---
José Villaverde Velo (1894-1936)
El 12 de juliol de
1894 neix a Santiago de Compostel·la (La Corunya, Galícia) el destacat
anarquista i anarcosindicalista José Villaverde Velo, conegut com Pepe Papeles. Quan tenia 15 anys entrà a
treballar com a tallista en un taller d'imatges religioses. Més tard fou un
dels organitzadors de la Federació Local de Societats Obreres de Santiago en
representació Sociedad de Fusters i Ebenistes, organitzacions de les qual va
ser nomenat president en 1915. L'agost de 1917 dirigí amb José Pasín
la vaga insurreccional d'aquell any a Santiago, fets pels quals ambdós van ser
empresonats al castell de Santo Antón de la Corunya. En 1918 s'instal·là a
Vigo, on va fer amistat amb Ricardo Mella. Membre de la Confederació Nacional
del Treball (CNT), assistí al II Congrés de la CNT (Congrés de la Comèdia),
celebrat entre el 10 i el 18 de desembre de 1919 a Madrid. Com que el Sindicat
de Fusters de Vigo estava federat a la Unió General de Treballadors (UGT), el
juny de 1920 participà en el congrés d'aquest sindicat socialista, on defensà
la unió entre la CNT i la UGT. El novembre d'aquest 1920 va ser nomenat
secretari de la Federació de la UGT de Vigo i participà en la fundació de
l'Ateneu Sindicalista. El juny de 1921 assistí a Gijón al I Congrés Nacional
del Transport de la CNT. Des de 1922 fou un dels fundadors i redactors del
periòdic ¡Despertad!, i membre del
grup anarquista del mateix nom, amb Severino Estévez i Eduardo Collado. El juny
de 1923 participà en el Congrés de la CNT de Gijón. Destacà sobretot en la CNT
de Vigo, ciutat on treballava com a mestre d'aixa, i destacà com a orador en
multitud de conferències i de mítings. Durant la dictadura de Primo de Rivera
patí presó. En 1925, des de Vigo, envià ajuda econòmica als presos a través de La Revista Blanca. Aquest mateix any va
ser present en la reunió constituent de la Federació Marítima del Litoral
Gallec (Federació Regional Marítima), celebrada a Santiago, en representació de
Vigo i de Bouzas; en aquesta reunió
s'acordà pagar-li un sou perquè dirigís el periòdic El Despertar Marítimo. En 1926 s'encarregà de l'edició de les obres
de Ricardo Mella. En 1928 encapçalà ¡Despertad!
de Vigo quan el periòdic català Solidaridad
Obrera fou suspès. En aquesta època va fer de portaveu del grup
«Solidaridad», que encapçalava Ángel Pestaña i Joan Peiró, en els seus
enfrontaments amb la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Assistí al Ple
Nacional de Regionals de Mataró, on es decidí fer costat el complot de 1929 de
José Sánchez Guerra contra la dictadura de Primo de Rivera. En 1930 epilogà el
llibre de Joan Peiró Ideas sobre
sindicalismo y anarquismo. El setembre d'aquell any representà el Sindicat
de Botellers de Vigo en el Ple Regional de la Corunya. També en 1930 va fer
diversos mítings (Ferrol, Vigo, Marín, etc.) i dirigí la reapareguda Solidaridad Obrera de la Corunya. Entre
l'11 i el 17 de juny de 1931 representà diversos sindicats (Betanzos, Marín,
Vigo, Villagarcía i la Corunya) en el III Congrés Nacional de Sindicats de la
CNT i en el Plens Regionals de desembre de 1931 i d'abril i d'agost de 1932,
com a delegat per Galícia i Astúries. A partir de 1931 residí en la Corunya. En
1932, amb el patró de pesca Manuel Montes, participà en el Congrés d'Armadors
de Vaixells Pesquers celebrat a Madrid i fou un dels creadors del la Federació
Nacional de la Indústria Pesquera (FNIP), dirigint el seu òrgan d'expressió Mar y Tierra. En el Ple de Villagarcía
de 1931 va ser elegit secretari de la Confederació Regional Galaica (CRG) de la
CNT, càrrec que abandonà el desembre de 1932 per pressions de la FAI, que
l'acusà d'ocupar massa sovint càrrecs remunerats –durant la seva gestió la CRG
passà de 13.000 a 33.000 afiliats. Encara que mantenia tesis acostades al
sector trentista i era molt amic
d'Ángel Pestaña, el gener de 1933 es mostrà contrari a modificar les tàctiques
confederals. En 1933 publicà el fullet Pro
seis horas, text d'un míting amb Mauro Bajatierra i Orobón Fernández.
L'abril de 1934 va ser nomenat gerent-administrador del Sindicat del Transport.
En aquesta època es mostrà favorable a l'Aliança Obrera. En 1935 va ser
novament elegit secretari de la CRG de la CNT, però no acceptà el càrrec.
D'antuvi pogué fugir de la repressió desencadenada arran del cop feixista de
juliol de 1936, però el 4 d'agost de 1936 va ser detingut pels rebels quan es
reincorporava a la seva feina a la nova estació ferroviària de la
Corunya-Santiago. El setembre d'aquell any se li va proposar l'organització
dels sindicats feixistes (Central Obrera Nacional-Sindicalista) i la negativa
implicà la seva sentència de mort. Trobem textos seus en La Calle, CNT, El Combate Sindicalista, Crisol, Mañana, Mar y Tierra, Sindicalismo, Solidaridad Obrera, La Tierra,
etc. José Villaverde Velo va ser afusellat el 24 de setembre de 1936 a Oseiro
(Arteixo, La Corunya, Galícia) i el seu cos, amb el cap destrossat, aparegué
l'endemà a la platja de Sabón de la Corunya. El seu important fons documental,
bibliogràfic i hemerogràfic, amagat en una maleta i conservat per sa família
durant la dictadura franquista, va ser cedit el 29 de juny de 2011 a la Real
Acadèmia Gallega (RAG) i el projecte d'investigació històrica interuniversitari
«Nomes e Voces» s'encarrega de digitalitzar-lo. A la Corunya existeix un carrer
amb el seu nom.
---
José
Villaverde Velo
---
José
Villaverde Velo
---
José
Villaverde Velo
---
José
Villaverde Velo escrivint a màquina
---
José
Villaverde durant un míting a Alcoi (1931)
---
José
Villaverde i altres companys a Vigo amb El
Despertar Marítimo
---
Reunió
del Ple de la CRG-CNT presidida per Villaverde en els anys republicans
---
Detall
de l'anterior fotografia. D'esquerra a dreta: Manuel Fandiño, José Villaverde i
Manuel Montes
---
Villaverde
(al centre) amb altres companys sindicalistes a Vigo
---
Villaverde
(al centre) amb altres companys sindicalistes a Vigo
---
José
Villaverde i Manuel Montes (ambdós al centre de la primera fila) amb altres
companys
---
Esposa i filles de
José Villaverde Velo. D'esquerra a dreta: Olga Villaverde Otero, Palmira Otero
de Ois, Mar y Luz Villaverde Otero, Nieves Libertad Villaverde Mosteiro e
Fraternidad Villaverde Mosteiro
---
