---
Domingo
Torres Maeso (1895-1980)
El 20 de desembre
de 1895 –algunes fonts citen erròniament altres dates– neix a Caudete de las
Fuentes (Planta d'Utiel, País Valencià) el destacat anarquista i anarcosindicalista
Domingo Torres Maeso –el seu nom a vegades catalanitzat com Domènec. Sos pares es deien Lope Torres
i Salustiana Maeso. En 1911 es traslladà a València (València, País Valencià) i
entrà a treballar de metal·lúrgic i d'obrer carreter portuari, començant a
militar a partir de 1913 en la Unió Naval de Llevant i a tot el Grau de
València. Formà part de la Societat d'Obrers del Transport i del grup «Paso a
la Verdad» del Grau de València, adherit a la Federació Anarquista de la Regió Valenciana
(FARV). En 1916 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) al port
de València i fou un dels fundadors del Sindicat del Transport, destacant en
l'organització dels Sindicats Únics arran del «Congrés de Sants» confederal de
1918. Participà activament en l'organització de la vaga general de 1917. Després
de la mort el 5 d'agost de 1919 de tres esquirols (Jorge Herrans, José Pérez
Ruiz i Serafín Sanz García) al Grau de València durant la vaga contra «Superfosfatos
La Unión Española», va ser acusat, juntament amb Miguel Cabo Vicente i Juan
Rueda Jaime, de participar en les activitats dels grups d'acció anarquistes i
de ser l'inductor d'aquests crims i empresonat fins a l'abril de 1921, quan
tots els acusats van ser absolts en el judici. Fugint de l'aplicació de la
«llei de fugues», passà a França. El març de 1923 va fer mítings a València i a
Cullera (Ribera Baixa, País Valencià). El 18 de juliol de 1923 va ser detingut
a Castelló (Plana Alta, País Valencià), juntament amb Pedro Gómez Segur i
Francesc Roca Espinós, sota les sospites d'haver participat en l'assassinat del
president del Sindicat Lliure de Banca i Bolsa de Barcelona, esdevingut a
València, però va ser alliberats poc després. En 1928 representà València en el
Ple Nacional de Regionals de la CNT, on conegué Joan Peiró Belis, prenent part
en la seva estratègia. En 1930 participà activament en les conxorxes
republicanes de derrocament de la dictadura de Primo de Rivera, com ara l'intent
de cop d'Estat de José Sánchez Guerra y Martínez. Entre 1930 i 1931 fou un dels
principals protagonistes de la reactivació sindical de la Confederació Regional
de Llevant de la CNT i fou membre del Comitè Regional d'aquest sindicat. El
març de 1931 participà en el míting de cloenda del Ple de Regionals confederals
celebrat a Madrid (Espanya). L'abril de 1931 fou un dels fundadors de l'Ateneu
Popular de Cultura del Grau de València, del qual va ser vocal. Entre l'11 i el
16 de juny de 1931 fou delegat pel sindicat «Unió Terrestre» de València al III
Congrés Nacional de Sindicats Extraordinari de la CNT («Congrés del
Conservatori») que se celebrà a Madrid, on defensà les Federacions Nacionals
d'Indústria (FNI). Partidari de les postures trentistes, en 1931 signà el manifest «La misión de la clase obrera
en esta hora» i volgué muntar un sindicat del transport independent d'altres
sindicats. En 1931 desplegà una intensa activitat propagandística, realitzant
mítings en diverses localitats (Alcoi, Borriana, Castelló, Cocentaina, Foios, Mislata,
València) i l'estiu de 1932 participà en una gira arreu de la Península
(Alacant, Alcoi, Algeciras, Badalona, Cadis, Cartagena, Castelló, Ceuta, Mazarrón,
Santander, Sant Feliu de Guíxols, Torrevella, València, etc.), amb Camil Piñón
Oriola i Ricard Fornells Francesch, amb la finalitat de constituir l'FNI de
Transports. Entrà formar part dels Sindicats d'Oposició a València i el juliol
de 1932 s'integrà, amb Josep Borrull, Raimundo Giménez, A. Pla i Leoncio
Sánchez, en la comissió encarregada d'organitzar l'Ateneu Sindicalista
Llibertari de València, iniciativa que va fracassar per la forta oposició de la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Entre 1932 i 1933 col·laborà, i dirigí, Cultura Libertaria de Barcelona. El març
de 1933 defensà les tesis trentistes
en el Ple de Federacions Locals i Comarcals de la CNT celebrat a València. El
novembre de 1933 participà com a orador en un míting antifeixista celebrat a
Alcoi. El gener de 1934, en representació dels Sindicats d'Oposició, signà el
pacte de constitució de l'Aliança Obrera Antifeixista del País Valencià i
aquest mateix anys s'exilià després de la fracassada Revolució d'Octubre
asturiana. En 1935 va ser nomenat secretari del Sindicat de Transports de
València i el juliol d'aquell any, amb Juan López Sánchez, va fer un míting a
València. El novembre de 1935, amb Martín Alandí Pomer i Mercedes Maestre,
