---
Laurentino Tejerina Marcos (1893-1944)
L'1 de febrer de 1893 neix a Villamartín de Don Sancho
(Lleó, Castella, Espanya) l'anarquista i anarcosindicalista Laurentino Tejerina
Marcos, també conegut com Peñaubiña. Sense pare reconegut, fou educat
per un avi malentranyat que l'obligà a deixar la llar d'infant. Quan tenia 14
anys començà a treballar com a dinamiter a les mines de Santa Lucía de Gordón
(La Pola de Gordón, Lleó, Castella, Espanya). Afiliat a la Confederació
Nacional del Treball (CNT), participà en els moviments vaguístics de l'època. Cap
el 1915 va fer amistat amb Buenaventura Durruti, que després es perllongarien
epistolarment (1917-1919). Es negà a anar al servei militar; detingut, fou
enviat a un batalló disciplinari africà durant tres anys; al Protectorat del
Marroc conegué el tinent Ramón Franco Bahamonde, a qui prestà obres
revolucionàries. De bell nou a Lleó, fou empresonat en diverses vegades. S'uní
sentimentalment a la mestra Rosina García, amb qui tingué quatre infants, i
adquirí de manera autodidacta coneixements d'arquitectura i de construcció que
li ajudaren força i li donaren un cert prestigi professional. En 1918 fundà un
grup anarquista a Lleó. Entre 1919 i 1920 implantà amb altres companys un
Sindicat d'Oficis Diversos de la CNT, fet que, juntament amb altres activitats
reivindicatives, el portaren a les presons d'Oviedo i de Burgos. En aquests
anys col·laborà en La Revista Blanca
i en Solidaridad Obrera. El maig de
1923 fou detingut, amb Santiago Durruti i altres companys, arran de l'atemptat
contra l'exgovernador de Biscaia Fernando González Regueral, però va ser
alliberat per manca de proves. El 7 de gener de 1925 va ser novament detingut a
Burgos (Burgos, Castella, Espanya) per propaganda il·legal. Després de ser
posat en llibertat en 1926, s'establí un temps a Miranda de Ebro (Burgos, Castella,
Espanya) amb Julián Floristán Urrecho, alhora que estava processat per un
delicte d'impremta i pel qual li demanaven cinc anys de presó, treballant de
picapedrer. Fugint de la possibilitat de la presó, passà amb Floristán a
França, aprofitant que estava en llibertat condicional. Per aquest fet, van
detenir sa companya i l'enviaren al penal de Burgos, amb una filla de tres anys
(Violeta) i embarassada d'un segon fill. Un cop lliure, la parella es reuní en
1927 a «Villa Marthe», en una petita casa obrera al barri de Chassain d'Anglet,
prop de Biarritz (Lapurdi, País Basc), on Tejerina vivia sota el nom de Valentín
Castillo. En aquesta època es declarà vegetarià i anarconaturista. A França
milità en diversos grups anarquistes i en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI)
i fou detingut en 1927 arran de les manifestacions en suport dels militants
italoamericans Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti. En 1931, encara que a França
tenia la vida solucionada, s'acollí a l'amnistia republicana i retornà a la
Península. A Lleó engegà una enorme activitat militant i orgànica. El desembre
de 1931 presidí un míting de Durruti. En 1933 fou processat per una vaga a
Astorga i fou considerat el cap de la vaga de desembre d'aquell any i per la
qual acabà empresonat el 4 de gener 1934. Fou nomenat en diverses ocasions
secretari de la Federació Local de la CNT de Lleó. Amb l'aixecament feixista,
el 18 de juliol de 1936, marxà a Viloria de la Jurisdicción (Onzonilla, Lleó,
Castella, Espanya), poble de Rosina, però conscient de l'enemistat de la
família sa companya, fugí cap al Nord, deixant amb pena pel camí sa filla
Violeta, de 13 anys. A Pola de Gordón, on s'agrupava la resistència, fou
nomenat delegat d'Hisenda i d'Abastos, i des del Comitè de Villamanín (Lleó,
Castella, Espanya) passà a comandar el Batalló de Caçadors 206 («Batalló
Tejerina»), integrat per anarquistes lleonesos i que rebé una menció especial
per la presa de la fortalesa de Peña Ubiña (Lena, Astúries, Espanya) –d'aquí ve
el seu malnom Peñaubiña. El febrer de 1937 fou nomenat subdelegat de
Treball per a Lleó, després d'haver estat nomenat secretari del Front Popular.
Amb la presa del front Nord durant la tardor de 1937, es mostrà partidari de
restar i organitzar la guerra de guerrilles. Després d'una breu estada a Buiza
(La Pola de Gordón, Lleó, Castella, Espanya), a casa del seu vell company
Braulio, s'amagà a Viloria, a la bodega d'una germana de Rosina, Ángela. Malalt
de paludisme, que havia aplegat a l'Àfrica, i de les seqüeles de la guerra, i
amb un càncer al fetge, aguantà amagat quatre anys en un clot excavat en una
habitació amb pis de terra, defensant-se dels escorcolls policíacs i de l'odi
dels seus nebots. A finals de 1941, gravíssim, fou portat amb taxi pel seu fill
Antoni fins al Sanatori Miranda, on va estar ingressat sota el nom d'Ángel
García. Després d'11 dies hospitalitzat, son fill el portà a morir amb els
seus. Laurentino Tejerina Marcos va morir el 17 de febrer de 1944 a Viloria de
la Jurisdicción (Onzonilla, Lleó, Castella, Espanya) i fou enterrat al mateix
clot que li havia servit d'amagatall. A començaments de 1945 son fill Antonio
Laurentino fou detingut per cinc policies i li obligaren a desenterrar el cos
de son pare. El secret s'havia trencat per la confessió sota tortura d'algun
dels detinguts que havien estats amagats amb Tejerina. Les restes van ser
portades en una caixa al cementiri, però el capellà d'Onzonilla es negà a
sepultar-lo en sagrat per «heretge» i fou soterrat en una sagristia en runes
que després fou incorporada al cementiri. Sa companya, Rosina García, va morir l'octubre
de 1963 en l'exili. El 19 de juliol de 2009 a Viloria de la Jurisdicción
companys cenetistes li van retre un homenatge a ell i a tots els companys de
patiren la repressió. Sa filla, Aurora Tejerina, és militant anarcofeminista.
---
Laurentino Tejerina Marcos
---
Relat
de la mort de Laurentino
Tejerina Marcos feta per son fill Antonio Tejerina publicat en el periòdic
tolosà Espoir del 10 de juny de 1962
---
Necrològica
de Rosina García, companya de Laurentino
Tejerina Marcos, publicada en el periòdic tolosà Espoir del 17 de novembre de 1963
---
---