---
Sidney
Solomon (1911-2004)
El 8 de desembre de
1911 neix a Pogost (Minsk, Imperi Rus; actualment Minsk, Bielorússia)
l'artista, pintor impressionista, dissenyador gràfic i editorial i
propagandista i editor anarquista Sidney Solomon, conegut com Sid i que va fer servir el pseudònim Sidney Morrison. Fill d'una família
jueva, son pare, barber de professió, fugí en 1911 als Estats Units per a no
ser reclutat per l'exèrcit tsarista i dos anys més tard sa mare, amb Sidney
Solomon i dos germans més grans, seguiren el pare; posteriorment nasqué una
germana seva als EUA. Els Salomon s'instal·laren al Bronx de Nova York (Nova
York, EUA) i ell assistí a l'Escola Pública Núm. 50 i a l'Institut de
Secundària Núm. 61, on va ser convidat a participar en un grup experimental
encapçalat pel professor socialista Louis Klein. Aquest grup tenia un Club de
Pintura, que practicava al parc del Bronx, i un Club de Ciències. Després de la
graduació, amb Tommy Dolgoff, també membre del grup experimental, van ser
seleccionats per a anar a la Townsend Harris High School, prestigiosa escola de
secundària al Queens de Nova York per a «estudiants dotats». El Bronx era un
barri amb una intensa activitat socialista i comunista i quan estudiava
secundària s'uní a la Young Communist League (YCL, Lliga Juvenil Comunista),
però fugí horroritzat de com funcionava el grup, amb un rígid control i sense
que existís la discussió lliure. El sector trotskista de la YCL funcionava ben
igual i decidí unir-se al «Cercle Núm. 1» de la influent Young People's
Socialist League (YPSL, Lliga Juvenil Socialista) del Bronx. En aquest grup es
podia discutir, però la figura de Karl Marx sempre era present i, després de
llegir-lo, no va compartir el seu autoritarisme. Necessitat d'acció, i després
de parlar amb Sam Dolgoff i Lou Slater, es decantà per l'anarquisme. En aquesta
època, a més de tocar la bateria en un grup de jazz anarquista, amb Abu
Bluestein, Tommy Dolgoff, Louis Genin i Louis Slater, creà el grup llibertari
«Friends of Freedom» (Amics de la Llibertat), que organitzava mítings als
cantons i xerrades al centre anarquista de la Segona Avinguda de New York. A
finals de 1931 assistí, amb Lou Slater, Tommy Dolgoff, Albert Weiss i altres, a
la reunió de fundació del Vanguard Group (VG, Grup Vanguard), a casa de
l'anarquista Clara Freedman, filla de Samuel Freedman, deixeble de Piotr
Kropotkin i Rudolf Rocker a Londres (Anglaterra) i després secretari de la
Jewish Anarchist Federation (JAF, Federació Anarquista Jueva), que esdevingué
sa companya. Aquest grup estava format majoritàriament per fills d'immigrants
jueus russos, però també hi havia xinesos (Eddie Wong), afroamericans (Glenn
Carrington), italians (Bruno L'Americano),
irlandesos (Gilbert Connolly, John Pinkman), novaiorquesos (Albert Mullady),
etc., i organitzà debats i conferències amb socialistes, trotskistes i
comunistes amb la finalitat d'atreure els descontents d'aquests sectors cap a
l'anarquisme. En aquestes conferències van intervenir Edward Dahlberg, Sam
Dolgoff, Dorothy Dudley, James Farrell, Arturo Giovannitti, Harry Kelly, Dwight
Macdonald, Max Nomad i Mark Schmidt, entre d'altres. Amb Abe Bluestein i Roman
Weinrebe, Sidney Solomon va fer propaganda al City College i intentà organitzar
els treballadors, anat a les fàbriques d'acer de Youngstown i a diverses ciutats
(Boston, Filadèlfia, etc.); Louis Genin també va participar en aquestes gires
propagandístiques. El VG tingué a partir de 1932 el seu òrgan d'expressió
mensual, la revista Vanguard,
publicació que no feia distinció entre anarcocomunisme i anarcosindicalisme,
però que no es declarava anarcoindividualista. En Vanguard col·laborà sota el pseudònim Sidney Morrison. En 1936, quan el debat sobre la Guerra Civil
espanyola, Vanguard arribà a tenir
una tirada de tres-mil exemplars. Amb Mark Schmidt, Roman Weinrebe i Jack White,
col·laborà en el periòdic Spanish
Revolution (1936-1937), publicat per les United Libertarian Organizations
(ULO, Organitzacions Llibertaries Unides) i dirigit per Warren S. Van
Valkenburgh; també es relacionà amb Maximiliano Olay (o Ollay, conegut com Juan Escoto), que tenia una oficina a la
Quinta Avinguda de Nova York i publicava un butlletí informatiu sobre la
Revolució espanyola en nom de la Confederació Nacional del Treball (CNT). En
aquesta època mantingué estrets contactes amb diversos grups editors de
publicacions anarquistes, com ara Fraye
Arbeter Shtime, Il Martello, Cultura Proletaria, L'Adunata dei Refrattari, etc. Amb Roman Weinrebe, mantingué molt
bona relació amb Carlo Tresca, a qui consideraven una anarquista pràctic i
d'acció i no purament teòric, i ell s'encarregà de l'edició de la pàgina
anglesa del seu periòdic Il Martello.
