---
Antonio
Turón Turón (1920-2003)
El 16 de gener –algunes fonts citen erròniament el 17 de gener– de
1920 neix a Híjar (Terol, Aragó,
Espanya) l'anarcosindicalista
Antonio Turón Turón. Sos pares es deien José
María Turón i Eloísa Turón. Amb sa
família es traslladà d'infant a
Barcelona (Catalunya). Quan
tenia 13 anys començà a treballar de laminador a
la foneria de Can Girona del
Poble Nou, on també feia feina son pare, i
s'afilià poc després al Sindicat del
Metall (secció Poble Nou) de la Confederació
Nacional del Treball (CNT). Durant
els anys trenta fou membre del grup anarquista del bar La Paz de Sant
Adrià de
Besòs i de les Joventuts Llibertàries del Poble
Nou. El juliol de 1936, al
costat del grup «Los Solidarios», va combatre els
aixecats feixistes a les
casernes dels Docks i de Lepanto; durant els dies següents va
enfrontar-se als
franctiradors i participà en l'avituallament i en les
oficines d'afiliació de la
Columna Durruti i de la d'Ortiz. En 1937 lluità al front
d'Aragó (Casp i
Belchite) i, quan aquestes línies caigueren, en la 24
Divisió als Pirineus
lleidatans. Amb el triomf feixista, passà amb les restes de
la 24 Divisió els
Pirineus per Lleida i fou a parar a diversos camps de
concentració i companyies
de treballadors (La Guingueta d'Ix, Montlluís, Vernet,
Setfonts i Gueugnon).
Fugí dels camps de concentració i,
després d'un temps treballant el camp i el
bosc i fent carbó per sobreviure, amb Francisco Piqueras
Cisuelo passà a
l'Espanya franquista. Detingut per la Guàrdia Civil a
Camprodon, fou tancat en
diverses presons i camps disciplinaris i de treball (Figueres, Reus,
Madrid,
Camp de Gibraltar, excavació d'Empúries,
L'Escala). Després va ser obligat a
fer el servei militar a Mallorca fins al juny de 1945. Un cop lliure,
es passà
a la lluita clandestina a Barcelona i formà part de les
Joventuts Llibertàries
i del grup editor de Ruta,
alhora que treballava de venedor tèxtil i feia de correu
clandestí. Posteriorment
fou administratiu a l'Institut Nacional de Previsió. El
gener de 1947 va ser
detingut per la policia i a la comissaria de la Via Laietana
rebé una brutal
pallissa a mans dels esbirros del cap de la Brigada
Políticosocial de Barcelona
Eduardo Quintela Bóveda. Jutjat, va ser condemnat a 30 anys
de presó, però a
causa de les irregularitats del consell de guerra la pena va ser
reduïda a 20
anys en la revisió. Gràcies a les reduccions per
treball, aconseguí la
llibertat després d'estar tancat 11 anys en nombroses
presons (model de
Barcelona, Bilbao, Logronyo, penal del Dueso, etc.). En 1958 va sortir
en
llibertat condicional i s'establí a Madrid i
després a Barcelona. A la capital
catalana ajudà José Navarro Muñoz, amb
qui havia estat tancat a El Dueso, i
formà part del Comitè Nacional
clandestí, amb Ismael Rodríguez Ajax com a
secretari general, fins a la seva detenció l'octubre de 1961
a Barcelona;
acusat de propaganda il·lícita, fou tancat un any
a la presó. Més tard, fins a
la seva jubilació en 1985, va treballar en la Seguretat
Social. Participà en
l'estratègia cincpuntista i en 1966 fou
membre de la Comissió Provincial
de Barcelona encarregada de coordinar la presència
confederal en les eleccions del
«Sindicat Vertical». En 1976 prengué
part en l'Assemblea de Sants, inici de la
reconstrucció definitiva de la CNT després del
franquisme. Durant els anys
següents va ser promotor de diverses activitats culturals
llibertàries, com ara
l'associació «Ecologia, Cultura, Art»
(ECA), l'Associació Cultural i Ecologista
Natura (ACEN) o el Centre de Documentació
Històrico-Social / Ateneu
Enciclopèdic Popular (CDHS-AEP) de Barcelona, entitat de la
qual va ser
secretari en 1986 i membre de la seva Junta Directiva durant els anys
noranta.
En 1997 participà en el documental Vivir
la utopía de Juan Gamero i el seu testimoni va ser
recollit per Gabriel
Pernau i José Luís Martín Ramos en el
llibre Les veus de la presó
(2003). Trobem articles seus en diverses
publicacions llibertàries, com ara Boletín
Bibliográfico, Cenit, Ideas-Orto,
Noticiari, Quaderns, etc.
Antonio Turón va morir el 8 de març de
2003 a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona (Catalunya) i llegà el seu cos a la
Facultat de Medicina.
---
El jove Antonio Turón Turón
---
Antonio Turón Turón al penal d'El Dueso (1951)
---
Antonio Turón Turón, Antonio Campos, Martín Sáez i Samper al penal d'El Dueso (1952)
---
Valls, Antonio Turón Turón, Jacinto Borrás i José Borrás en la commemoració del 25 aniversari dels camps de concentració (Perpinyà, maig 1970)
---
Antonio Turón Turón a la seu de l'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona (1994)
Antonio Turón Turón i Liberto Sarrau a la seu de l'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona (1996) [Arxiu AEP]
D'esquerra a dreta: Manuel Aisa, Ángel Langarón, Josep Guillamot, Antonio Turón i Fructuoso Garcés en una ocupació reivindicativa del despatx del director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) (Barcelona, anys noranta) [Arxiu AEP]
Antonio Turón Turón de gran
---
---