---
Jacob
Schwartz (ca. 1886-1918)
Pel 1886 neix a
l'Imperi Rus l'anarquista Jacob Schwartz. En 1910 arribà a Nova York (Nova York,
EUA), s'instal·là a Harlem de l'Est, conegut com Spanish Harlem, de Manhattan i es guanyà la vida treballant
d'enquadernador. Fou membre d'un grup de jueus anarquistes s'integraren en el
cercle d'Alexadre Berkman i Emma Goldman. Va ser un dels editors del periòdic
anarquista en ídix Frayhayt (Llibertat),
que va fer costat la Revolució russa i s'hi oposà a la intervenció
nord-americana. Entre 1917 i 1918 també formà part del grup editor (Jacob
Abrams, Hyman Lachowsky, Samuel Lipman, Gabriel Prober, Paul Rose, Mollie
Steimer, etc.) del periòdic il·legal Der Shturm (La Tempesta), que
lluitava contra el reclutament i contra la intervenció. L'agost de 1918 van
imprimir en anglès i en ídix milers de fullets contra la Gran Guerra, tot
apel·lat els obrers a protestar contra la intervenció militar del govern
nord-americà, alhora que van difondre fullets a les bústies i als carrers de la
ciutat. El 23 d'agost de 1918 va ser detingut a l'East Side de Manhattan amb
altres quatre membres del seu grup (Jacob Abrams, Hyman Lachowsky, Samuel
Lipman i Mollie Steimer), sota l'acusació de difondre «fullets sediciosos»
llançant-los des d'una finestra d'un tercer pis. Apallissat de valent durant el
seu interrogatori policíac, quedà molt malmenat i sense atenció mèdica a la
presó de Tombs de Manhattan (Nova York, Nova York, EUA). Jacob Schwartz va morir
el 14 d'octubre de 1918 a l'Hospital Bellevue de Nova York (Nova York, EUA) a
conseqüència del tractament brutal patit. El certificat oficial de defunció cità
la grip espanyola con a causa de la mort. Els seus funerals esdevingueren una
reunió multitudinària de protesta, que va ser continuada el 25 d'octubre de
1918 per un acte commemoratiu al Parkview Palace on assistiren unes 1.200
persones, amb parlaments de destacats militants, com ara Alexandre Berkman,
John Reed i Harry Weinberger. En el judici dels quatre altres militants,
celebrat aquell mateix octubre de 1918, aquests van ser reconeguts culpables
segons la Llei de Sedició («US Espionage Act») i condemnats a penes de presó de
15 a 20 anys. Per mor de la severitat d'aquestes penes, es desencadenà una
campanya en cercles intel·lectuals per demanar l'amnistia. El novembre de 1921
van ser finalment expulsats dels Estats Units cap a la Unió Soviètica.
---
Jacob
Schwartz fotografiat per Senya Fléchine (Semo) (1918)
---
El
grup de Frayhayt (New York, 1918). Jacob Schwartz és el segon per la
dreta dels drets
---
Targeta
postal en memòria de Jacob Schwartz
---
---