Amb Carlo Tresca i Roman Weinrebe, realitzaren una gran tasca de propaganda
antifeixista, especialment en el cas d'Athos Terzani, taxista novaiorquès
acusat de la mort del seu company del grup editor d'Il Martello Antonio Fierro durant l'assalt d'un míting el 14 de juliol
de 1932 a la Columbus Hall d'Astoria (Queens, Nova York) de la feixista Khaki
Shirts of America (KSA, Camises Caquis d'Amèrica) i que finalment va ser
absolt. L'associació entre VG i Il
Martello creà dissensions dins del grup, ja que molts s'estimaven més L'Adunata dei Reffratari, i unit a divergències
personals amb Mark Schmidt, que boicotejava la participació en tasques
organitzatives amb el sindicat socialista International Ladies Garment Workers
Union (ILGWU, Unió Internacional de Treballadores del Vestit), va fer que el VG
es dividís i Abe Blustein fundà un grup que edità la revista Challenge. Amb la pèrdua de pes del VG,
l'esclat de la II Guerra Mundial, la marxa d'alguns dels seus membres (Audrey
Goodfriend, Dave Koven, Melvin Greig, etc.), les febres reumàtiques que va
contreure sa companya Clara i el naixement d'un nou fill, va fer que s'anés
apartat del moviment llibertari de mica en mica. En 1939 la revista Vanguard deixà de publicar-se i en 1941,
amb sa companya i fent servir els pseudònims Sidney Morrison i Clara
Fredricks, publicaren dos números del periòdic Libertarian Views, on, malgrat les crítiques dels companys
pacifistes, feien costat la guerra contra el feixisme. Després de la guerra,
participà en el «New Trends Group» i col·laborà en el seu periòdic mensual New Trends. A Magazine of Modern Thought and
Action, publicat per Alexandre Schapiro, però que només va treure 10
números entre el setembre de 1945 i l'agost de 1946. Posteriorment, i fins els
anys vuitanta, fou, amb Paul Avrich, Sam i Esther Dolgoff, Sara i Bill Taback, i
Valeria Isca, un dels màxims animadors del Libertarian Book Club (LBC, Club del
Llibre Llibertari), per al qual dissenyà llibres i distribuí literatura
anarquista. En 1979 fundà l'empresa de disseny i d'agència editorial Publishers
Creative Services i l'editorial Solomon Press. En els últims anys de sa vida
milità, amb sa companya Clara, en l'Atlantic Anarchist Circle (ANC, Cercle
Anarquista Atlàntic). Quan en 2000 morí Clara Solomon Freedman, amb son fill Raymond
Solomon creà la revista Free Voices
en el seu honor. Sidney Solomon va morir l'1 de març de 2004 al Queens de Nova
York (Nova York, EUA) i son fill Ray Solomon continuà amb Free Voices i la Solomon Press.
---
Sidney
Solomon fotografiat per Casey Orr
---
Sidney
Solomon i Clara Solomon Freedman
---
Sidney
Solomon i Clara Solomon Freedman en una exposició de pintures a la llibreria Blackout
Books de Nova York
---
---