---
Manuel
Joaquim de Sousa (1883-1945)
El 24 de novembre –altres
fonts citen el 26 de novembre– de 1883 neix a Paranhos (Porto, Portugal)
l'anarquista i anarcosindicalista Manuel Joaquim de Sousa, conegut com Barão
da Sola. Fill de pares analfabets, tingué set germans. Son pare feia
d'obrer sabater i sa mare venia pa pels carrers. Només estudià alguns cursos de
primària i quan tenia vuit anys començà a treballar com a aprenent de torner. A
partir dels 12 anys començà a treballar de sabater com son pare, ofici en el
qual romandrà durant tota sa vida. De ben jovenet, com alguns de sos germans,
començà a militar en el moviment socialista portuguès i en el sindicalisme
emergent. En 1904 començà la seva militància anarquista com a membre del «Grupo
de Propaganda Libertària» de Porto. Participà directament en la conspiració que
posà fi a la dinastia dels Braganza i que permeté, el 5 d'octubre de 1910, la
instauració de la I República portuguesa. Fou membre del grup editor del
setmanari anarquista A Vida, de Porto. En 1911 publicà el fullet O
sindicalismo e acção directa. Entre 1912 i 1913 fou secretari general de la
União Geral de Trabalhadores da Região Norte (UGTRN, Unió General de
Treballadors de la Regió Nord). El març de 1914 assistí al congrés fundacional
de la União Operária Nacional (UON, Unió Obrera Nacional) i per a aquesta
organització recorregué, gairebé sempre a peu, tot Portugal fent propaganda i
d'aquí el nom pel qual fou conegut Barão da Sola (Baró de la Sola).
L'abril de 1915 assistí, amb Serafín Cardoso Lucena, com a delegat d'A Vida
de Porto, al Congrés Internacional per a la Pau, que se celebrà a Ferrol (la
Corunya, Galícia), i per aquest fet va ser expulsat de l'Estat espanyol. En
1916, desertor de l'exèrcit portuguès, creuà clandestinament la frontera i
s'instal·là a Barcelona, on participà activament en el moviment llibertari de
la capital catalana. Aquest mateix any va ser empresonat per primera vegada
arran de la vaga de correus i de telègrafs. En 1918 s'instal·là a Lisboa. El 13
de setembre de 1919 assistí a Coimbra, com a secretari de la II Secció de la
UON, al congrés fundacional de la Confederação Geral do Trabalho (CGT,
Confederació General del Treball), on va ser elegit secretari general de la
nova organització anarcosindicalista, càrrec que ocupà fins al 1922. Participà
especialment en la redacció de l'òrgan d'expressió de la CGT, A Batalha,
destacant la seva columna «A boa paz» (La bona pau), i entre 1921 i 1922 fou
l'editor en cap, en substitució d'Alexandre Vieira. El desembre de 1919
representà la CGT en el II Congrés de la Confederació Nacional del Treball
(CNT), conegut com «Congrés del Teatre de la Comèdia», celebrat a Madrid
(Espanya). Lluità durament contra l'anomenat «societarisme» i la influència
comunista en la CGT i perquè en el Congrés de Covilha aquesta organització
s'adherís a l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) que s'havia
reconstituït a Berlín. En la Conferència d'Evora d'organitzacions obreres
ibèriques de 1923, representà la CGT i defensà per primera vegada la idea d'una
unificació del moviment anarquista ibèric. A finals de 1923, arran del cop
d'Estat del general Primo de Rivera, es reuní amb el Comitè Nacional de la CNT
a Sevilla; detingut al domicili de Pedro Vallina, amb altres membres del Comitè
Nacional, el 24 de desembre de 1923 va ser empresonat i restà tancat fins el
març de 1924, quan pogué retornar a Lisboa. En 1925, com a membre del Comitè
Confederal de la CGT, participà en el Congrés de Santarén, on van ser
representats més de 100.000 afiliats i es va ratificar l'adhesió de la CGT a
l'AIT. En maig de 1926 participà en la Conferència Internacional de l'AIT
celebrada a París i, amb son fill Germinal de Sousa, en el Congrés de Marsella
de la Federació de Grups Anarquistes de Llengua Espanyola a França on, amb el
suport de Manuel Pérez, de la União Anarquista Portuguesa (UAP, Unió Anarquista
Portuguesa), reivindicà la creació d'una organització única que aglutinés els
anarquistes de tota la Península Ibèrica. El 25 de juny de 1927 assistí a la
fundació de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). En els anys posteriors
participà activament en la lluita clandestina del moviment llibertari contra el
nou règim dictatorial instaurat per António de Oliveira Salazar. El febrer de
1928 va ser detingut i empresonat uns mesos. Entre l'11 i el 17 de juny de 1931
assistí al III Congrés Nacional de Sindicats de la CNT (Congrés del
Conservatori) celebrat a Madrid. En 1931 publicà O sindicalismo em Portugal.
Esbôço histórico. En 1932 i en 1934 va ser novament detingut com a membre
de l'Aliança Llibertària i empresonat uns mesos. Durant sa vida col·laborà en
diferents periòdics llibertaris portuguesos (A Aurora, A Comuna, A
Sementeiro, O Anarquistas, etc.) i en llengua castellana (La
Protesta, de Buenos Aires, i el seu suplement, etc.). Manuel Joaquim de
Sousa va morir el 27 de febrer de 1945 a Lisboa (Portugal). En 1989 sortí el
llibre Ultimos tempos de acção sindical livre e do anarquismo militante
(1925-1938). Obra póstuma.
---
Manuel
Joaquim de Sousa, secretari general de la CGT
---
Manuel
Joaquim de Sousa en un míting del Primer de Maig al parc Eduardo VII (Lisboa, ca. 1924)
Membres
del Comitè Peninsular de la FAI.
D'esquerra
a dreta drets: Ácrato Lluly i desconegut; d'esquerra a dreta asseguts: Manuel
Joaquim de Sousa i Sebastià Clarà Sardó
(Barcelona,
12 de novembre de 1930)
---
Pamflet publicitari del llibre de Manuel
Joaquim de Sousa O sindicalismo em Portugal (1931)
---
Portada del llibre de Manuel
Joaquim de Sousa O sindicalismo em Portugal (1931)
Grup de presos anarquistes a la fortalesa de Peniche (1934)
D'esquerra a dreta asseguts: José Francisco, Manuel
Joaquim de Sousa i António Inácio Martins; drets:
José António Machado, José Vaz Rodrigues i
José Mestre Valadas Ramos
---