---

Antoni Téllez Solà (1921-2005)

El 18 de gener de 1921 neix a Tarragona (Tarragonès, Catalunya) el militant anarquista i historiador Antoni Téllez Solà. Era fill d'un ferroviari destinat a Solo del Rey (Astúries) que va quedar marcat per la Revolució asturiana de 1934. El juliol de 1936 residia a Lleida i es va afiliar a les Joventuts Llibertàries (JJ. LL.); va viure la guerra i l'evacuació successivament de Lleida, Tarragona i Barcelona, fins que fou mobilitzat quan va tenir 18 anys en l'anomenada «quinta del biberó», quan s'enfonsava la República. Va marxar a França el febrer de 1939 i va passar un any al camp de concentració de Setfonts (Occitània). El febrer de 1940, gairebé començada la conflagració mundial, va treballar en la construcció d'una fàbrica de pólvora a Lanemezan, i quan França caigué es va posar a treballar al camp el setembre. Detingut als dos mesos, va ser internat al camp d'Argelers, cinc mesos més tard enrolat en la 321 companyia de treballadors estrangers i enviat a Mende. Va ser enviat a les mines de Collet de Dezey pel seu tarannà rebel i va ser denunciat als alemanys que el van traslladar al camp d'Agde per construir-hi fortificacions. Sabotejà el ferrocarril Perpinyà-Besiers i va fugir a Saint Afrique, a l'Aveyron, on va treballar en un hospital. Quan el volen portar a Alemanya fuig de bell nou i es refugia al campament militar de La Cavalerie, d'on també ha de fugir per haver participat en la fuga de presoners russos. Finalment es va incorporar en un grup de guerrillers espanyols a Decazeville, amb els qui va combatre en la IX Brigada de Forces Franceses de l'Interior (FFI). Va estar implicat, sota el nom de Tarra, en l'operació «Reconquesta d'Espanya» de la Unió Nacional Espanyola (UNE), sota direcció del Partit comunista, i l'octubre de 1944 es va internar a l'Espanya franquista --episodi de la Vall d'Aran, fracassat després de la batalla de Salardú. Retornat a França, es va instal·lar a Tolosa de Llenguadoc, i es va encarregar de recollir armament de la Segona Guerra Mundial --que en gran part va ser emprat per la guerrilla antifranquista durant molts anys--, va realitzar missions d'enllaç entre els companys de França i d'Espanya i va formar part del segon comitè peninsular de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) fins a la seva dimissió l'abril de 1946 per traslladar-se a Espanya amb la intenció de prendre contacte amb la guerrilla. Durant tres mesos va recórrer el país i a la seva tornada a França, per divergències orgàniques, no va aconseguir suficient suport per als combatents. Durant els anys de la seva estada a Tolosa de Llenguadoc va estar relacionat amb la flor i nata de la guerrilla: Sabaté, Facerías, Carballeira, Amador Franco, Zubizarreta, etc. A finals de 1946 va marxar definitivament a París i va col·laborar activament en tasques de premsa i organització (Atalaya, CNT, Ruta, Solidaridad Obrera, Suplemento Literario, sobretot com a dibuixant). Cansat de les lluites orgàniques, va abandonar la militància orgànica, no la llibertària, engegant una valuosa tasca com a historiador dels guerrillers llibertaris a Espanya. Apàtrida fins a 1978, aquest any va recuperar la seva primitiva nacionalitat i viatjà per primer cop a Espanya de manera legal. En els seus últims anys va treballar a París com a periodista de l'Agència France Presse (AFP) fins que es jubilà el març de 1986, instal·lant-se aleshores a Ceret, prop de Perpinyà. Posteriorment repartirà el seu temps entre ambdós països. Col·laborà en Anthropos, Atalaya (en el grup editor 1957-1958), Bicicleta, CNT, Cultura Libertaria, Historia Libertaria, Polémica (en el consell de redacció), Ruta (un dels seus eixos a Tolosa de Llenguadoc), Solidaridad Obrera de París, Suplemento Literario de Solidaridad Obrera, etc., i escrigué importants obres, algunes traduïdes a l'alemany, a l'anglès i a l'italià, sobre Remiro, la guerrilla gallega i sobretot sobre Facerías, Sabaté i Ponzán. És autor de La guerrilla urbana en España: Sabaté (París, 1972), La guerrilla urbana. Facerías (París, 1974), La lucha del movimiento libertario contra el franquismo (Barcelona, 1991), Apuntes sobre Antonio Lamolla y otros andares. Recuerdo (Vitòria, 1992, amb Peirats), Historia de un atentado aéreo contra el general Franco (Barcelona-Bilbao, 1993), El MIL y Puig Antich (Barcelona-Bilbao, 1994), La red de evasión del grupo Ponzán (Barcelona, 1996), A guerrilla antifranquista de Mario de Langullo «O Pinche» (Vigo, 2000), Agustin Remiro: de la guerilla confederal a los servicios secretos britanicos (edició pòstuma, Saragossa, 2006)  i els inèdits Album de dessins en couleurs (1948), 30 años de Ruta en el exilio (història i documents de l'FIJL de 1945 a 1974), Acción Directa (1979-2004), Tinieblas y sangre (abril 1949 - julio 1952), Diccionario biográfico de la clandestinidad en España: 1936-1975 (en col·laboració amb R. Dupuy), Atalaya, Notas para un eventual esbozo biográfico de José García Tella. Antoni Téllez Solà va morir el 26 de març de 2005 a Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord).

