---
Cesare
Sobrito (1873-1952)
El 15 de desembre
de 1873 neix a Torí (Piemont, Itàlia) l'anarquista i anarcosindicalista Cesare
Sobrito, que va fer servir el pseudònim Germinal.
Sos pares es deien Michele Sobrito i Giuseppina Rolando. Orfe des de nin, patí
una infància miserable i problemàtica, marcada per la vagabunderia i per
delictes menors. Quan tenia nou anys, va ser detingut per primera vegada per
robatori i va ser enviat a un centre correctiu. Un any després va ser
alliberat, però immediatament fou condemnat a tres mesos de custòdia tutelar
per falsificació i frau. Un cop purgada aquesta pena, començà a treballar en
petites feines de paleta, aconseguint així sobreviure. Amb 16 anys decidí
emigrar a Suïssa a la recerca de nous mitjans de viure, però poques setmanes
després va ser expulsat per vagabunderia i va ser posat per les autoritats helvètiques
a la frontera italiana. Entre 1892 i 1897 patí vuit condemnes penals per
delictes comuns i el març de 1899 el Tribunal de Torí li va assignar la
residència forçada per un termini de cinc anys Ventotene. Aquest fet li va
facilitar entrar en contacte amb les grans figures del moviment anarquista
italià deportades a l'illa, esdevenint, un cop aconseguida la llibertat, un important
representant de l'anarquisme a Torí. Destacà en els camps de la propaganda i de
l'organització, participant en totes les manifestacions i mobilitzacions
obreres que es desencadenaren durant el govern del president Giovanni Giolitti.
Paladí i, sovint, corresponsal a Torí dels periòdics L'Aurora, L'Avvenire
Anarchido i Il Grido della Folla,
s'ocupà de la difusió i venda de publicacions anarquistes a reunions, trobades
i mítings. Entre 1902 i 1904 col·laborà en Combattiamo.
Periodico socialista anarchico de Carrara (Toscana, Itàlia) i 1905 en el
periòdic anarquista La Battaglia de São
Paulo (São Paulo, Brasil). En aquesta època també fou membre de la Universitat
Popular de Luigi Molinari i estava subscrit a la seva revista L'Università Popolare. Fitxat per la
policia com a «subversió perillós», el gener de 1906 va ser condemnat pel
Tribunal de Torí a cinc mesos de reclusió i a 120 lires de multa com a
responsable, durant una manifestació no autoritzada, de «violència, resistència
i ultratge a un oficial públic». Un cop lliure, amb Domenico Zavattero, impulsà
la creació del diari anarquista de Torí Germinal,
però el projecte va finir per manca de mitjans. També amb
Domenico Zavattero, en
1906 difongué als locals de la Cambra del Treball el manifest
«Sesto
anniversario dell'atto di eroismo sociale compiuto a Monza da Gaetano
Bresci».
Integrat en l'Aliança Cooperativa de Torí, va dimitir
mesos després per entrar
a treballar en la Societat Metal·lúrgica de Torí.
En 1910, amb una trentena de
socis, reconstituí el Circolo di Studi Sociali (CSS, Cercle
d'Estudis Socials)
de Torí, que va ser batejat «Francisco Ferrer». En
1911 interceptà
correspondència seva amb Carlo Oldani a partir de la qual la
policia el
considerà responsable d'actuar com a suport logístic per
a la realització d'un
intent d'atemptat contra la vida del rei Víctor Manuel III
d'Itàlia. Membre del
«Comitè d'Agitació Pro-Víctimes
Polítiques» i del «Fascio Llibertari» de
Torí,
en 1914 signà, amb altres companys (Edoardo Acutis, Pietro Berra, Alfredo Cocchi, Nanò De
Bartolomeis, Pietro Ferrero, Maurizio Garino, etc.),
una subscripció per a la reobertura del Cercle Anarquista «Scuola Moderna» al
barri de la «Barriera de Torí». Durant les revoltes populars esdevingudes entre
el 22 i el 26 d'agost de 1917 contra la carestia de la vida i contra la guerra
participà activament a les barricades que es formaren al barri de la «Barriera
di Milano». Sembla que va col·laborar en la redacció del fullet Eppur si muove i del full clandestí Circolo Operario, signat per Luigi
Fabbri (Odoacre Agnelli), que durant
el motí es distribuïren al proletariat. Durant la postguerra participà activament
en les agitacions que es desencadenaren als principals centres industrials de
la ciutat i va ser enviat com a representant de Torí al congrés constitutiu de
la Unió Anarquista Italiana (UAI), celebrat entre l'1 i el 4 de juliol de 1920
a Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia). Membre de la Unió Anarquista del Piemont
(UAP) i de l'anarcosindicalista Unió Sindical Italiana (USI), també col·laborà
en Umanità Nova. Malalt greument de
tuberculosi, es va veure obligat a abandonar la feina i sobreviure amb una
mísera pensió de l'Institut d'Invalidesa i Vellesa. Arran de la proclamació de
la llei feixista del 6 de novembre de 1926, que disposava el confinament dels
opositors, es va veure obligat a reduir dràsticament les seves actuacions
públiques, però no va renunciar a preparar accions per a rellançar la lluita
antifeixista. En aquesta època activà els seus contactes amb militants exiliats
a Suïssa i a França, dels quals rebia material propagandístic de diversos tipus
que després s'encarregava de distribuir clandestinament entre el proletariat. Sota
el pseudònim Germinal, col·laborà
ocasionalment en periòdics anarquistes estrangers, com ara L'Adunata dei Refrattari i Il
Risveglio Anarchico. En aquesta època va estar en estret contacte amb els
anarquistes Emilio Bernasconi i Luigi Bertoni. També jugà un paper decisiu en
la xarxa de relacions i contactes que permeteren l'exili clandestí de militants
perseguits a la frontera francoitaliana pel pas de les Valls de Lanzo. L'agost
de 1930 va ser identificat per la Prefectura de Torí com a membre del grup
anarquista «Barriera di Nizza» i va ser definit com a «exponent del moviment a
Torí que tothom escolta i tothom té en consideració» i on es ressaltava que mantenia
vius els principis anarquistes entre el jovent. Detingut per «propaganda
subversiva mitjançant la premsa estrangera» i per «ajudar i incitar
l'expatriació il·legal amb finalitats polítiques», va ser enviat a la Comissió
Provincial d'Assignació de Confinaments, però el seu expedient va ser suspès a
causa de la seva malaltia i del seu deteriorat estat físic. A partir de 1931 es
va veure obligat a ingressar en diversos sanatoris i clíniques de la ciutat.
Malgrat la seva edat i la seva precària salut, va estar atent durant la resta
de sa vida esperant la caiguda del feixisme. Cesare Sobrito va morir el 8 de
maig de 1952 a Torí (Piemont, Itàlia).
---
Cesare
Sobrito
---
Nota
de Cesare Sobrito sobre la publicació del periòdic Germinal apareguda en el periòdic ginebrí Il Risveglio Anarchico de l'11 de maig de 1907
---
---