---
Julien
Xixonet (1859-1919)
El 7 de gener de
1859 neix a Taurinyà (Cantó de Prada, Conflent, Catalunya Nord; actualment
pertany al Cantó de Canigó) l'anarquista Julien Joseph Louis Xixonet, també
conegut com Jules Josep François Xixonnet.
Sos pares es deien Joseph Xixonet, sabater, i Elisabeth Marty (Martí). Va
militar a Prada, Besiers, Narbona i Lió. Després del famós «Procés dels 66»
anarquistes de gener de 1883 a Lió (Arpitània), sembla que marxà cap a Algèria.
En 1886 ja s'havia establer a Alger (Algèria) i es va presentar com a candidat
abstencionista a les eleccions departamental del Consell General d'Alger del 19
de setembre de 1886 i va aferrar un manifest als carrers algerians reivindicant
l'autogestió i la fi de tot poder, encara que oficialment no hi va concórrer ja
que el seu nom no figura en el llistat de candidats. En els anys noranta
formava part del grup anarquista del barri de Mustapha d'Alger, juntament amb
altres companys (Jean Claude Chapoton, Louis Dietrich, Étienne Caulas, Victor Hayard,
Pierre Labille, Étienne Lamoine, Alphonse Lauze, Claude Leagay, Gaspar Lemoine,
Joseph Michelier, Oriol, Félix Pelegrin. Henri Rabotin, Joseph Rageaud,
Rasséguier, Paul Salicis, Pierre Sarcelle, Antoine Souche, etc.). A Alger
treballava en el seu ofici de sastre a domicili i vivia al número 30 del carrer
Rovigo. El 16 d'abril de 1892, ben igual que altres militants (Marius Camboulives,
Jean Faure, Parik, Ernest Reissner, Paul Rieger), patí l'escorcoll de casa seva
i, a més de nombrosos escrits anarquistes, entre ells papers amb anotacions
sobre la fabricació d'explosius, la policia va trobar objectes que podrien
utilitzar-se per a manufacturar bombes. No obstant això, després de ser
interrogat, va ser alliberat. El 30 d'abril de 1892, com a prevenció de la
convocatòria de manifestació per al Primer de Maig, va ser detingut a Alger amb
altres companys (Henri Auriol, Gustave Baillac, Marius Camboulives, Jean Faure,
Victor Hayard, Baptiste Huet, Étienne Lemine, Édouard Morlay, Félix Pellegrin, Alexandre
Rousset i Pierre Sarcelle) sota l'acusació de «complot contra la seguretat de
l'Estat», però finalment el seu cas va ser sobresegut. La policia el qualificà
de «violent de paraules». Participà en la publicació del periòdic anarquista
algerià La Marmita Sociale, del qual
només va sortir un número el 15 de gener de 1893. A finals d'agost de 1893 va
ser detingut amb Charles Noton després d'aferrar cartells al carrer Michelet. Estava
molt lligat al grup de sabaters anarquistes d'Alger, entre ells el mallorquí
Antoni Coll, Guastapaglia, Joan Llobera i Pascal Santoro. El novembre de 1893
la policia pensà que havia retornat a la metròpoli, a Besiers (Llenguadoc,
Occitània), però en realitat estava treballant a la colònia anarquista de
Tarzout, a prop de Ténès (Chlef, Algèria), promoguda per l'enginyer arquitecte
anarquista Paul Régnier, gendre d'Élisée Reclus i amic d'André Reclus, on feien
feina nombrosos àcrates. El 6 de gener de 1894, en un escorcoll d'aquesta
granja, la policia va trobar a les seves dependències diverses notes en castellà
i els fullets Précis du mouvement
anarchiste i L'anarchie en cour
d'assisses, de Sébastien Faure. Després d'aquest escorcoll, amb diversos
empleats de la granja «falansteri» de Paul Régnier (Benouar ben Atoufi, Émile Boisson,
Jean Cheitanov, Antonio López Rodrigo, Jean Baptiste Lortal i Laurent Tracol), marxaren
cap a la granja d'André Reclus portant una bandera roja, i dos d'ells armats
amb garrots, per a intentar oposar-se a un nou escorcoll. Quan els gendarmes
els van detenir, André Reclus cridà «Visca l'anarquia!», fet pel qual va ser
processat. De passada, la policia realitzà un escorcoll en una altra granja on
es trobava Léonce Cotinaud i on es va requisar un gran volum de
correspondència. Els detinguts van ser acusats de «menyspreu al magistrat» i
traslladats primer a Ténès i després empresonats a Orléansville (actual Chlef,
Chlef, Algèria). Julien Xixonet va ser jutjat i condemnat pel Tribunal
Correccional el 21 de juny de 1894 a un mes de presó. Membre del Sindicat de
Sastres, el novembre de 1894 fou un dels principals animadors de la vaga de
sastres d'Alger, que sembla que fou la primera vaga es va donar a la capital
algeriana. Posteriorment visqué a Cavaignac (actual Abou El Hassan, Chlef,
Algèria). Julien Xixonet va morir d'un atac de cor sobtat durant la nit del 15
al 16 de juliol de 1919 a Hanoteau (actual Zeboudja, Chlef, Algèria) i va ser
enterrat al cementiri d'aquesta població.
---
Notícia
sobre la detenció de Julien Xixonet i Victor Hayard publicada en el setmanari
anarcocol·lectivista madrileny Bandera
Social del 23 d'octubre de 1886
---
Notícia
sobre la Julien Xixonet apareguda en el setmanari anarcocomunista parisenc La Révolte del 8 de març de 1890
---
Noticia
sobre la detenció de Julien Xixonet i altres companys apareguda en el diari
parisenc Le Petit Journal del 22 de
maig de 1892
---
Notícia
sobre l'escorcoll de Tarzout apareguda en el diari parisenc Le Croix del 16 de gener de 1894
---
Notícia
sobre la situació dels presos d'Orléansville publicada en el diari parisenc L'Intransigeant del 3 de juny de 1894
---
Notícia sobre la condemna de Julien Xixonet i
altres companys publicada en el diari parisenc L'Intransigeant del 24 de juny de 1894
---
Necrològica
de Julien Xixonet apareguda en el diari L'Écho
d'Alger del 21 de juliol de 1919
---
Necrològica
de Julien Xixonet publicaeda en el diari d'Orléansville Le Progrés del 24 de juliol de 1919
---
---