---
Adrián
Troitiño Alcobre (1869-1941)
El 3 de gener de
1869 neix a San Mamed de Moalde (Silleda, Pontevedra, Galícia) l'anarquista i
anarcosindicalista Adrián Troitiño Alcobre, conegut com El Abuelo. Sos pares es deien Ignacio Troitiño i Manuela Alcobre.
Quan tenia 11 anys fugí de la llar familiar i emigrà com a polissó a Buenos
Aires (Argentina). En aquell mateix 1880 començà a treballar de forner i amb
altres companys començà a participar en el moviment sindical. L'1 de maig de
1891 per la seva participació en els actes del Primer de Maig va ser condemnat,
«per anarquista perillós», a 18 mesos de presó. En 1893 visqué a San Martín
(Buenos Aires, Argentina), on creà diversos grups anarquistes, com «Los Hijos
del Mundo», i organitzà freqüents «reunions de controvèrsia». L'11 de novembre
de 1894 intervingué en un míting organitzat per la «Sociedad Cosmopolita de
Obreros Panaderos», de la qual ocupà càrrecs de responsabilitat, celebrat al
club italià «Unione e Benevolenza» de Buenos Aires, on també parlaren els
anarquistes José Bataglia i Miguel Ventura, i el socialista Domingo Barbitta.
El novembre de 1897, amb Ettore Mattei i Salvador Vidal, fundà el Círculo
Internacional de Estudios Sociales (CIES) de Buenos Aires. L'1 de gener de 1899
defensà les tesis anarquistes en un acte amb Pietro Gori i Adrián Padroni. En
aquests anys mantingué una posició molt dura pel que feia l'alcoholisme i
realitzà diverses conferències sobre els efectes de l'alcohol en la classe
treballadora. Per la seva militància va ser expulsat de l'Argentina i
s'instal·là a l'Uruguai. En 1900 impartí per diverses localitats la conferència
«Necesidad de un acuerdo universal de la clase trabajadora». El juny de 1901
cofundà, en representació del obrers forners de San Nicolás de los Arroyos
(Buenos Aires, Argentina), ciutat on aleshores vivia, l'anarcosindicalista
Federació Obrera Argentina (FOA). En 1902 participà en la creació de la
Societat de Resistència i Col·locació d'Obres Forners de Montevideo, de la qual
va ser nomenat representant. L'abril de 1902, amb Juan Calvo, representà els
forners en el II Congrés de la FOA. Participà en el míting del Primer de Maig
de 1902 a Buenos Aires de la FOA, amb J. E. Martí, Torrens Ros i Dante Garfagnini.
A començament del segle XX a més de les seves activitats polítiques i
sindicals, col·laborà en la premsa. Director de redacció del periòdic
anarquista quinzenal El Obrero, el 30
de novembre de 1902 va ser expulsat de l'Argentina, juntament amb Julio Camba
Andréu i altres anarquistes (Ramón Palau, Benjamín García, Salvador Estrada,
Miguel Ríos, Manuel Lago, Ricardo Alfonsín, Juan Calvo, Antonio Navarro, etc.),
amb motiu de l'aplicació de la Llei de Residència. Ambdós, i altres vuit
companys, arribaren el 18 de desembre de 1902 al port de Cadis (Andalusia,
Espanya) a bord del vapor Reina Cristina;
les seves intencions eren restar a Cadis, on Troitiño era molt bon amic de
Fermín Salvochea, però van ser enviats per les autoritats espanyoles a
Barcelona (Catalunya). Quan la vinguda del vicepresident de l'Argentina a
Barcelona, van ser detinguts preventivament per por a atemptats i traslladats a
la presó de Pontevedra (Galícia). Un cop lliures, ell va ser requerit pel
govern militar de la Corunya (Galícia) per a realitzar el servei militar, però
aconseguí evitar la mili al·legant que patia una hèrnia. El 20 de març de 1903
realitzà una conferència al Centre «Germinal» de la Corunya sota el títol
«Consideraciones sobre la ley de residencia de extranjeros». El juny de 1903
intervingué en un míting anticlerical a la Corunya. Quan arribà a la Península
des d'Argentina vingué amb sa companya i sos cinc infants, dos dels quals van
morir a Barcelona; Julio Camba l'ajudà en aquest amarg moment –altres font
diuen que els infants van morir durant la travessia transatlàntica de tornada.
