---
Adhémar Schwitzguébel (1844-1895)
El 15 d'agost de 1844 neix a Sonvillier (Berna, Suïssa) l'internacionalista
bakuninista Adhémar Schwitzguébel. Son pare, radical liberal que havia
participat en la Revolució de 1848, regentava un taller de rellotgeria i on
treballarà com a gravador. En 1864 va fer el servei militar i va sortir amb el
grau de sotstinent d'Infanteria. En 1866, com a membre de la secció de
l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) que s'acabava de crear a
Sonvillier, va participar en el primer Congrés General a Ginebra. El gener de
1869 representà la secció de Courtelary en la constitució de la Federació
Francosuïssa. El setembre d'aquell any, votà a favor de la propietat
col·lectiva en el IV Congrés General de la Internacional a Basilea. També el
setembre d'aquest any es va afiliar a la secció ginebrina de l'Aliança
Internacional de la Democràcia Socialista, organització creada per Bakunin. El
13 de març de 1870 assistí a Lió a la gran assemblea obrera presidida per
Eugène Varlin i on es reuniren delegats de la Internacional vinguts d'arreu
França. Durant la guerra francoprussiana serví a la frontera en un batalló
bernès. Després de la caiguda de la Comuna de París, va marxar a París portant
passaports falsos que havia aconseguit Charles Perron destinats a facilitar la
fuita dels communards cap a Suïssa. Rebutjant les resolucions del
Consell General de la Internacional, de caire marxista, va prendre part, el 12
de novembre de 1871 a Sonvillier, en la creació de la bakuninista Federació del
Jura. En 1871 publicà el fullet La guerre et la paix. Enviat al congrés
de la Internacional de l'Haia el 2 de setembre de 1872, amb Bakunin i James
Guillaume, per representar el federalisme i el rebuig de l'autoritarisme, va
ser testimoni de l'exclusió dels seus dos companys, mentre que la seva, bé que
reclamada, va ser rebutjada. De tornada a Suïssa, va prendre part en el Congrés
de Saint-Imier amb la intenció de crear en el si de la Federació del Jura una
Internacional antiautoritària. En 1873 es casà amb una jove obrera del Franc
Comtat que treballava a Sonvillier. Entre el 7 i el 12 de setembre de 1874
participà en el VII Congrés General de l'AIT a Brussel·les com a delegat de la
Federació del Jura, on redactà, amb altres dos companys, el «Manifest als
obrers de tots els països». Entre febrer i març de 1876 realitzà una gira de
conferències a Berna, Sonvillier, Saint-Imier i Neuchâtel que aquest mateix any
publicà sota el títol Le radicalisme et le socialisme. El 3 de juliol de
1876, amb Nikolaij Zukovskij, James Guillaume, Carlo Salvione, Paul Brousse, Betsien
i Élisée Reclus, prengué la paraula durant l'enterrament de Bakunin a Berna. El
18 de març de 1877 fou elegit per portar la bandera roja durant la manifestació
a Berna en commemoració de la Comuna de París. En 1880 participà en l'últim
congrés de la Federació del Jura a La Chaux-de-Fonds. Però l'actiu
propagandista no va poder trobar feina per mantenir sa esposa i sos almenys nou
fills, dels quals sobrevisqueren set nines i un nin, i es va veure forçat a
deixar la regió i s'instal·là a Bienne en 1889. Hi continuà amb la seva
militància, col·laborant amb articles en la premsa internacionalista i
publicant fullets d'estudis econòmics i «sainets didàctics», i va participar en
la creació d'una Federació Obrera Rellotgera, que desapareixerà arran de les
vagues de 1895. En 1891, per sobreviure i a instàncies de les societats obreres,
va acabar acceptant un càrrec permanent d'ajudant del secretari del moviment
sindical suís. Víctima de la misèria i d'un càncer d'estómac que el torturà
durant els seus últims 15 anys, Adhémar
Schwitzguébel va morir el 23 de juliol de 1895 a
Bienne (Berna, Suïssa). En 1908, a instàncies de James Guillaume, es publicà a
París un recull dels seus textos sota el títol Quelques écrits.
---
Schwitzguébel assistí al Congrés de Basilea de l'AIT de 1869
