---
Justus Schwab (1847-1900)
Pel 1847 neix a Frankfurt del Main (Darmstadt,
Confederació Germànica; actualment pertany a Hessen, Alemanya) el propagandista
anarquista Justus H. Schwab. Son pare, que sembla que regentava una taverna, va
participar en la Revolució de 1848 i per això patí quatre anys de presó sota
l'acusació de disturbis contra l'exèrcit. Quan tenia 16 anys, Justus Schwab,
per demostrar el seu menyspreu a l'exèrcit prussià, inutilitzà un canó que hi
havia apostat a prop de casa seva; també es diu que va robar una bandera
prussiana i n'enterrà la meitat, mentre que son pare va fer servir l'altra
meitat per a fregar el terra. Aprengué l'ofici de paleta i participà en el
moviment obrer fins a finals de la dècada dels seixanta. Quan tenia 21 anys va
ser cridat a files, però decidí desertar; amagà el seu uniforme en un cementiri
i fugí cap a França. El maig de 1869 emigrà a Nova York (Nova York, EUA), on
treballà en la construcció i entrà a formar part de la secció alemanya de
l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT). Perdé la feina arran de la
crisi («Pànic Financer») de 1873 i amb altres treballadors desocupats,
participà en campanyes per a aconseguir que s'activés un programa d'obres
públiques per part les autoritats municipals per crear llocs de feina. El 13 de
gener de 1874 assistí a una gran concentració de protesta d'uns 10.000
treballadors a la plaça Tompkins que va ser dissolta a cops per 1.600 agents de
policia, però ell tornà amb una bandera vermella cantant La Marsellesa;
detingut, va ser acusat d'«incitació a la revolta» i de portar una bandera
roja, aleshores prohibida. Empresonat, va ser graciat pel governador de Nova
York John Adams Dix. Poc després d'aquest incident es va casar amb Louisa,
filla d'immigrants alemanys, amb qui en 1800 tingué dos infants (Justus H. Jr.
i Louisa) i posteriorment altres dos. En aquesta època obrí una taverna al
número 50 de First Street, al cor de Litte Germany (Petita Alemanya), que
esdevingué centre de reunions del moviment radical novaiorquès. Aquesta
cantina, que comptà amb una biblioteca d'uns sis-cents llibres, va ser
fustigada tant pel Moviment per la Temprança com per la policia. Com que es va
negar a donar les begudes de frac als agents de la policia que feien la ronda,
sovint la seva taverna va ser assaltada i escorcollada. El juny de 1876 va ser
detingut per vendre cervesa en diumenge, però va ser absolt en el judici.
Durant la gran vaga de 1877 va ser nomenat president del seu comitè negociador
i va fer nombrosos mítings a Tompkins Square. L'abril de 1877 va ser novament
jutjat per «conducta desordenada» durant un míting al Chickering Hall, però
també va ser absolt. Entrà a formar part del Socialist Labour Party (SLP,
Partit Socialista Laborista), que s'havia creat en 1876, però el gener de 1880,
amb Moritz Bachmann, es mostrà crític per la seva aliança amb el Greenback
Party (GP, Partit del Greenback), un partit reformista antimonopoli que
preconitzava una moneda governamental no basada en el patró or. Es va
subscriure a la publicació anarquista Freiheit, editada per Johann Most,
i de mica en mica reforçà el seu ressentiment contra la direcció reformista de
l'SLP i la prepotència dels seus líders. Aquesta animositat tingué el seu punt
àlgid quan l'SLP va votar a favor d'una plataforma conjunta amb el GP, mentre
ell reivindicava la descentralització del poder. Expulsat de l'SLP amb altres
40 membres, que es definien «socialrevolucionaris» seguint Johann Most, aquest
grup es reunia a la seva cantina. Wilhelm Hasselmann, que feia poc havia
arribat als EUA, s'hi sumà i suggerí que el nou grup s'anomenés Social
Revolutionary Club (SRC), inaugurant-se el 15 de novembre de 1880 amb 27
membres. L'SRC, que cada vegada es declarà més anarquista, tingué reunions setmanals
durant tota la dècada dels anys vuitanta. Schwab tingué un paper destacat
l'octubre de 1881 al Congrés dels Socialrevolucionaris que se celebrà a Chigaco
(Illinois, EUA), al qual acudí com a delegat de l'SRC de Nova York; en aquest
congrés es va denunciar l'esclavitud assalariada i la propietat privada i va
fer seves les resolucions, on s'incloïen la «propaganda pel fet» i
l'insurreccionalisme armat, del Congrés Socialrevolucionari celebrat el juliol
anterior a Londres (Anglaterra). Mantingué correspondència amb Albert Parsons
quan aquest estigué tancat a la presó de Cook County. Estret col·laborador de
Johann Most, quan aquest partí en 1882 de gira propagandística a Europa,
esdevingué l'editor de Freiheit. També fou distribuïdor del periòdic Liberty
de Benjamin Tucker. Aquesta amistat amb Most es va trencar en 1886 quan alguns
anarquistes organitzaren una estafa consistent en assegurar les seves llars i
després calar-les foc per cobrar la indemnització; alguns d'aquests van ser
detinguts, processats i condemnats. Aquest fet portà una ruptura en el moviment
llibertari alemany quan Johann Most es negà a desaprovar els incendiaris.
