---
Helios
Ziglioli (1927-1949)
El 15 de març de
1927 neix a Lovere (Llombardia, Itàlia) l'anarquista i resistent antifranquista
Helios Ziglioli, també citat Elios
Ziglioli o Elios Ciclione, i que
va fer servir el pseudònim de Fernando
García Bernón. Criat pels avis, des de molt jove entrà a formar part del
moviment anarquista de la mà d'un mestre seu a l'escola. Des de feia molts anys
son pare vivia a París (França) i en 1948 decidí anar-hi per conèixer-lo.
Decebut pel comunisme fanàtic de son pare, conegué llibertaris espanyols a
París i s'uní a la lluita clandestina antifranquista. A Tolosa (Llenguadoc,
Occitània) s'entrevistà amb Pere Mateu Cusidó, secretari de Coordinació i
responsable de l'activitat antifranquista a la Península, li va dir que ja el
cridarien quan fes falta i va recomanar als companys de la Federació Local de
Carmauç (Llenguadoc, Occitània) de la Confederació Nacional del Treball (CNT),
que li busquessin feina per mantenir-lo ocupat. El 20 de setembre de 1948 entrà
a treballar en una mina de la companyia «Houllières d'Aquitaine» i ben aviat li
encarregaren l'ús d'una rascadora (màquina que arrenca el carbó a les galeries
que es van obrint). Multilingüe, parlava italià, francès, castellà, català i
esperanto. Decidit a passar els Pirineus, a finals de maig de 1949 conegué
Josep Sabaté Llopart a Tolosa, amb qui establí una estreta amistat. El 4 de
juny de 1949 va ser detingut, juntament amb Emilio Auto Gracia, Ramon Pons i
Manuel Sabaté Llopart, arran d'un escorcoll al mas Tartàs (Oceja, Alta
Cerdanya, Catalunya Nord), base de la guerrilla, on es trobaren armes i
municions; jutjat el 29 de juny de 1949, va ser condemnat a dos mesos de presó.
Posteriorment tornà a Carmauç quan després d'unes setmanes de treballar en la
construcció el van cridar per entrar a l'Interior acompanyant al grup
guerriller de «Los Primos»; aquesta serà la primera i única entrada clandestina
a l'Espanya franquista. El 4 de setembre de 1949 sortí de Tolosa cap a
Catalunya el grup, format pel cap de l'escamot Saturnino Culebras Saiz (Primo), son germà Gregorio Culebras Saiz,
José Conejos García, Manuel Aced Ortell (El
Francès), Joan Busquets Vergés (El
Senzill), Manuel Sabaté Llopart, Ramon Vila Capdevila i Helios Ziglioli. A
la carretera de Rocafort al Pont de Vilomara (Bages, Catalunya) intentaren
detenir el cotxe de Josep Pujol Viñas, industrial manresà, però aquest no
s'aturà i envestí els guerrillers, que obriren foc i feriren a l'esquena Emília
Cuadrado Martínez, sa serventa. L'automòbil continuà el seu camí per portar la
ferida a l'hospital, però això havia desvetllat la presència del grup
guerriller a la Guàrdia Civil. El grup caminà tota la nit i van amagar pel camí
dipòsits d'armes per anar més lleugers. Joan Busquets i Saturnino Culebras
l'endemà marxaren cap a Terrassa per agafar el tren en direcció a Barcelona i
poder contactar amb el grup de Josep Sabaté Llopart, que també havia entrat a
Catalunya per aquelles dates. Després d'un tiroteig amb la Guàrdia Civil,
l'endemà pogueren agafar el tren cap a Barcelona. Mentrestant Ziglioli anà a
Matadepera (Vallès Occidental, Catalunya) per buscar queviures, però va ser
detingut per la Guàrdia Civil sota la documentació falsa de Fernando García Bernón. Després de ser apallissat,
el van dur amb camió a Castellar del Vallès a la recerca d'un dipòsit d'armes.
Helios Ziglioli va ser assassinat per la Guàrdia Civil el 3 d'octubre –altres fonts
citen el 29 de setembre– de 1949 a Castellar del Vallès (Vallès Occidental,
Catalunya) i l'endemà va ser enterrat a la secció dels protestants del
cementiri d'aquesta localitat.
---
D'esquerra
a dreta: José Arroyo, Helios Ziglioli, Ricardo Martinez (Carmauç, 1948)
---
Helios
Ziglioli en un detall de l'anterior fotografia
---
Helios
Ziglioli i Josep Sabaté Llopart (amb bicicleta)
---
---