---
Jesús
Alloza Lerín (1909-1992)
El
17 de juny de
1909 neix a Moneva (Saragossa, Aragó, Espanya)
l'anarcosindicalista Jesús
Alloza Lerín. Sos pares es deien Antonio Alloza i Blasa
Lerín. Quan tenia 15
anys començà a treballar de perruquer. Posteriorment va
fer feina de capatàs en
la construcció del Canal de Monegros (Osca, Aragó,
Espanya) i com a empleat en
la instal·lació de les primeres línies
elèctriques aragoneses. Militant de la
Confederació Nacional del Treball (CNT) des de l'1 de maig de
1929, el maig de
1932 parlà en un míting celebrat a Alcalá de
Gurrea (Osca, Aragó, Espanya). El
gener de 1933 va ser detingut, juntament amb altres companys (Pedro
Belio Gil, Andrés
Cabrera Sánchez, Ramón Ibáñez Gómez,
Félix Millán Barguinero, Francisco Muñoz
Martin, Celedonio Pinto Solano i Juan Segado Hernández), sota
l'acusació d'un
robatori de dinamita el 17 de gener a Robres (Osca, Aragó,
Espanya) i de fabricació
de bombes, i va ser empresonat preventivament a Osca; el 20 de setembre
de 1933
va ser jutjat i tots els processats van ser absolts i posats en
llibertat. En
1936 regentava un alberg a Lanaja (Osca, Aragó, Espanya). Quan
l'aixecament
feixista de juliol de 1936, es presentà voluntari com a
milicià i s'integrà en la
«Columna Durruti» i, després de la
militarització de les milícies, entrà a
formar part de la 119 Brigada Mixta i de la 121 Brigada Mixta de la 26
Divisió
l'Exèrcit Popular de la II República espanyola, on fou
nomenat capità
d'Infanteria i el desembre de 1938 comandant per mèrits de
guerra. En 1939, amb
el triomf franquista, passà a França per Puigcerdà
(Cerdanya, Catalunya) i va
ser internat als camps de concentració de Vernet i
Sètfonts. Quan esclatà la II
Guerra Mundial, va ser enquadrat en la XXX Companyia de Treballadors
Estrangers
(CTE) i enviat a la construcció de les fortificacions defensives
de la «Línia
Maginot». El 18 de juny de 1940 va ser detingut pels alemanys i a
principis de
1941 es trobava com a presoner de guerra internat al Frontstalag 172 de
Doullens (Picardia, França). Després de passar per
l'Stalag IX-A de Ziegenhain
(Renània-Palatinat, Alemanya), el 22 de febrer de 1942 va ser
deportat, sota la
matrícula 9.050, com a «roig espanyol», al camp
d'extermini de Mauthausen (Alta
Àustria, Àustria). El 6 de febrer de 1943 va ser integrat
en el «Kommando
Steyr», conegut com «Kommando de la Mort», i
després passà pel camp de Gusen. Salvà
la vida de nombrosos deportats i aconseguí sobreviure fins el 5
de maig de
1945, data d'alliberament del camp per les tropes aliades –son
germà gran José
Alloza Lerín també va ser deportat a Mauthausen i
també va sobreviure. Retornà,
via Praga (Txèquia), a França. D'antuvi treballà
de pedraire en l'empedrament
de carreteres i després entrà a fer feina d'obrer en el
manteniment de la via
pública per a l'Ajuntament de Montbasens (Llenguadoc,
Occitània). Membre de la Fédération
Nationale des Déportés et Internés
Résistants et Patriotes (FNDIRP, Federació
Nacional dels Deportats i Internats Resistents i Patriotes), el 5 de
maig de
1961 portà el ramell de flors en representació dels
deportat espanyols a la cerimònia
commemorativa de les víctimes de totes les nacionalitats del
camp de Mauthausen
celebrada al cementiri parisenc de Père Lachaise. Jesús
Alloza Lerín va morir l'1
de setembre de 1992 a l'Hospital de Pàmies (Llenguadoc,
Occitània).
---
Notícia
de l'absolució de Jesús Alloza Lerín apareguda en el diari d'Osca La Tierra del 21 de setembre de 1933
---
Jesús
Alloza Lerín (1937)
---
Certificat
de deportat de Jesús Alloza Lerín (Praga, 1945)
---
Carnet
de deportat de Jesús Alloza Lerín (1956)
---
Jesús
Alloza Lerín, al centre, portant el ramell de flors al cementiri de Père
Lachaise (París, 5 de maig de 1961)
---
Carnet
de combatent de Jesús Alloza Lerín (Foix, 1984)
---
---