---
Ángel
Tomás Cortés (1921-2020)
El 23 de maig de
1921 neix a Xest (Foia de Bunyol, País Valencià) l'anarquista i anarcosindicalista
Ángel Tomás Cortés, també conegut com Ange
Thomas. Sos pares, pagesos benestants, es deien Ángel Tomás i Carmen
Cortés. Va ser un dels fundadors de l'Ateneu Llibertari de Xest, creat per les
Joventuts Llibertàries, del qual va ser secretari, i que comptà amb una
biblioteca, sessió setmanal de cinema i on es feren nombrosos debats (amor
lliure, control de natalitat, tabaquisme, alcoholisme, etc.). A finals de 1936,
en plena Revolució, amb altres 12 companys, obrí a Xest un centre d'aprenentatge
per a ensenyar a llegir i a escriure després de la feina els nombrosos
analfabets de la població. Com que era molt jove per anar al front, participà
activament en el procés de col·lectivització del poble, encarregant-se de la
distribució de productes. També realitzà tasques en la construcció de refugis
antiaeris i en el suport als refugiats vinguts de zones ocupades pels
feixistes. El març de 1939, quan el triomf franquista era un fet, marxà cap a
Alacant (Alacantí, País Valencià) amb la intenció de poder fugir amb vaixell,
però finalment va ser capturat pels feixistes i tancat primer al camp de
concentració de Los Almendros i tres dies després al camp d'Albatera. Aconseguí
fugir-ne i retornar al seu poble natal. A Xest formà part de la Confederació
Nacional del Treball (CNT) clandestina i es dedicà a la falsificació de
documentació. Com que li tocava fer el servei militar, en 1940 decidí passar
per Andorra en ple hivern els Pirineus. A Vic de Sòs (País de Foix, Occitània)
s'uní a la «Xarxa Ponzán» que organitzava passos clandestins a la frontera i
d'aquesta manera passà en diverses ocasions a Barcelona (Catalunya). Sota el
nom fals d'Ange Thomas, identitat que
va mantenir fins 1965, treballà de llenyataire a Ravat (País de Foix,
Occitània). En 1941 va ser enviat per a fer de carboner a una Companyia de
Treballadors Estrangers (CTE) destinada a Rians (Provença, Occitània).
Regularment hi anà a Marsella (Provença, Occitània), on va subministrar als
companys cartilles de racionament falses. Gràcies a la protecció del cònsol
mexicà Gilberto Bosques, evitar ser enviat a Alemanya com a treballador forçat.
Obtingué un visat per anar cap a Mèxic, però per manca de vaixell acabà
refugiat a Còrsega, on va treballar novament de llenyataire. En contacte amb la
resistència local, participà en l'alliberament de l'illa l'octubre de 1943. En 1945,
després de la II Guerra Mundial, retornà al continent i s'instal·là a Meunas,
on va fer feina als boscos. Allà conegué Jeanne Griseri, filla de lleters, que
esdevingué sa companya i amb qui es casà en 1947 a Marsella i amb qui tingué
tres infants (José, Antoine i Michel). Treballà en una fàbrica de sabates i en
una empresa comercial, sempre seguint els principis llibertaris. En 1950 obrí
una botiga d'alimentació a Meunas. En aquests anys freqüentà les Joventuts
Llibertàries de Marsella i col·laborà en la premsa (Cenit, Ruta, etc.). Sempre
es mantingué solidari amb els necessitats i fidels al pensament llibertari. Ángel
Tomás Cortés va morir, gairebé centenari, el 10 d'agost de 2020 al seu domicili
de Meunas (Provença, Occitània).
---
D'esquerra
a dreta: Pepita Carpena, Ángel Tomás Cortés i la seva companya Jeanne Griseri,
i Juan Martínez Vita (Moreno) en los
V Encontres Llibertaris de Gemàs (Provença, Occitània), celebrats entre e 27 i
28 de juliol de 1991
---
Ángel
Tomás Cortés
---
---