---

D'esquerra a dreta: Antoni Téllez Solà, Paquita Mascarell, José Villegas, Alba Prol, Manuel Hernández Rodríguez, Joaquina Dorado Pita i Felilpe Aláiz de Pablo (Tolosa de Llenguadoc, 1944 o 1945)
---


D'esquerra a dreta: Alba Prol, José Villegas i Joaquina Dorado Pita, del grup «Luz y Cultura»; Manuel Fernández Rodríguez, de la Fusta Socialitzada; Paquita Mascarell; Felipe Aláiz de Pablo, director de Tierra y Libertad i de Solidaridad Obrera; i Antoni Téllez Solà (Tolosa de Llenguadoc, 1944 o 1945)

---

D'esquerra a dreta: Antoni Téllez Solà, Benito Milla Navarro i Antonio Morales Guzmán
(Tolosa de Llenguadoc, 1945)

---

Benito Milla i Antoni Téllez Solà (Tolosa de Llenguadoc, 1945)

---

D'esquerra a dreta: Mariano Avellanda, Antoni Téllez i González Sanmartí
(Tolosa de Llenguadoc, 1945)

---

Antoni Téllez (1948)

---

D'esquerra a dreta: Antonio García Birlán, Antoni Téllez Solà i Fernando Gómez Peláez
(Plaça Sainte-Marthe de París, 1948)

---

Confeccionant el periòdic Atalaya.
D'esquerra a dreta: José Dueso, Antoni Téllez, Fernando Gómez Peláez, José Muñoz i Molinos (1958)

---

Antoni Téllez amb Cipriano Mera (1959)
---

Antoni Téllez amb Franco Leggio preparant l'edició italiana del llibre de Sabaté (Tipografia Edigraf. Catània, 1971)
---

Antoni Téllez i Octavio Alberola fotografiats per Stuart Christie (1973)
---

Brenda Christie, Stuart Christie i Antoni Téllez (París, 1973)

---

Albert Meltzer, Antoni Téllez i Joe Thomas (París)
---

Antoni Téllez i Aurelio Chessa (1981)
---

Antoni Téllez fotografiat per Stuart Christie
---

Antoni Téllez fotografiat per Stuart Christie
---

Antoni Téllez Solà (dreta) i Salvador Gurucharri durant l'Exposició Internacional de l'Anarquisme (Barcelona, octubre de 1993)
---

Antoni Téllez en un acte en memòria de Salvador Puig i Antich (1994)
---

Antoni Téllez al seu estudi
---

Escriu-nos

---