Posteriorment emigrà a Amèrica Llatina, on continua les seves tasques
sindicalistes, però mai no tornà a l'Argentina, on tenia prohibida l'entrada.
En 1904 a Montevideo participà en el Sindicat d'Oficis Diversos de Villa del
Cerro, barri d'aquesta ciutat on vivia. En 1905 participà activament en la vaga
de fusters i en el gran míting organitzat pel Centre Internacional en protesta
per les matances d'obres a Rússia i on també parlaren els anarquistes Grijalbo
i Ferando Balmelli, el socialista Emilio Frugoni i el dirigent liberal Leoncio
Lasso de la Vega. Durant el maig de 1905 encapçalà la vaga dels treballadors
portuaris. A causa del boicot patronal, hagué de fer feina de canillita (venedor ambulant de diaris) i
fins al 1914 només venia els periòdics de caràcter revolucionari. Fou el
creador del Sindicat de Canillitas,
que el 20 de febrer de 1920 passà a ser el Sindicat de Venedors de Diaris i Revistes
(SVDR), de l'Uruguai. En 1923 presidí l'SVDR amb sou i el sindicat arribà a
tenir 3.000 afiliats i una potent Caixa de Resistència. En 1934 la dictadura de
José Luis Gabriel Terra l'empresonà amb la finalitat de desterrar-lo, però la
mobilització popular aconseguí la seva llibertat i la dels seus companys. Entre
el 5 i el 8 de setembre de 1938 participà en la Conferència Llatinoamericana
del Treball, que se celebrà a Mèxic, i fou membre de la junta directiva de
l'SVDR, a més de gestor de la seva Caixa de Resistència i de la «Casa del
Canillita». Durant els anys de la Guerra Civil espanyola participà activament
en el suport a la Revolució i en diversos actes antifeixistes. Son fill Delio
Troitiño també va ser venedor de diaris, mentre que altre fill, Libert
Triotiño, administratiu en la «Casa Guelfi» de Montevideo, fou diputat pel
Partit Socialista (PS) de l'Uruguai; Adrián Troitiño, per influències del seu
fill, acabà afiliant-se al PS, però sempre es va declarar llibertari i
partidari de l'«acció directa» anarquista. En 1940 caigué malalt i el 26 de
maig de 1941 Adrián Troitiño Alcobre va morir a Montevideo (Uruguai); va ser enterrat
dos dies després al cementiri del Buceo d'aquesta ciutat. Una avinguda de la
ciutat va ser batejada amb el seu nom per homenatjar-lo, a més d'una estàtua al
barri de Cordón. Tots els 26 de maig a l'Uruguai, en memòria seva, no es
publiquen els diaris, fins i tot els digitals.
---
El
jove Adrián Troitiño
---
Notícia
de la deportació d'Adrián Troitiño apareguda en el periòdic madrileny El Globo del 19 de desembre de 1902
---
Notícia
de la detenció d'Adrián Troitiño apareguda en el periòdic madrileny La Correspondencia de España del 27 de
desembre de 1902
---
Ressenya
de la conferència d'Adrián Troitiño apareguda en el periòdic de la Corunya El Noroeste del 21 de març de 1903
---
Adrián
Troitiño ferit a l'hospital arran d'una manifestació, el 17 d'octubre de 1909,
en protesta per l'execució de Francesc Ferrer i Guàrdia
---
Adrián
Troitiño i sa família
---
Adrián
Troitiño Alcobre
---
Monument
dedicat a Adrián Troitiño al barri de Cordón de Montevideo
---
---