trumel

El 12 d'agost de 1938 neix al XII Districte de París (França) l'artista pintora i militant anarcofeminista Nelly Pauline Suzanne Campo, més coneguda com Nelly Trumel, pel llinatge de son marit. Sos pares es deien André Auguste Campo, garatgista, i Simone Marie Louise Frénisy, secretària. Nascuda en una família de classe mitjana catòlica i de dretes, va créixer a La Varenne-Saint-Hilare (Saint-Maur-des-Fossés, Illa de França, França). Va fer el batxillerat científic a l'Institut Marcelin-Berthelot de Saint-Maur-des-Fossés i entre 1956 i 1958 estudià l'Escola Politècnica Femenina (EPF, Escola d'Enginyers) d'Sceaux (Illa de França, França). Per fugir de l'ambient familiar, amb un pare violent i una mare de caràcter difícil, el 6 de juliol de 1959 es casà a Saint-Maur-des-Fossés amb Christian Luc André Trumel i abandonà els estudis en el últim any. La parella tingué un fill en 1960 i una filla en 1966 i vivia al XIX Districte de París. En 1969, embarassada de bell nou, decidí avortar amb l'ajuda d'una agulla de tricotar. Després de patir violència masclista, i de 14 anys de depressió i de teràpia psicoanalítica, es va divorciar el 30 d'abril de 1993 a París. Entre els anys 1970 i 1984 milità en la Fédération des Conseils de Parents d'Élèves (FCPE, Federació de Consells de Pares d'Alumnes). En 1970 participà en la creació de la llar socioeducativa del Col·legi de Montefontaines, a Soisy-sous-Montmorency (Illa de França, França). Durant tres mesos formà part de la Gran Lògia Femenina de França (GLFF). Després de llegir Ainsi soit-elle de Benoîte Groult, Du côté des petites filles d'Elena Gianini Belotti i Le deuxième sexe de Simone de Beauvoir, començà a militar en el moviment feminista, d'antuvi en el Collectif National pour les Droits des Femmes (CNDF, Col·lectiu Nacional pels Drets de les Dones) i després en «Les Chiennes de Garde» (CDG, Les Gosses de Guarda). Després d'haver realitzat diverses feinetes, en 1975 decidí dedicar-se professionalment a la pintura, art que ja havia practicat de manera autodidacta des de la joventut, realitzant còpies dels mestres al Museu del Louvre. Membre de l'associació de dones creadores «Souffles d'Elles» (Alè d'Elles), també fou secretària de la Societat d'Artistes Francesos (SAF), a més de participar amb el «Salon Violet» i la «Fontation Taylor». Entre 1988 i 1993 fou membre de la Union des Femmes Peintres et Sculteurs (UFPS, Unió de Dones Pintores i Escultores). En 1986 entrà a formar part de la Federació Anarquista (FA) i en la seva Comissió de Dones, i entre aquest any i fins al març de 2013 animà el programa «Femmes Libres» de Radio Libertaire. Entre 1989 i 1991 fou secretaria de programació de Radio Libertaire. En 1989 col·laborà en el llibre Mai 68 par eux-mêmes. En 1995 participà en l'obra col·lectiva Femmes et violences contre les femmes dans le monde. Com a activista anarcofeminista defensà l'antimilitarisme, lluità contra prostitució, criticà totes les religions i mostrà la seva solidaritat amb les dones immigrants i les persones sense-papers i exiliades. A finals dels anys noranta es concentrà en la seva carrera artística i fotogràfica, pintant teles sobre els temes de la llum i els objectes quotidians, especialment bodegons i natures mortes, obres que mostrà a París en exposicions individuals i col·lectives. En 2000 s'integrà en la «Marxa Mundial de les Dones» i es dedicà a realitzar reportatges fotogràfics i muntatges de les manifestacions feministes. En 2008 publicà el llibret Le Jardin d'Éden de Nelly Trumel. En 2013 s'establí a Tolosa (Llenguadoc, Occitània). En 2016 publicà el llibre Faut qu'ça germe! Trobem textos seus en diferents publicacions, com ara Chimère, Le Monde Libertaire, Réfractions, Ruptures, etc. Nelly Trumel va morir el 3 de desembre de 2018 al seu domicili de Tolosa (Llenguadoc, Occitània). El seu arxiu personal va ser donat a l'associació «Archives du Féminisme» i es troba dipositat al Centre d'Arxius del Feminisme de la Universitat d'Angers (País del Loira, França).

Nelly Trumel al micro de Radio Libertaire fotografiada per Catherine Deudon (1990)