---
Galdric Verdaguer (1842-1872)
El 15 de setembre de 1842 neix a Bulaternera [Bula] (Rosselló, Catalunya
Nord) el communard
Gaudérique Joseph Jean, conegut com Galdric
Verdaguer.
Sos pares, modests teixidors, es deien Louis Verdaguer i
Térèse Bernis. En 1859 s'allistà i fou soldat a
l'Àfrica. En
1866 es va llicenciar
i s'instal·là a Toló (Provença,
Occitània), on es casà, tingué fills i
treballà
com a mosso a l'estació de ferrocarril. En 1870 va ser reclutat
per lluitar a
la guerra francoprussiana. El 18 de març de 1871, com a sergent
del 88 Regiment
d'Infanteria de Marxa de Línia sota les ordres del govern de
Versalles, va ser
enviat a confiscar els canons que la Guàrdia Nacional tenia
instal·lats al
barri parisenc de Montmartre. Davant l'ordre del general Lecomte, que
pretenia
obrir foc contra els nombrosos manifestants, majoritàriament
dones, va manar a
la seva tropa posar les «armes a terra» i confraternitzar
amb els
revolucionaris. Sembla que va ser convençut a prendre aquesta
mesura per dues
catalanes, Bonnard, natural de Baó, i Dagos, de Costoja, que es
manifestaven
davant dels canons i que durant la repressió també van
ser jutjades. Després
detingué els generals Lecomte i Thomas, que finalment van ser
afusellats. Va
prendre part activa en la Comuna de París, comandant el 91
Batalló Federat.
Quan la Comuna fou esclafada per les tropes de Thiers, va ser detingut
el 3 de
juny de 1871. Jutjat en el IV Consell de Guerra, el 18 de novembre de
1871 Galdric
Verdaguer va ser condemnat a mort per l'execució dels generals i
afusellat el
22 de febrer de 1872 al camp militar de Satory (Versalles, Illa de
França, França)
---
Galdric Verdaguer fotografiat per Émile Appert a París durant
la seva detenció poc abans de ser afusellat
---
Galdric Verdaguer en una altra instantània de la
mateixa sessió d'Émile Appert
---
---