (12 d'octubre de 2019)
---
---