Schwab, home moralment molt recte i seguidor de la sentència segons la qual «la
fi mai no justifica els mitjans», s'encarà amb Most i molts dels seguidors
d'aquest últim boicotejaren la seva taverna. Malgrat tot, continuà l'animació a
la cantina, on acudiren activistes radicals de tota mena, entre ells, la seva
amiga Emma Goldman i altres (Ed Brady, John Swinton, Robert Reitzel, Samuel
Gompers, etc.), i artistes i escriptors novaiorquesos (Ambrose Bierce, James
Huneker, Sadakichi Hartmann, etc.). En 1884 formà part del grup d'anarquistes
que va interrompre una reunió de l'SLP quan el seu comitè executiu volia
aprovar una moció de denúncia contra els llibertaris; detingut, va ser jutjat
per «incitació a la revolta», però novament va ser absolt. L'11 de novembre de
1894 parlà, amb Emma Goldman, Max Baginski, Voltairine de Cleyre, John Edelmann
i Charles Mowbray, en un míting commemoratiu a Nova York dels «Fets
d'Haymarket». Durant sa vida contribuí econòmicament a la defensa legal
d'anarquistes i participà activament en diverses campanyes per la llibertat
d'expressió; també va ser membre de la Internationale Arbeiter Liedertafel (IAL,
Societat Coral de Treballadors Internacionals), una societat musical
d'anarquistes alemanys de Nova York. L'hivern de 1895 va contreure la
tuberculosi i es va veure prostrat al llit des d'aleshores. Justus Schwab va
morir el 18 de desembre de 1900 de pneumònia a Nova York (Nova York, EUA) i fou
incinerat. Al seu seguici fúnebre acudiren unes dues-mil persones i assistiren
gairebé totes les faccions del moviment obrer, moltes d'elles oposades i
enfrontades. Son fill Justus H. Jr. continuà amb la taverna. El 30 de maig de
2012 es va col·locar una placa commemorativa a l'indret on es trobava la
taberna de Justus Schwab.
---
Justus Schwab segons el periòdic
novaiorquès Leslie's Weekly del 21 de
febrer de 1874
---
Justus Schwab segons el diari de
Richmond (Virgínia, EUA) The Times
del 18 de novembre de 1894
---
Els
anarquistes en acció, segons el diari novaiorquès New York World del 20 d'agost de 1894
---
La
taverna de Justus
Schwab, al número 50 de First Street de Nova York
---
La
cantina de Justus
Schwab segons el diari d'Opelousas (Louisiana, EUA) St. Landry Democrat del 4 de juny de 1887
---
Emma
Goldman fent un míting a la taverna de Justus Schwab segons el diari novaiorquès New York World del 28 de juliol de 1892
---
La
cantina de Justus
Schwab segons el setmanari de Laporte (Pennsilvània, EUA) Republican News Item del 24 d'octubre de 1901
---
La
taverna de Justus
Schwab segons el diari Richmond (Virgínia, EUA) The Times del 18 de novembre de 1894
---
Notícia
sobre la llicència de la cantina de Justus Schwab apareguda en el diari novaiorquès The Evening World del 16 de juny de 1894
---
L'opinió de Justus Schwab sobre l'atemptat
al president francès Sadi Carnot apareguda en el diari d'Allentow
(Pennsilvània, EUA) del 27 de juny de 1894
---
Necrològica de Justus Schwab apareguda
en el diari de San Francisco (Califòrnia, EUA) The San Francisco Call del 19 de desembre de 1900
---
Justus H. Schwab, Jr. Fotografiat per
Hm. Spiess (ca. 1901)
---
La placa en memòria de Justus Schwab
col·locada en 2012
---
---