participà en un acte de la Federació
Sindicalista Llibertària (FSL) a Elda. L'abril de 1936 participà en un míting
per la reunificació confederal a Barcelona i fou delegat del Sindicat del
Transport de València en el congrés de la reunificació, signant la ponència
sobre el periòdic CNT. Entre l'1 i el
12 de maig de 1936 fou delegat per València al IV Congrés Confederal de la CNT
celebrat a Saragossa (Aragó, Espanya). El maig de 1936 fou orador en el gran
míting celebrat a Sevilla (Andalusia, Espanya) i va fer una conferència en
aquesta ciutat. Durant la primera meitat de 1936 va fer d'orador en nombrosos
mítings (Huelva, Sevilla, València, etc.) i, com a secretari de l'Aliança de
Sindicats Portuaris d'Espanya, formà part del comitè de vaga del Transport
Marítim. Quan l'aixecament feixista de juliol de 1936, formà part del comitè de
vaga de València. Com a membre del Comitè Executiu Popular, el novembre de 1936,
en representació de la CNT, va ser nomenat conseller de Comerç en el Consell
d'Economia de València. Amb el tinent de l'exèrcit Josep Benedito Lleó,
organitzà la «Columna Torres-Benedito», de la qual va ser delegat polític, que
lluità al front de Terol (Aragó, Espanya), i que després de la militarització
de les milícies esdevingué 81 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular de la II
República espanyola. A partir de febrer de 1937, i fins el final de la guerra,
en substitució de José Cano Coloma, fou alcalde-president del Consell Municipal
de València i també presidí la Junta Provincial de Defensa Passiva. La seva
gestió en aquesta institució va estar més a prop del programa unitari del Front
Popular valencià que des les postures dels sindicats anarcosindicalistes.
Partidari absolut de la participació llibertària en el Govern republicà,
intervingué en el míting d'octubre de 1936 on es justificava la presència
confederal en aquest. El juny de 1937 demanà en un míting el retorn de la CNT
al Govern. A finals de 1937 s'integrà en el consell del Banc de Crèdit Local.
En 1937 publicà la conferència Problemas
vitales de la actualidad, que havia fet el 25 de febrer d'aquell any al
Teatre Llibertat de València, i 1938 prologà el llibre de Joan Peiró Belis Problemas y cintarazos. El triomf
franquista en 1939 l'agafà a Califòrnia (EUA) fent propaganda republicana i
s'exilià a Marsella (Provença, Occitània). Partidari del sector «col·laboracionista»,
l'octubre de 1944 va ser nomenat secretari de Relacions del Comitè Nacional de
la CNT en el Ple confederal celebrat a Tolosa (Llenguadoc, Occitània), ciutat
en la qual s'establí. També fou membre de la Junta Española de Liberación (JEL,
Junta Espanyola d'Alliberament). El maig de 1945 assistí al I Congrés del
Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i de la CNT celebrat a París (França). Entre
1945 i 1946 participà en nombrosos mítings i conferències (Marsella, Montpeller,
Perpinyà, La Sala, Tolosa, etc.). En 1947 va ser nomenat secretari polític del
Subcomitè Nacional de la CNT amb seu a Tolosa. Posteriorment emigrà a Veneçuela
i, amb Joan Campà Claverol, Manuel Lara i Moya, s'adherí als projectes
reformistes. En 1966 se li va retre un homenatge a Caracas per part del «Nucli
de la CNT» en l'exili. En 1970, després de trenta anys d'exili, retornà a la
Península i treballà al port de València. Durant sa vida col·laborà en
diferents publicacions periòdiques, com ara Cultura
Libertaria, ¡Despertad!, Diciembre, España Nueva, Exilio, Nosotros, Sindicalismo, Solidaridad
Obrera, etc. Domingo Torres Maeso va morir el 25 de juny de 1980 al Centre
Sanitari Municipal de València (València, País Valencià) i va ser enterrat al
cementiri d'aquesta població. Des de l'1 d'agost de 1980 existeix una plaça amb
el seu nom a València. L'octubre de 2018 la Delegació de Cultura de l'Ajuntament
de València restaurà el seu retrat, que es troba al passadís que porta al Museu
Històric del consistori. Sa germana, Amelia Torres Maeso, també va ser anarquista
i militant de «Mujeres Libres».
---
D'esquerra
a dreta: Domingo Torres Maeso, alcalde de València; Isabelle Grégoire (Isabelle Blume), diputada socialista
belga; i Frederica Montseny Mañé, ministra de Sanitat (1937)
---
Parlament
de Domingo Torres Maeso en la inauguració de la Gran Via de Buenaventura
Durruti (València, 18 d'abril de 1937)
---
Domingo
Torres Maeso, alcalde de València (setembre de 1937)
---
Domingo
Torres Maeso dibuixat per Viejo en el diari barceloní Solidaridad Obrera de l'1 d'octubre de 1937
---
Retrat
de Domingo Torres Maeso
---
Domingo
Torres Maeso de gran
---
---