---
Senna
Hoy (1882-1914)
El 30 d'octubre de
1882 neix a Tuchola (Pomerània, Imperi Alemany, actualment Polònia), en una
família jueva benestant, l'escriptor i editor anarquista Johannes Holzmann, més
conegut com Senna Hoy. De jove freqüentà el cercle teosòfic de Berlín de
Jelena Blavatskij i el Sozialdemokratische Partei Deutschlands (SPD, Partit
Socialdemòcrata Alemany). Professor de religió a l'Institut Jueu de Berlín, a
partir de 1902 trencà amb tots aquests moviments i es declarà anarquista. Amb
el pseudònim Senna Hoy, creat per Else Lasker-Schüler a partir del seu
nom escrit al revés –també va fer servir el pseudònim llatí Catulus–,
fundà en 1904 el setmanari anarquista Der Kampf (La Lluita), que amb el
suport del financer amic seu Otto Buek arribarà a tirar 10.000 exemplars. En
aquesta revista tractava qüestions polítiques i temes d'actualitat i lluità per
l'alliberament sexual i homosexual –en febrer de 1903 havia publicat amb Adolf
Brand el fulletó Das dritte geschlecht (El tercer sexe)–; hi van
col·laborar escriptors destacats, com ara Else Lasker-Schüler, Erich
Mühsam, Gustav Landauer, Franz Pfemfert, Herwarth Walden, Peter Hille o Paul
Scheerbart. En aquests anys advocà per l'autoorganització dels treballadors i
blasmà contra els sindicats controlats per la socialdemocràcia. Fou cofundador
de la Bund für Menschenrecht (Lliga pels Drets Humans), la qual presidí fins al
1905. En aquest any, a causa del seu èxit a la zona de la indústria tèxtil de
Crimmitschau i a la conca minera del Ruhr, Der Kampf fou prohibida i
fugint de la repressió marxà a Zuric (Suïssa), on editarà el periòdic Der
Weckruf (L'Aurora). Després de passar un temps a París, atret per
l'efervescència revolucionària que aleshores s'escampava per l'Imperi rus, el
juny de 1907 participà en una conferència clandestina de grups anarcocomunistes
polonesos i lituans de la qual sorgí la Federació de Grups Anarcocomunistes. En
una batuda de la policia tsarista, fou detingut a Moscou amb altres 23
militants anarquistes. Després de ser torturat, fou condemnat per un delicte
d'«expropiacions» a 15 anys de treballs forçats. En 1911 fou traslladat a la
ciutadella de Varsòvia i internat a la divisió reservada als malalts mentals.
En 1913, la poetessa Else Lasker-Schüler, que n'estava enamorada, marxà a
Moscou on demanà sense èxit la seva llibertat. Tuberculós, Senna Hoy va morir
de febre tifoide el 28 d'abril de 1914 a la secció de malalts de la presó de
Varsòvia (Imperi rus, actual Polònia) –altres fonts citen Meschtscherskoje, a
prop de Moscou (Rússia)– i fou enterrat el 14 de maig al cementiri jueu de
Berlín-Weissensee.
---
Johannes
Holzmann (Senna Hoy)
---
Capçalera
del primer número de Kampf, editat
per Senna Hoy
---
Senna
Hoy segons un dibuix de Hans Richter
---
Tomba
de Senn Hoy al cementiri jueu de Berlín-Weissensee
---
---